Les seus dels col·legis electorals de l'1-O a Catalunya van viure ahir una jornada protagonitzada per la incertesa, les actuacions policials i els vots telemàtics, en un referèndum que estava suspès pel Tribunal Constitucional.

A Lleida, la Policia Nacional va disparar trets intimidatoris de fogueig a l'aire a les portes de l'ambulatori del barri lleidatà de Cappont en el moment del desallotjament de les persones que eren des de dissabte a la nit al seu interior. Segons van explicar testimonis presencials, la càrrega policial es va dur a terme davant la protesta dels ciutadans que impedien als agents entrar a l'ambulatori, per la qual cosa els agents van decidir disparar a l'aire i fer ús de les porres. Durant l'actuació, diverses persones van quedar ferides.

En un altre punt de la ciutat de Lleida, al Departament de Salut, una quarantena de bombers van formar un cordó per protegir el col·legi electoral dels serveis territorials de Salut a Lleida. Més d'un miler de persones es van congregar a la plaça Ricard Vinyes amb crits a favor de la independència i consignes com «ja hem votat». Si bé en aquest col·legi no hi va haver cap actuació policial, la policia espanyola s'hi va deixar veure en reiterades ocasions. Els rumors que el cos policial hi intervindria va fer que el col·legi s'anés tancant i obrint a fi de protegir les urnes. Aquesta seu, on hi havia una única urna, es va convertir en el centre neuràlgic de la mobilització a Lleida. A capitals de comarca, com Tàrrega o Cervera, es va optar a últimes hores de la tarda per tancar tots els col·legis electorals, deixant-ne només un d'obert a fi de blindar les urnes i els vots que s'hi havien dipositat.

Un inici de jornada més tens van tenir els ciutadans disposats a votar que eren a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida, on van entrar agents de la Policia Nacional i van retirar les urnes. Els agents policials van trencar la tanca d'entrada a l'escola i centenars de persones van intentar detenir-lo, sense aconseguir-ho, l'entrada dels agents al crit de «Som gent de pau!».

Davant dels fets, l'alcalde de Lleida i president del PSC Àngel Ros va fer una crida «al seny, a la calma i a la convivència». Per l'alcalde es va arribar a l'1 d'octubre «amb el referèndum sense cap garantia que molts demòcrates no volíem que es realitzés» i aquest «no s'ha aturat». Ros va remarcar que el referèndum de l'1 d'octubre «no podia legitimar decisions polítiques importants». L'alcalde de Lleida va demanar que avui es «comenci el diàleg entre els governs de Madrid i Barcelona per poder resoldre aquesta crisi institucional greu» i va advocar perquè, «mitjançant aquest diàleg, es trobi el marc de relació entre Catalunya i la resta d'Espanya que pugui ser assumit per la majoria de catalans».

La Catalunya Central

A la Cataluya Central, un dels incidents més forts es va registrar a l'escola del Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta. Allà prop de 200 agents de la Guàrdia Civil van irrompre el centre. Hi va haver algunes càrregues i cops de porra contra les persones que taponaven l'entrada a l'escola. Després d'uns primers minuts de molta tensió, la resistència pacífica dels ciutadans va acabar facilitant el desallotjament als agents.

Tractors, tanques metàl·liques i de formigó, bales de palla furgonetes o excavadores. Aquests són alguns dels elements que els veïns de diverses poblacions de la Catalunya Central van utilitzar per barrar el pas a la Guàrdia Civil. Molts d'aquests municipis, a més, van decidir mantenir obert un únic col·legi electoral amb l'objectiu que la gent es concentres en un mateix punt. En el cas de Santpedor, al voltant de les tres del migdia es va decidir tancar dos col·legis electorals i guardar en lloc seguir les urnes fins a l'hora del recompte.

Incidents a Tarragona

Al camp de Tarragona diferents punts electorals van rebre la visita de diferents agents. La Policia Nacional va retirar les urnes del Centre Cívic de Campclar, un barri dels afores de Tarragona. Un dels apoderats de la taula electoral va explicar que havien «vingut uns quaranta antiavalots completament equipats» i s'ho havien «emportat tot».

En una de les càrregues policials, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Tarragona, Sergi Albarran, va resultar ferit. Albarran va difondre a través del seu compte de Twitter un vídeo de 20 segons on se'l veu amb el rostre completament ensangonat i on se l'acompanya a una ambulància del SEM. Al vídeo Albarran s'adreça a uns agents dels Mossos d'Esquadra i diu visiblement commocionat: «Vull presentar una denúncia».

A la Vall d'Aran, els veïns de Les, Bossost i Canejan van votar als baixos de la casa rural que la diputada de la CUP Mireia Boya té a Les. Els Mossos d'Esquadra van prohibir l'entrada dels votants al col·legi assignat de Les i els veïns es van organitzar per muntar un altre punt de votació.

Les últimes hores de votació

Els responsables de les meses electorals de diferents municipis de Catalunya van prendre la decisió de tancar les portes abans d'hora per protegir els vots que s'havien emès. En paral·lel, es va decidir concentrar el vot en menys seus perquè la gent que encara no havia pogut votar tingués lloc per fer-ho.

Les xarxes de comunicació internes de les meses electorals i dels voluntaris que van treballar per aconseguir que la gent pogués votar van funcionar a màxima capacitat durant tot el dia. Alguns exemples d'aquestes estratègies van tenir lloc a Amposta i Flix, on es van tancar tots els col·legis menys un. També se'n van tancar a Tarragona i a Lleida. A les comarques centrals, a Igualada tot el vot es va concentrar a l'Ateneu Igualadí, i a Vic es van tancar set dels vuit col·legis. A Arenys de Munt, finalment, també es va prendre la decisió de blindar un col·legi.