El món s'haurà de demanar el per què del sacrifici dels centenars de persones que van estar concentrades davant dels col·legis electorals i a l'interior a Olot i la major part de pobles de la Garrotxa en la que va ser la diada més llarga de moltes vides. Una jornada de votacions que es va tancar a les vuit del vespre d'ahir, però que havia començat el divendres a les set de la tarda amb la irrupció de pares a les escoles del Morrot d'Olot i l'institut de Formació Professional la Garrotxa.

En les hores vinents de la nit del divendres i del dissabte la major part de col·legis electorals d'Olot i de la Garrotxa tenien gent a l'interior ben disposada a fet tota la resistència pacífica possible.

La tensió dins i fora dels col·legis augmentava segons transcendien les notícies de la voluntat de l'estat d'impedir les votacions. Una de les hores clau va ser les sis de la matinada del diumenge. Era l'hora, en la qual Interior havia establert el tancament dels col·legis en tant que darrer intent d'impedir que la Generalitat pogués donar xifres de participació.

En un recorregut en hora fosca, vaig trobar desenes de persones davant de l'agència de promoció d'Olot, del Casal Marià, de l'escola del Morrot, de l'escola de Música i del Teatre. Gent apilonada amb ulleres de no dormir i amb gots de cafè a les mans esperava l'arribada dels Mossos.

Els agents van arribar al voltant de les 7 del matí i amb una llanterna es van obrir pas cap a l'interior. Preguntaven pel que feien i la gent els contestava que activitats. Llavors els agents es quedaven a uns metres de les concentracions.

D'aquesta manera, es va escampar la llum del dia, però la gent no podia votar. Primer no hi havia urnes, les quals en molts casos van arribar en vehicles particulars i després no funcionava l'aplicació informàtica per poder votar. A les 11 hores del matí, algunes persones van començar a votar, però l'aplicació s'encallava cada cinc minuts. Les esperes es feien eternes i la cosa anava cap a un calvari com els garrotxins només havíem vist a les pantalles.

Les penalitats es van agreujar amb les imatges de les càrregues policials de Sant Julià de Ramis. Va ser quan la gent va córrer cap a l'Institut Garrotxa, on dien que havia arribat la Guàrdia Civil, cosa que al final no va passar. El que si va arribar va ser l'alcalde, Josep Maria Corominas. Acompanyat del conseller Santi Vila. Van ser aclamats en multitud.

Durant el migdia, el carrer Sant Antoni de Sant Joan les Fonts es va omplir de taules i de cadires en un dinar popular d'espera. A la tarda, la concentració continuava. Al col·legi de les Mates van avisar de l'arribada de la Guàrdia Civil a Bonavista. La gent va córrer cap als cotxes per anar a Bonavista.

A Bonavista (l'altre extrem d'Olot) havien travessat un tractor al carrer i una jove calmava els ànims de la gent, a la qual demanava resistència pacífica.

Cap al vespre, la major part dels concentrats afirmaven haver pogut votar, però vigilaven que no vingués la policia a emportar-se les urnes. Un cotxe amb megàfon, a l'estil del 1938, cridava: «A protegir les urnes!».

Hi havia desenes de persones a les escales del col·legi de l'escola Malagrida i del replà de l'escola de Música. A les 8 del vespre van tancar els col·legis i va començar el recompte. Molta gent es va quedar a esperar el recompte i d'altra va anar a una concentració de fi de diada. La gent encara es resistia a marxar tot i que mostrava rostre d'esgotament.