02 de octubre de 2017
02.10.2017
40 Años
40 Años

Agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos s'encaren en diversos col·legis electorals

?Les escenes de tensió es van repetir arreu de Catalunya i en algun cas fins i tot es van donar empentes ?Sis jutges investiguen la policia autonòmica per no impedir la votació ?Sindicats de Mossos veuen «delictiu» el tracte de Guàrdia Civil i Policia Nacional

02.10.2017 | 06:30

Agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil es van encarar diverses vegades, en algun cas arribant a donar-se empentes, durant les intervencions de l'institut armat per tancar els centres de votació del referèndum.

Aquestes escenes de tensió, que es van difondre per les xarxes socials, es van produir en diversos punts de Catalunya, com ara Castellgalí o Sant Joan de Vilatorrada –al Bages–, on agents de la Benemèrita tractaven d'obrir-se pas entre desenes de concentrats davant dels col·legis electorals. En alguns dels vídeos que van circular per les xarxes es veu com la policia espanyola, en alguns casos, i la Guàrdia Civil, en d'altres, entraven per la força als centres traient-se del davant agents dels Mossos que vetllaven per la seguretat a l'entrada dels col·legis. En el cas de Sant Joan de Vilatorrada, la picabaralla entre guàrdies civils i mossos, que els recriminaven la seva actuació per dispersar els concentrats a les portes d'un col·legi electoral, va derivar en empentes per part dels agents de l'institut armat a dos de la policia catalana.

Ahir, la Guàrdia Civil identificava i filiava agents dels Mossos d'Esquadra per no actuar per impedir la celebració del referèndum suspès pel Tribunal Constitucional, segons van informar fonts de la investigació; que també van explicar que s'identificaven alguns agents per la seva passivitat i perquè no estaven complint amb el manament judicial. Per aquest motiu, van dir que els mossos podrien incórrer en delicte de desobediència o d'omissió de perseguir el delicte, contemplat en l'article 408 del Codi Penal.


Petició de suport

Els Mossos d'Esquadra van remarcar que la Guàrdia Civil i la policia espanyola van actuar d'ofici en els punts de votació on es van personar abans de les 9 del matí. Fonts de la policia catalana van precisar que van demanar suport als dos cossos estatals per anar a alguns punts de votació i complir la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però, en tot cas, després de les 9. Les mateixes fonts també van destacar que en cap cas es va demanar que les actuacions fossin com van ser, en molts casos amb càrregues policials.

El delegat del Govern espanyol, Josep Enric Millo, va revelar que els mossos van demanar la col·laboració de la Guàrdia Civil i la policia espanyola per actuar en 233 punts electorals repartits per tot Catalunya. Fonts de la policia catalana van explicar que, tal com s'havia acordat, els Mossos van comunicar a quants centres actuaven i es va facilitar als cossos policials una llista amb col·legis on demanaven suport, donant compliment així a la interlocutòria del TSJC. Les mateixes fonts, però, van remarcar que en cap cas es va demanar ni es va contemplar que l'actuació de la policia i de la Guàrdia Civil fos com va ser, sinó que van actuar de manera «unilateral», fins al punt que un agent dels mossos va resultar ferit en una de les càrregues policials que hi va haver a Sant Julià de Ramis.

D'altra banda, sis jutjats de Catalunya van obrir diligències per investigar l'actuació dels Mossos d'Esquadra per no haver impedit la votació del referèndum. Segons va informar el TSJC mitjançant un comunicat, les diligències les van obrir, en uns casos d'ofici i en altres arran de denúncies de particulars, jutjats de Barcelona, el Vendrell, la Seu d'Urgell, Lleida, Cerdanyola del Vallès i Santa Coloma de Gramenet.

El jutjat instrucció número 7 de Barcelona va obrir diligències arran de la denúncia d'un particular, igual que els jutjats d'instrucció número 3 del Vendrell i 7 de Cerdanyola. De la seva banda, el d'instrucció número 2 de la Seu d'Urgell va obrir, d'ofici, diligències per desobediència a l'ordre de la jutge del TSJC Mercedes Armas per haver-se celebrat la votació en almenys set locals, pel que va demanar informació als mossos; igual que el jutge d'instrucció número 4 de Lleida. I el número 2 de Santa Coloma de Gramenet va rebre la denúncia d'un altre particular per la passivitat dels mossos en el cas d'una escola oberta com a centre de votació.


Mostres de suport

Però els Mossos d'Esquadra també van rebre mostres de suport, com la d'un ciutadà de Cappont, a Lleida, que va abraçar un agent que es va veure superat davant una càrrega de la Guàrdia Civil (tal com recull la fotografia).

A tot això s'hi va afegir l'anunci de sindicats policials que emprendran accions legals contra el cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i els seus comandaments pel que van qualificar d'«escandalosa» actuació i «vergonyosa lleugeresa» per impedir la celebració del referèndum, suspès pel Tribunal Constitucional.

Per la seva banda, els sindicats de Mossos van considerar «delictiu» el tracte que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van donar a la població catalana durant les seves actuacions ahir. Els sindicats van criticar també les ordres dels dirigents polítics i van lamentar també que s'havia tractat a la població catalana com a delinqüents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema