07 de octubre de 2017
07.10.2017

Els secrets de la presa de Susqueda

La infraestructura celebra el mig segle de funcionament amb diverses activitats que tindran lloc al llarg del 2018

07.10.2017 | 06:30
Els secrets de la presa de Susqueda

El 5 d'octubre del 1967 la central hidroelèctrica de Susqueda va entrar en marxa, completant el complex hidroelèctric que fins aleshores formaven Sau i el Pasteral. Mig segle més tard, Endesa està acabant la modernització dels aparells i sistemes del complex. En total, aquest 2017 la companyia hi inverteix 210.000 euros. D'aquests, 140.000 són per canviar el sistema d'auscultació (que mesura el moviment de la presa). Els altres 70.000 es destinen a fer manteniment a un dels tres generadors que converteixen la força de l'aigua en electricitat.

La inversió se suma a les que ja ve fent Endesa en els darrers anys, que han permès canviar el telecontrol, els sistemes electrònics i augmentar la fidelitat de la central hidroelèctrica.

La presa de Susqueda es va construir entre els anys 1963 i 1967 en base a un disseny de l'enginyer Arturo Rebollo. La seva funcionalitat és doble ja que, a banda de produir energia, és una reserva d'aigua per a la Costa Brava i l'àrea metropolitana de Barcelona.

Més enllà de la part visible, el formigó i les muntanyes amaguen el motor que mou la central hidroelèctrica de Susqueda. La infraestructura es va posar en marxa ahir va fer 50 anys com a tercera pota del complex hidroelèctric que integren Sau i el Pasteral. L'última peça, la de Susqueda, és la més potent i gran: està preparada per acollir 199,7 hectòmetres cúbics d'aigua i cada any produeix 180 GWh d'electricitat de mitjana.

Des d'aleshores, els canvis tecnològics han influït considerablement en el funcionament de la central hidroelèctrica de Susqueda. De fet, ara el control del complex es gestiona a distància des de Lleida. La modernització dels serveis centra el gruix de les actuacions que Endesa està fent a aquesta infraestructura. «Pràcticament els últims anys hem fet una modernització de tots els sistemes», detallava ahir el responsable de l'agrupació Ter d'Enel Renovables, Xavier Martínez.

Aquest any, les inversions previstes per Endesa, propietat d'Enel, sumen 210.000 euros. El manteniment «preventiu» d'un dels grups generadors de la central suposa un cost de 70.000 euros. El gruix de les inversions se l'emporta la modernització del sistema d'auscultació.

Tot i que la presa de 135 metres de formigó sembli un mur inamovible per als visitants, els tècnics d'Endesa expliquen que «es mou» al llarg de l'any. Per això, a la part de dalt de la mateixa presa, al seu interior i a les muntanyes properes hi ha diferents elements que detecten el moviment perquè estigui «sota control».

El potencial del Ter

El potencial del riu Ter per generar energia es va començar a estudiar a finals del segle XIX, quan ja s'aprofitava –però a petita escala– a diferents punts de la seva orografia.

El primer projecte de fer una gran inversió es va posar sobre la taula el 1905. L'objectiu era generar energia per abastir Barcelona, però no es va executar mai. No seria fins al 1946 quan Catalana de Gas y Electricidad va crear Hidroeléctrica de Cataluña per fer un pla d'aprofitament hidroelèctric de regulació integral del riu Ter a cavall entre Osona i la Selva, que sí que s'ha desplegat.

La presa del Pasteral es va posar en marxa el 1962 i el Salt de Sau, un any més tard, just quan es va començar a construir la presa de Susqueda. Una obra d'un cost considerable que va dissenyar l'enginyer Arturo Rebollo. Ell és qui va concebre un model de presa que els seus empleats encara celebren «perquè va pensar amb els que vindríem a treballar aquí».

Aquesta facilitat del disseny es nota amb comoditats per treballar i la seva concepció amable, com explica Martínez: «Com que a sota terra no hi podrien viure flors, en va fer de metall». «Aquesta central va ser una fita històrica en disseny i infraestructures de Catalunya», va assegurar Xavier Martínez.

Al seu interior amaga sales inimaginables des de l'exterior, que tenen en comú un fil conductor: les hipèrboles. Aquest dibuix geomètric inspira algunes sales que hi ha a dins amb llums i columnes. De fet, hi ha referències a aquest disseny en el pom d'algunes portes.

El metall és també el protagonista de la proposta arquitectònica.Des de la Fundación Endesa preparen un seguit d'activitats per l'any que ve com ara una exposició i un audiovisual entorn als 50 anys de Susqueda.

La presa és la part més visible de la central. A l'interior hi ha vuit nivells de galeries, que acullen també rat-penats. Endesa té un conveni amb la Generalitat per acolllir aquesta espècie. A dins també hi ha una sala hipòstila amb dues fileres de columnes que fan de làmpares de disseny futurista.

Els detalls també es cuiden amb una escala sense eix central que va suposar una revolució per a l'època.A prop de la presa hi ha dues torres dins el pantà, que són les que agafen l'aigua. Cadascuna d'elles fa 105 metres d'alçada i 12 de diàmetre. L'aigua després baixa per canonades subterrànies de 3,5 quilòmetres fins a la central hidroelèctrica, que és a l'interior de la muntanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema