El Parlament va recordar i homenatjat les víctimes de l'atemptat terrorista d'Hipercor en el seu 30è aniversari. L'acte va comptar amb la presència de víctimes del cotxe bomba que ETA va col·locar a Barcelona en un centre comercial el 19 de juny de 1987. Un d'aquests va ser Pedro Ortega, que va detallar com va ajudar a les víctimes i com va trobar la seva cunyada entre les mateixes. El president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (Acvot), José Vargas, va assegurar que la qualitat de la democràcia «depèn de com es tracta les víctimes» i va lamentar que aquest tracte no sempre hagi estat a l'alçada. Les víctimes van reclamar també màxima col·laboració entre els cossos de seguretat. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va expressar el «rebuig absolut» de la societat catalana cap a qualsevol forma de terrorisme, i va concloure: «Mai més un altre Hipercor, mai més cap acte terrorista».
El periodista Jordi Bordas va ser el primer a recordar i explicar als presents com va viure aquell dia cobrint la informació i va apuntar que «hi va haver un abans i un després» d'Hipercor en la història d'ETA perquè va ser a partir d'aquell atemptat que l'organització terrorista va cometre actes contra la societat civil, així com va reclamar que aquest aspecte no s'oblidi mai per entendre bé la història de la banda.
Pedro Ortega va recordar emocionat com va viure l'atemptat mentre estava treballant a la novena planta de l'edifici on va esclatar el cotxe bomba. Ortega va explicar que el van trucar per dir-li que la seva cunyada es trobava al centre comercial i va detallar com va ajudar les víctimes fins que, ja en un hospital, va trobar que la seva familiar era entre els morts.
Va explicar també que com a conseqüència de la inhalació de fum d'aquell dia ha vist reduïda la seva capacitat pulmonar i va lamentar que les autoritats no el reconeguin com a víctima de l'atemptat. «El meu desig és que la força de la democràcia i de les nostres institucions facin que un fet com aquest no es torni a repetir mai més», va demanar a les autoritats.
També va intervenir Sílvia Vidal, qui va perdre el seu germà de 19 anys el 1980 en un atemptat dels Grapo. Vidal va fer un discurs més reivindicatiu assegurant que les víctimes del terrorisme no tenen etiquetes ideològiques o creences religioses i va lamentar que se'ls utilitzi «com a titelles». A més, va dir que «si alguna cosa impedeix la col·laboració» entre els cossos policials estatals i autonòmics en la lluita contra el terrorisme, les víctimes han d'aixecar la veu per exigir «amb contundència» aquesta col·laboració en benefici de tota la societat. «Des del Ministeri d'Interior haurien d'afinar aquesta col·laboració i mentre això no sigui així, només l'Estat serà el responsable que el nombre d'associats vagi en augment», va dir.
Per la seva part, el president de l'Acvot va celebrar la fi de la banda terrorista ETA, però va dir que la forma com es va tractar aquest final per part d'alguns sectors de la societat «va ser molt dolorosa». Per això, va demanar a tothom que es posi en la pell de les víctimes per entendre-les. Va lamentar també que s'ha perdut la «solemnitat» que existia anys enrere cap a les víctimes i va rebutjar haver de matisar opinions «per no intimidar o incomodar».
Rebuig a l'odi
Per últim, la presidenta del Parlament va explicar que amb l'acte la cambra catalana volia expressar el seu suport a les víctimes i el rebuig a qualsevol forma de terrorisme. «En democràcia hi tenen cabuda totes les idees menys les de l'odi i la violència», va manifestar. La presidenta va assegurar que cal «continuar endavant però no oblidar» l'atemptat d'Hipercor i va admetre que «durant massa anys» no es va saber ajudar els supervivents ni se'ls va fer el reconeixement que mereixien.
Forcadell es va referir també als atemptats terroristes que s'han succeït darrerament a Europa i va reivindicar que s'ha de fer l'esforç de «no confondre els terroristes amb comunitats, idees polítiques o creences que ells invoquen per intentar justificar els seus crims». Va dir que Catalunya és «sensible» amb aquestes comunitats perquè durant anys va patir el terrorisme en primera persona amb més de 70 víctimes com a conseqüències d'actes terroristes de diverses bandes. L'acte va comptar també amb la presència del conseller d'Interior, Jordi Jané, i representants de diversos cossos policials i diputats del Parlament, entre d'altres.
