El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, va qualificar ahir de «fet històric» la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que s'aprovarà la pròxima setmana al Parlament i que anul·la «totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista». Malgrat tot, va lamentar que arribi tan tard: «El franquisme es va acabar fa 40 anys i hem hagut d'esperar 40 anys més», recorda.

La llei, va explicar Cruanyes, es basa en que el Parlament té una obligació històrica de respondre davant la situació dels processos franquistes que el Parlament i la justícia espanyola «no han volgut tocar». Uns processos realitzats pels tribunals franquistes que, segons Cruanyes, van vulnerar la legalitat vigent perquè en aquell moment a Catalunya la justícia estava en mans de la Generalitat.

El portaveu de la Comissió de la Dignitat va destacar que van voler anar més enllà del que declarava la llei en un inici, ja que l'objectiu era «reparar i compensar les persones i famílies que es van veure afectades per aquests processos».

Per això, va afegir, s'ha introduït a la llei quan es publiqui la llista dels 63.961 processos que es van fer a Catalunya des del 38 quan van posar els peus els franquistes a Catalunya fins al 78. Cruanyes va assegurar que aquesta llei suposa un tot, la norma en si i la publicació d'aquests noms com un acte públic de reparació.