La Fiscalia avala l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil l'1-O afirmant que no va afectar "en absolut la convivència ciutadana" i recrimina al Govern que convoqués "de forma irresponsable" els ciutadans en concentracions "tumultuàries" en els col·legis electorals. El ministeri públic s'oposa, així, a investigar l'actuació global dels dos cossos i demana que s'indagui només la intervenció dels agents en un local de votació, a l'escola Jesuïtes de Sant Gervasi. L'escrit, presentat al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona que va rebre la denúncia de la Generalitat contra les càrregues policials, també assegura que els ferits -la majoria "molt lleus- representen només un "0,037%" dels concentrats a les seus electorals, mentre que l'únic greu només suposa el 0,000042%.
En un informe enviat al jutjat sobre la denúncia presentada pel Govern per l'actuació de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, el ministeri públic constata que aquest escrit de la Generalitat es dirigents "amb caràcter general, indiscriminat i inconcret" contra els agents dels dos cossos policials estatals que van actuar l'1-O. Pel fiscal Juan Carlos Padín, aquests agents van actuar diumenge "acatant l'ordre donada per l'autoritat judicial", mentre que va ser "l'incompliment" de la Generalitat de la decisió del TC dirigida a impedir la celebració del referèndum el que va generar aquesta ordre a Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil.
Tal com recull la fiscalia, la denúncia del Govern considera que l'1-O es va actuar "de forma violenta, desproporcionada, afectant a la normal convivència ciutadana". "Res més lluny de la realitat", replica el ministeri públic: "Les mesures adoptades per la Guàrdia Civil i la policia espanyola en absolut van afectar la normal convivència ciutadana".
Per la Fiscalia, aquestes mesures "van afectar sens dubte als nombrosos grups de persones que de forma irresponsable havien estat convocats pel Govern de la Generalitat coneixedor de la il·legalitat de l'acte i de les mesures judicials adoptades". Es tracta de persones, segons el ministeri públic, que "de forma voluntària, concertada i coordinada es van amuntegar en determinats llocs de Barcelona, congregant-se a les seves portes per a de forma tumultuosa impedir als agents policials el compliment de la resolució judicial".
El ministeri públic conclou que les persones que estaven concentrades als col·legis electorals "de forma tumultuària van obstaculitzar" la tasca dels agents.
A més, la fiscalia afegeix que l'actuació dels dos cossos policials "podria estar emparada per la causa de justificació de compliment d'un deure" i "en alguns casos, per la legítima defensa davant de les actuacions d'individus no identificats de moment que van actuar violentament contra els agents cometent presumptes delictes d'atemptat i resistència".
La denúncia del Govern també recull que els concentrats volien exercir pacíficament els drets de llibertat d'expressió, participació i reunió i manifestació. El fiscal, però, considera que aquests drets "s'han d'exercir amb respecte a la llei" i, en aquest sentit, recorda que el TC ja havia declarat il·legal la celebració del referèndum.
El fiscal afegeix que, de l'escrit de la denúncia, "es desprèn que els únics cossos policials que van obeir l'ordre del TSJC" van ser la Guàrdia Civil i la policia espanyola, "encara que l'ordre donada també es dirigia als membres dels Mossos d'Esquadra".
El ministeri públic sosté que és "impossible respondre a una actuació genèrica que es refereix indiscriminadament a l'actuació de nombrosos agents dels cossos policials al llarg de tota una jornada i a tot el territori de Catalunya".
A més, rebla que "sembla clar també que de cap manera es pot parlar de violència greu i generalitzada", i ho justifica assegurant que les persones ferides representen el 0,037% del total de votants fet públic per la Generalitat, i que hi ha "un únic ferit greu", que suposa el 0,000042%. El fiscal creu que cadascun d'aquests casos "mereix i obliga a jutges i fiscals a la investigació del que ha succeït", tot rebutjant el "caràcter espuri" de la denúncia de la Generalitat: "Es vol posar el focus en la presumpta violència de les actuacions dels membres de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per deixar a la penombra el greu comportament dels querellats" que "irresponsablement i coneixent perfectament la il·legalitat de l'acte de l'1 d'octubre del 2017 i l'ordre judicial donada a les forces i cossos de seguretat de l'estat d'impedir l'acte, no van dubtar en cridar els ciutadans a desobeir i enfrontar-se a les decisions del TC, les ordres del TSJC i l'actuació judicialment ordenada" a les tres policies.
La Fiscalia descarta una investigació global de l'actuació dels dos cossos estatals i no´mes considera que s'obrin diligències sobre els fets al centre educatiu dels Jesuïtes de Sant Gervasi de Barcelona, ja que la Generalitat afegeix en la denúncia imatges de la intervenció d'agents en aquest col·legi electoral. "Aquest i no un altre és l'objecte d'una investigació judicial: un fet concret presumptament delictiu", conclou Juan Carlos Padín.
