El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, proposarà al ple sortir del patronat de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) després del discurs del Rei sobre Catalunya. Espadalé, que de moment no vol avançar esdeveniments -tot i que, personalment, ja té la decisió presa- va dir que les paraules de Felip VI no li van semblar «correctes» i que s'esperava que el monarca «fes de mediador i d'àrbitre, intentant buscar solucions més que no pas crear problemes». La intenció és que el ple de la Cambra que ha de debatre la continuïtat de l'ens al patronat de la FPdGi es convoqui aquesta mateixa setmana.

En paral·lel, també hi ha altres patrons que han fet sentir el seu malestar a les xarxes socials. El director general de Metalquimia i impulsor de la Fundació per a la Creativació, Josep Lagares, va fer una piulada a Twitter en la qual va dir, literalment, «Vagi amb Déu, Majestat!».

Patrona de la Fundació

La Cambra de Comerç de Girona va ser, de fet, una de les impulsores de la FPdGi, la fundació que treballa per al foment de l'emprenedoria entre els joves. L'entitat va néixer el març del 2009 -aleshores, Felip VI encara era príncep d'Astúries- i, a més de la Cambra, també la van promoure Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Caixa. Des de llavors, la Cambra de Comerç és patrona de la Fundació. Quan es va crear, el ple va aprovar adherir-s'hi gairebé per unanimitat. Dels seus 46 membres, tan sols dos es van abstenir i un va votar-hi en contra.

La situació avui dia, però, és meridianament diferent. Arran de les tensions derivades del procés, diversos membres del ple ja han demanat que la Cambra de Comerç de Girona s'aparti de la FPdGi -que, d'ençà que Felip VI va passar a ser Rei, porta el nom de la seva filla gran, la princesa Elionor.

Ara, la sortida de la Cambra de Girona com a membre del patronat de la Fundació es debatrà al ple. I personalment, el seu president, Domènec Espadalé, va assegurar ahir que ja té la decisió presa. Sobretot, després del discurs que Felip VI va pronunciar diumenge al vespre sobre la situació a Catalunya, en el qual va defensar la Constitució i va acusar el Govern de «fracturar» la societat.

«Jo tinc la meva opinió, i ahir [per diumenge] el discurs no em va agradar; no em va semblar correcte ni és el que nosaltres esperàvem», va dir Espadalé. «Jo esperava que fes de mediador i d'àrbitre, i que intentés buscar solucions més que no pas crear problemes; aquesta és la realitat», hi va afegir el president.

La intenció és que el ple de la Cambra de Comerç es convoqui aquesta mateixa setmana -avui o, a tot estirar, demà. D'entrada, Espadalé va demanar «no avançar esdeveniments» fins que no s'hagi celebrat, perquè està pendent de parlar i mantenir reunions amb el comitè executiu de la Cambra, amb els membres del plenari i també amb la FPdGi.

«Avui [per ahir] els whatsapp volen i ja hem quedat que parlaríem seriosament de l'afer, tant la Cambra com la Fundació», va precisar el president. «De moment, però, no puc concretar res més, perquè m'agradaria consensuar la meva visió amb els companys de la Cambra», va afegir Espadalé.

El discurs del Rei no només va crear malestar dins la Cambra de Comerç. Altres patrons de la FPdGi també van criticar les paraules del Rei a través de les xarxes socials. Aquest és el cas del director general de Metalquimia, Josep Lagares, que a més de ser membre del patronat de la FPdGi també és l'ideòleg de la Fundació per a la Creativació (inclosa dins l'entitat).

Després d'escoltar el discurs de Felip VI, Lagares va fer una piulada on -literalment- va dir en castellà: «Confiava plenament en Vos, però avui m'heu decebut profundament... Vagi amb Déu, Majestat!». La piulada acaba citant tant el perfil de Twitter de la FPdGi com el de la Casa Real.

Decepció i malestar a Girona

La decepció i el malestar davant de les paraules que va pronunciar el rei Felip VI eren sentiments compartits per gironins pertanyents a diferents àmbits professionals consultats ahir per aquest diari.

Pel degà del Col·legi d'Advocats de Girona i president del Consell de l'Advocacia de Catalunya, Carles McCragh, el parlament del monarca va ser «decebedor i lamentable»; va ser «un discurs de bel·ligerància, dictat per la dreta, que no té en compte en absolut la població de Catalunya». «No ha fet cap referència a cap víctima de violència, no ha fet cap crida al diàleg», va lamentar McCragh, per a qui Felip VI va «justificar qualsevol cosa que pugui fer el govern espanyol cap a Catalunya».

L'historiador Joaquim Nadal, director de l'Institut Català en Patrimoni i exconseller de la Generalitat va explicar que no entenia per què el Rei no va incloure una oferta de diàleg, «unes disculpes per la violència policial i unes paraules en català adreçades al poble». «És un discurs dictat pel govern del PP», va concloure.

Per Xavier Díez, portaveu del sindicat educatiu majoritari a Girona, Ustec·STEs, el monarca va ser «malauradament, previsible i decebedor»; «s'ha autodescartat de Catalunya» i «ha renunciat al seu paper de mediador, que és el que li pertoca», va afegir. Des del seu punt de vista, «li importem molt poc perquè ha assumit les tesis més reaccionàries del PP».

En opinió de la presidenta de l'Associació Gironina d'Empresàries, Maria Rosa Agustí, el Rei hauria de demanar disculpes «a totes les persones d'aquest país, als milers i milers que ahir [per dimarts] érem al carrer». «Aquest personatge que suposadament ha de mediar no ha fet altra cosa que parlar en boca d'un, quan, davant la situació que tenim, havia de proposar diàleg entre els polítics, amb el poble català».

L'advocat i exvicepresident del Congrés de Diputats, Josep López de Lerma va mostrar-se «decebut» amb les paraules del monarca. «Si bé és veritat que s'ha produït un cop d'estat jurídic i que el monarca encarna la unitat, no va exercir els poders d'àrbit de la política que li atribueix la Constitució. No va dedicar ni un minut en parlar en català. Està molt mal assessorat».

L'empresari i articulista Joan Vila va ser més contundent en afirmar que «el Rei ens expulsa d'Espanya», i va apuntar que amb el discurs de dimarts es va posicionar «amb l'argumentació del PP». En aquest sentit, va afirmar que el monarca no té cap interès en la solució pactada i tampoc «terme mig»: «O som intervinguts, o no som», va sentenciar Vila.