Tensió. Barrejada amb una certa satisfacció de saber que a mesura que passaven les hores cada vegada quedava menys per tancar els col·legis electorals. Aquesta sensació era la que compartien un gran nombre de gironins ahir a la tarda després d'una dura repressió policial des de primera hora del matí en una jornada frenètica marcada per la celebració del referèndum a Catalunya.
El matí havia deixat algunes escenes difícils de pair i durant la tarda, les votacions s'anaven celebrant sense massa pauses, però sempre envoltades d'incertesa i corredisses. A Girona hi havia 21 col·legis habilitats, dels quals alguns havien estat ja intervinguts com és el cas de l'escola Verda o bé la biblioteca Ernest Lluch.
Els nervis no van abandonar els votants en tot el dia, i a la que rebien un avís amb possibles punts on es podien personificar els antiavalots, molts es desplaçaven allà per tal d'evitar que poguessin entrar a les escoles i pavellons.
Tres punts clau
De la vintena de col·legis, a mitja tarda només en van quedar oberts una quarta part. La resta, tret d'aquells que havien estat clausurats al matí, havien pogut tenir urnes fins a mitja tarda, aproximadament entre les cinc i les sis i s'havien anat tancant progressivament per evitar batusses i salvar els vots ja emesos.
Entre les cinc localitzacions on es va poder votar fins més tard, es trobava l'escola de Sant Daniel, el Servei Municipal d'Ocupació, el pavelló de Santa Eugènia, l'escola del Pla i el Pavelló de Palau. Els últims tres van ser els que van rebre una resposta més massiva per parts dels ciutadans.
En el cas de Santa Eugènia, un gran nombre de persones es van estar gairebé tot el dia tancades dins del pavelló municipal oposant resistència. Policia Nacional i Guàrdia Civil van passar més d'una vegada per davant, però en cap moment van arribar a irrompre dins de l'equipament.
Cap al vespre, aquestes visites es van intensificar i a causa de l'elevada concentració de gent, es va tallar el trànsit al Passeig d'Olot entre els carrers St. Sebastià i la Rotonda del Passeig d'Olot, en el dos sentits, per motius de seguretat. El mateix va passar davant de l'escola del Pla, on la gran afluència de persones va tallar per complet l'avinguda Pericot.
En aquest centre les votacions s'havien anat aturant en diferents moments de la jornada però en cap moment es va dur a terme una actuació policial, ni tampoc es van requisar les urnes. «Al matí no s'han atrevit a entrar, i ara no ho faran tampoc perquè som molta gent» explicava en Jordi Guixeras.
El jove va destacar la bona feina que havia fet el cos de Bombers, segons el seu parer, però també va lamentar els fets ocorreguts hores abans. «Estic enfadat amb la Policia Nacional perquè trobo que s'han passat, però també en part amb els Mossos d'Esquadra perquè no han fet res per evitar segons quines situacions».
L'ambient que es respirava era totalment festiu, ple de consignes cantades a una sola veu i temes populars carregats de simbolisme com l'Estaca. Entre els assistents se sentien frases com «Jo considero que ja hem guanyat» o bé «La imatge que hem donat al món ha estat clau». Altres persones no estaven convençudes de la predicada victòria i es plantejaven amb preocupació hipotètiques situacions en les quals les forces de seguretat de l'Estat utilitzessin pilotes de goma o gasos lacrimògens.
El pavelló de Palau va ser el darrer punt on la resposta de la ciutadania va ser d'allò més aclaparadora. Els votants van dificultar l'accés al pavelló amb cotxes, furgonetes i contenidors que feien pràcticament impossible que hi poguessin accedir furgons, o fins i tot agents sense vehicle. També s'hi agrupaven centenars de persones, ja que precisament aquest punt de votació va esdevenir una alternativa per tots aquells que s'havien quedat sense poder votar a la zona.
Objectiu: protegir les urnes
La necessitat de protegir les urnes va esdevenir l'argument més utilitzat de tots aquells que havien estat a peu de carrer una, dues, quatre, sis i fins a dotze hores seguides. Alguns anaven i venien, i d'altres es van quedar en el mateix espai durant tot el dia, molt pendents de qualsevol informació que pogués aportar alguna pista de quin seria el pròxim punt on es personificarien els agents.
En Ramon Riera va ser un dels que va estar tot el dia en diferents punts de la ciutat, en aquelles escoles i centres «on deien que necessitaven més gent per poder exercir més resistència». Afegeix amb optimisme que «es palpa a l'ambient que molta gent tenia ganes de votar i jo crec que avui sortirà més del 50% seguríssim».
Una opinió compartida per la Carme, una voluntària d'un dels col·legis electorals que va explicar obertament que havia passat por, sobretot durant les primeres hores del matí. «Que si venien, que si no... però un cop vist el comportament de la gent, que no ens han deixat en cap moment, ens hem sentit molt acompanyats». La Carme va titllar de «lloable» que «tanta gent hagi sortit al carrer a defensar els seus drets a canvi de res».
Ni un pas enrere
Davant del dubte de què passarà a partir d'ara i quins seran els passos que seguiran tant el govern de Catalunya com l'estat espanyol, molts dels participants de la jornada d'ahir tenien clar que l'1 d'octubre ha marcat un abans i un després. «Crec que estem en un punt d'inflexió i que ja no podem tirar enrere» explica la Sisa Matas, una de les joves que es va quedar a Palau fins al recompte de vots, «tot el que han fet ja no es pot arreglar». «El què ha passat avui ha tingut una repercussió, però crec que Europa s'està plegant de braços i això no pot ser de cap de les maneres».
D'altres no poden evitar trobar certes similituds amb èpoques passades, com és el cas de Josep Colom. «Sembla que hàgim reculat als anys setanta. Les imatges que hem vist són preocupants». Malgrat aquesta situació, per Colom «el poble s'ha fet sentir, pel civisme que ha demostrat, per la tolerància i per la manera pacífica que s'ha expressat en tot moment. Per mi, el que ha passat avui és veritablement un triomf», va acabar.
