En el termini d´un any i mig, 172 ajuntaments de Catalunya que acumulen uns 490.000 habitants posaran en marxa el sistema de recollida de residus porta a porta. Alguns d´ells també implantaran una tarifa per estimular el reciclatge, de manera que les persones que reciclin pagaran menys que aquelles que no ho fan. Així ho ha revelat aquest dimarts al matí el director de l´Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, que ha explicat que altres municipis estan estudiant incorporar contenidors intel·ligents. Segons Tost, tots aquests mecanismes s´han d´incloure en una nova llei de residus i recursos, prevista de cara el 2018, que ha de servir per "individualitzar la brossa" i fer un model de recollida selectiva més pròxim. Amb aquests canvis, es pretén facilitar i augmentar la fiscalitat, ja que "la gent ha de tenir un impuls econòmic per reciclar".

El director de l´Agència ha criticat que actualment els contribuents no poden saber el cost que els suposa la recollida i el tractament de residus. "No pot ser que la taxa estigui oculta dintre el rebut de l´aigua o de l´IBI, els ciutadans han de ser conscients del que costa", ha afirmat.

Per fer créixer la recollida selectiva, que avui es produeix en un 38,5% del total de residus generats a Catalunya, des de l´Agència aposten per l´ús de la tecnologia. Actualment, s´estan fent proves amb contenidors amb xip a les comarques de l´Alt Urgell i la Garrotxa, i també es contempla l´opció d´identificar els usuaris amb codis de barres. Pel que fa a la recollida porta a porta, ja funciona en 140 municipis.

Residus i creixement econòmic

El director de l´Agència ha destacat que la generació de residus a Catalunya augmenta a un ritme inferior que el creixement econòmic. El 2016 es van generar 3,7 milions de tones de residus, un 0,65% més que l'any anterior i uns 1,36 quilos per habitant al dia. En canvi, el creixement del PIB va ser del 3,70%.

D´altra banda, el balanç de residus del 2016 posa de manifest un canvi en els tipus de residus generats. La fracció orgànica és la que té més pes dintre la composició total, tot i que des de l´any 2011 se n´ha reduït la quantitat. Tost ho vincula als nous hàbits de consum. "Tenim un consum 3.0: ja no comprem un manat d´enciam, sinó una bossa de plàstic amb l´amanida preparada", ha exemplificat.

Robatoris de residus

Es calcula que unes 200.000 tones de paper i cartó no apareixen en els canals oficials. El motiu es troba en la recol·lecció il·legal de residus dels contenidors, un fenomen que es va començar a notar el 2011 i que ha anat en augment. Ara bé, el director de l´Agència ha explicat que aquests residus acaben entrant al circuit econòmic, ja que els recol·lectors els venen als gestors de residus.

Tanmateix, Tost ha admès que "no hi ha la capacitat humana per posar inspectors a cada gestor ni les eines per sancionar". "Molts ajuntaments s´estimen més que els prenguin el paper i el cartó abans que sostraguin a la gent pel carrer", ha confessat.

De la mateixa manera, les xifres mostren que "molts residus", com ara frigorífics, arriben a les deixalleries sense els materials de més valor econòmic. Gairebé la meitat dels aparells recollits l´any 2013 havien estat alterats.