Treure profit de l'embolic és una de les possibles traduccions al català del refrany espanyol «a río revuelto, ganancia de pescadores». I, al mateix temps, una bona metàfora per resumir els aconteixements que es va concretar, ahir a la tarda, a Barcelona, en el si del consell d'administració de Banc de Sabadell, que, davant del rumb que ha pres el procés secessionista a Catalunya els últims dies, un cop celebrat, diumenge, el referèndum, decidia traslladar la seu social d'un banc fundat el 1881 a la ciutat homònima (cocapital del Vallès Occidental) per 127 botiguers i empresaris fora de Catalunya a Alacant, a la província més meridional de la Comunitat Valenciana (Oviedo i Madrid eren les altres dues places amb opcions). El canvi, en si mateix, és un moviment que garanteix a l'entitat mantenir-se sota el paraigües del Banc Central Europeu en cas d'una hipotètica independència; les seus i oficines que té Banc Sabadell a Catalunya, però, no es mouen. Amb el trasllat de la seu social, busca defugir del fantasma de la inseguretat jurídica. CaixaBank avui podria seguir els mateixos passos en un consell d'administració que podria optar per traslladar la seu a les Illes Balears.

En dies en què la política tot ho abasta, la decisió del banc també queda subjecta a interpretacions i anàl·lisis de part: els contraris a la independència interpreten el moviment com un senyal d'alarma, ara sí, seriós; els defensors del trencament amb Espanya observen en la decisió del consell d'administració de Banc Sabadell la prova que el desafiament de l'administració Puigdemont es pren seriosament.

Tants caps, tants barrets, però, al capdavall, un dels «pescadors» que surt guanyant és Ximo Puig, el president valencià, socialista, que recorda que Banc Sabadell té «interessos molt importants» en aquella comunitat i, «específicament», a la província d'Alacant. Això no obstant, Puig, conscient de la delicadesa del moment polític i social a Catalunya, evitava ahir transmetre cap senyal que denotés alegria per la notícia; ans al contrari, prudent, manifestava el desig que «aquesta situació no es donés». La integració de l'antiga Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) dota el Sabadell d'una estructura potent a València.

L'interès del client

Hi va haver més reaccions polítiques: la més contundent, la de la CUP, que per boca de la diputada Eulàlia Reguant, convidava els catalans a «deixar de treballar» amb el banc. Feia extensiva la proposta a CaixaBank i a BBVA. Els anticapitalistes entenen que aquesta actitud és necessària per construir la «nova república catalana», ja que «les entitats financeres sempre s'han posat del costat del manteniment de l' statu quo, perquè són statu quo», deia Reguant en una entrevista publicada per Naciodigital. En aquest context, preguntat per l'estat d'ànim de les empreses catalanes davant del procés, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, afirmava, en declaracions a La Sexta, que «no hi haurà una fugida d'empreses de Catalunya». Ho feia hores abans que es conegués la decisió del consell d'administració de Banc Sabadell i s'equivocava en el pronòstic: «Ja veurem. Vaticinis d'aquest tipus s'han fet altres vegades i de moment no han succeït mai», deia Junqueras sobre l'aleshores només hipotètic canvi de seu social del banc vallesà. Ahir, el «vaticini» es va complir.

Així mateix, el PSC registrava al Parlament una sol·licitud de compareixença de Junqueras, amb la voluntat que el vicepresident català informi sobre «els efectes i conseqüències econòmiques de la declaració unilateral d'independència anunciada» pel Govern. La petició socialista va adreçada a la Mesa de la Comissió d'Economia i Hisenda.

D'altra banda, la decisió del consell d'administració de Banc Sabadell, presa uns dies abans que el Parlament debati sobre els efectes del referèndum, va tenir efectes immediats sobre la cotització de les accions de l'entitat a l'Ibex-35: al matí recuperaven un 6% del valor després de diverses jornades de caigudes consecutives. El banc, que concentra el 70% de la seva quota de mercat a l'Estat, per calmar els nervis, assegurava que la convulsa situació política catalana no ha afectat per res la seva liquiditat.

I avui, CaixaBank

I si el «pescador» guanyador en tot aquest afer viu a València, les aigües braves baixen per Catalunya. Una altra entitat financera, CaixaBank, ha reaccionat davant del protagonisme de les sigles DUI (declaració unilateral d'independència) en el panorama polític català. Fonts del banc citades per l'agència Efe precisaven que CaixaBank prendrà les «decisions necessàries en el moment oportú» i sense perdre de vista els «interessos dels clients, accionistes i empleats». Avançada la tarda, fonts financeres confirmaven que CaixaBank té previst convocar avui un consell d'administració extraordinari per aprovar el trasllat de la seva seu social fora de Catalunya.

Banc Sabadell, presidit per Josep Oliu, va tancar 2016 amb uns actius de 212.508 milions d'euros, un 177% més que el 2007, quan n'acumulava 76.776, informa Efe. Aquests guarismes confirmen que l'entitat financera va superar la crisi amb nota, ja que en anys molt complicats en el pla econòmic, va incrementar un 177% el seu haver comptable. A banda d'això, l'últim decenni Banc Sabadell ha concretat 10 operacions de compra de bancs a Espanya, als Estats Units i al Regne Unit. Catalunya és on té més oficines, 577. A la regió valenciana, n'hi té 331.

L'expansió més enllà del Vallès va iniciar-se el 1965: l'objectiu era obrir mercat en les altres 3 províncies catalanes. Deu anys més tard, el 1975, el banc obria la primera oficina fora de Catalunya, a Madrid. El 1996 es produïa un altre fet rellevant: la compra del Grup Natwest Espanya, que col·locava Banc Sabadell com el 6è banc espanyol -des del febrer s'ha convertit en la 4a entitat en importància, superant Bankia.

El 2001, Banc Sabadell sortia a borsa. Una dada que resumeix molt bé quina ha estat l'estratègia seguida per l'entitat és que, aquest any, els crèdits concedits a l'estranger representen el 32%; el 2013 aquesta xifra es quedava en un pobre 5%.

Un altre dels grans

CaixaBank és un dels grans bancs espanyols, amb una xarxa de 5.400 oficines, de les quals 1.390 són a Catalunya; té una cartera de 15,8 milions de clients i una plantilla que supera els 37.000 treballadors.