Qui va ser delegat de Treball i secretari d'organització d'Unió Democràtica a les comarques de Girona, Joan Vigatà, ha adreçat una dura carta oberta al delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, amb qui va compartir anys de militància i amb qui l'ha unit des de llavors una forta amistat. Però des de les violentes càrregues policials de diumenge passat contra la gent que votava, Vigatà se sent avergonyit de Millo i considera que hauria de dimitir.

En la missiva, escrita en castellà «perquè s'entengui», Vigatà recorda que, malgrat que no compartir ideologia política, sempre ha admirat Millo en l'aspecte personal, professional i polític. Valora especialment, indica, el seu «bon fer, esperit de diàleg, perfil pròxim, amigable, educat, familiar i, sobretot, obert i dialogant», a banda d'un gran sentit de l'humor i intel·ligència emocional. Ara, però, assegura sentir «molta vergonya, una immensa vergonya» per haver-lo vist actuar «en contra de les llibertats de la ciutadania del nostre país», i lamenta profundament el que va succeir diumenge.

«Sento vergonya, com a ciutadà, de l'aplicació de la violència contra persones indefenses que no estaven cometent cap delicte», assenyala. I afegeix que sent, sobretot, vergonya per la imatge de «violència sense pietat» que Millo ha fet arribar als seus fills i per la «falta de respecte i cinisme» que observa en les intervencions públiques del delegat del Govern. «Em resisteixo a creure que he pogut compartir amb tu incomptables anhels i il·lusions de tot tipus», indica. En definitiva, assegura sentir «vergonya» perquè algú del seu entorn pugui identificar-lo amb Millo.

«Has canviat molt, massa»

Vigatà no es mostra gaire segur que en un futur es pugui reconduir la situació. «Mai és tard per reafirmar amistat i el millor de la vida són els retrobaments, però em temo que ja serà molt difícil, perquè tu has canviat molt, massa», diu a Millo. En aquest sentit, considera que segurament el delegat del Govern haurà guanyat molts punts en la seva «fulgurant i cridanera carrera política», però també es mostra convençut que segurament li deuen quedar molt pocs amics, com a mínim dels que compartien.

Per això, la missiva finalitza amb una petició de dimissió: «Deixa'm dir-te que si realment tens la dignitat personal i política que a mi em vas saber transmetre un dia, i que sempre he valorat, avui mateix hauries de dimitir de les teves responsabilitats, per indignitat manifesta».

En la darrera frase, Vigatà lamenta haver de ser tan clar, però assegura que no pot contenir la seva «indignació i vergonya per l'atac armat que has orquestrat contra el nostre país, i també el teu, Catalunya».