Ahir em vaig afegir a l'aturada de país i, al migdia, em vaig manifestar al costat d'uns quants milers de figuerencs. No vam trencar res, no vam agredir ningú i la marxa, d'esperit festiu malgrat els terribles successos de diumenge, va transcórrer en pau i tranquil·litat. També s'hi veien manifestants embolicats amb la bandera espanyola, cosa que em sembla un símptoma saludable.

Ara mateix, el que em preocupa és que Mariano Rajoy i companyia continuïn instal·lats en la negació dels fets. Que s'hagin construït una realitat alternativa, on troben proporcional i justificables qualsevol vulneració dels drets i les llibertats individuals. És molt bèstia que diguin que ens estem inventant el nombre de ferits. O que la fiscalia consideri que la violència policial de diumenge no va afectar en absolut la convivència ciutadana.

En aquesta mateixa línia, cal incloure-hi les declaracions al·lucinants de Rafael Hernando, dient que aquesta aturada de país és equiparable a un règim nazi. O que ERC i la CUP volen que hi hagi morts a Catalunya. El seu grau de cinisme i covardia és esperpèntic. No té límits.

Què busquen, amb tot això? Que perdem els estreps. I no ens ho podem permetre. Per molta manipulació i mentides que ens vulguin llançar, no ens podem desviar ni un mil·límetre del civisme, la pau i la tolerància. Continuem exercint el nostre dret a manifestar-nos i protestar pel que sigui, però fem-ho sempre de manera tranquil·la, sense aldarulls i fent gala de l'enginy i el bon humor que ens han caracteritzat. Aquestes seran les llavors de la seva derrota.