El Tribunal Suprem ha avalat la decisió d'una empresa que va deixar de considerar l'anomenat "descans per l'entrepà" com a treball efectiu, en considerar que no va suposar una modificació laboral substancial per basar-se en la "tolerància" de l'empresari i no ser un dret reconegut per contracte.

En la sentència coneguda avui, la Sala del Social de l'alt tribunal calcula així el recurs de cassació interposat per Sucs Valencians de la Mediterrània, empresa que computava com treballats 7,5 dels 15 minuts dedicats a aquesta pausa, des dels orígens de la seva activitat , a l'abril de 2007, fins al calendari laboral de 2014. l'empresa es va constituir l'1 de juliol del 2005.

La controvèrsia es remunta a març d'aquest mateix any, quan la societat va presentar una contraproposta al calendari formulat pels delegats de personal que, després de reunir-se, van constatar que la diferència entre ambdues radicava en la consideració com a temps de treball efectiu del quart d'hora per l'entrepà en jornades continuades superiors a sis hores.

Davant les discrepàncies, l'empresa va aplicar la seva proposta, que suposava una càrrega addicional de 6,75 hores que cada treballador podria gaudir quan estimés convenient, prèvia comunicació i acceptació.

Ara, la sala descarta que, amb aquest canvi, s'hagi incorregut en una modificació substancial de les condicions de treball, més quan el "descans per a l'entrepà" es tractava d'una mostra de "tolerància" per part de l'empresari respecte als seus empleats .

Raons per les quals revoca la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que en segona instància va entendre motivada l'existència d'un increment unilateral de la jornada, en virtut de l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors.

Segons aquesta disposició, la direcció de l'empresa només podria haver acordat modificacions substancials en cas d'existir raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que poguessin afectar, entre d'altres aspectes, a la jornada de treball, l'horari i la distribució d'aquest, al règim laboral o al sistema de remuneració.

Els magistrats del Suprem valoren, en canvi, que no concorren les circumstàncies necessàries per invocar l'article esmentat, en ser aquesta pausa un element aliè a les condicions signades per contracte.