La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat per a demà, en condició d'investigats -abans imputats- per un delicte de «sedició» el cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero; el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez; el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i una intendent de la policia catalana. Fonts jurídiques confirmaven ahir que la citació va lligada amb la multitudinària concentració ciutadana davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre passat mentre les forces de seguretat registraven les dependències.

La jutgessa ha sol·licitat les declaracions a petició de la Fiscalia, que després d'examinar l'atestat de la Guàrdia Civil sobre els disturbis desencadenats per la detenció de col·laboradors del vicepresident Oriol Junqueras, Lluís Salvadó, exsecretari d'Hisenda, i Josep Maria Jové, secretari general de la Vicepresidència.

Denúncia de la Fiscalia

La Fiscalia va denunciar els fets com a constitutius d'un delicte de sedició i la jutgessa la va admetre a tràmit en entendre que la finalitat última dels disturbis era el d'una ruptura de la forma de Govern. Com a primera diligència d'investigació, Carmen Lamela va demanar l'informe de l'institut armat que inclou fins a sis peticions per escrit als Mossos en relació amb els incidents de la conselleria, contestades -en algun cas dues hores després- amb respostes concises que s'havia donat tràmit a la sol·licitud. A més de les peticions per escrit, els guàrdies van demanar diverses vegades ajuda a la intendent dels Mossos Teresa Laplana, desplaçada al lloc des de primera hora del matí, però fins a les 14.30 hores no es va presentar un responsable de la Unitat de Control de Masses.

En una d'aquestes peticions, es trasllada a la intendent dels Mossos la necessitat de protegir els tres cotxes que hi havia a for i que havien quedat encerclats pels manifestants. Segons l'atestat, la Guàrdia Civil va informar que a dins dels cotxes hi havia «armes llargues» i que si els manifestants accedien als vehicles «podria incrementar-se l'amenaça de forma molt important». L'intendent va respondre, la Guàrdia Civil, que no podia fer res i que la seva intenció era «mantenir la situació».

En l'informe es constata que els agents que custodiaven la porta de la Conselleria es van veure obligats a entrar a l'edifici per evitar «l'enfrontament directe» amb els manifestants, que mostraven una actitud «cada vegada més hostil». I, a mesura que avançava el dia i creixia el nombre d'assistents, la Guàrdia Civil conclou que la protesta estava coordinada i organitzada, fins i tot amb avituallament i amb voluntaris que van formar una cadena humana per permetre la sortida de l'edifici de les autoritats i treballadors, però no de la comitiva judicial.

A les deu de la nit va acabar el registre, però la comissió judicial «va quedar retinguda i assetjada en contra de la seva voluntat». Dues hores després, sosté l'informe policial, Sánchez i Cuixart, enfilats dalt d'un vehicle de la Guàrdia Civil -que ja havia estat destrossat- van arengar els assistents a persistir en la protesta. Segons el parer de la Guàrdia Civil, tots dos van demostrar capacitat per coordinar la protesta, però no van usar aquest control per dissoldre una manifestació que havien convocat i que estava «coaccionant» els agents. Més tard, «la massa» va intentar accedir a l'edifici per la força. El testimoni d'un dels agents diu: «L'ambient a l'exterior era molt tens i hostil, i es llançaven objectes i s'insultava constantment els guàrdies civils». A més, l'informe deixa constància que aquell dia la Guàrdia Civil va enviar fins a 24 sol·licituds de suport als Mossos, deu d'aquestes amb caràcter urgent. Jordi Cuixart negava ahir ser responsable d'«un delicte de sedició» i reitera el compromís d'Òmnium amb les «mobilitzacions pacífiques». El major Trapero, de la seva banda, al·legarà davant la jutge de l'Audiència Nacional que la policia catalana ha complert «estrictament» les ordres judicials, amb «el màxim rigor i professionalitat».