El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciarà avui la data i la pregunta del referèndum sobre la independència de Catalunya que pretén celebrar, activant així la via unilateral, sense l'aval de l'Estat i malgrat les advertències judicials. Ho farà a primera hora del matí, amb una declaració institucional al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat al costat del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, just després de compartir el seu anunci en una reunió extraordinària de l'Executiu català.

Acompanyaran Puigdemont i Junqueras els 61 diputats de Junts pel Sí (JxSí) -inclosa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, però ja no l'exconseller de Justícia Germà Gordó, investigat pel cas 3%, que s'ha donat de baixa del PDeCAT i ha passat a ser diputat no adscrit- i els 10 de la CUP, per visualitzar el suport de la majoria independentista al referèndum.

La pregunta de la consulta compta amb el vistiplau de les diferents formacions que formen aquesta majoria: el PDeCAT, ERC, Demòcrates, MES -totes elles integrades al grup parlamentari de JxSí- i la CUP. En els darrers dies, Puigdemont ha obert consultes amb representants de les diferents forces independentistes per intentar conjugar el concepte d'«Estat independent», suggerit pel PDeCAT, amb el de «república», preferit per ERC i la CUP, i una fórmula per fer-los compatibles seria, segons fonts sobiranistes: «Vol que Catalunya es esdevingui un Estat independent en forma de república?».

Quant a la data, en cercles sobiranistes l'1 d'octubre és el dia que més sona com a possible data del referèndum, encara que tampoc seria una sorpresa diumenge següent, 8 d'octubre.

Fonts de les forces independentistes asseguren que un dels escenaris estudiats consistia en el fet que el Parlament aprovés al voltant de la Diada de l'11 de setembre una llei per emparar el referèndum, que se celebraria l'1 d'octubre o, si no, el dia 8. Segons aquestes fonts, depenent de la «virulència» amb la qual respongui l'Estat ja abans de l'agost per impedir el referèndum, «no és descartable» que, arribat el cas, s'opti per avançar la votació al simbòlic 11 de setembre.

Per si de cas, JxSí i la CUP promouen una reforma del reglament del Parlament per habilitar la segona quinzena d'agost, amb la finalitat d'avançar els tràmits necessaris o fins i tot aprofitar per convocar un ple d'aprovació de la llei del referèndum.

Diverses alternatives

Una altra hipòtesi que hi ha a sobre la taula de les forces independentistes és que siguin els diputats de JxSí i la CUP els que aprovin una convocatòria formal del referèndum, encara que el pla A és que sigui Puigdemont qui signi el decret de convocatòria, amb el suport de tot el Govern. La provisionalitat de totes les alternatives que sospesa l'Executiu es deu al fet que es desconeix fins on està disposat a arribar l'Estat per frenar el referèndum, una resposta que condicionarà l'estratègia i el calendari de Puigdemont.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, va afirmar que l'anunci sobre la data i la pregunta del referèndum «forma part d'un compromís que tenim assumit i al qual no fallarem». Segons Munté, l'anunci «té una gran rellevància, com la té la declaració institucional que faran el president i el vicepresident». Munté desitjaria del Govern central «una resposta que passés pel respecte a una majoria parlamentària, a una majoria social, en relació amb una qüestió tan senzilla com és poder votar» en un referèndum per decidir el «futur polític» de Catalunya.

Puigdemont va assegurar que la pregunta del referèndum serà «clara en la formulació» i tindrà una «resposta binària». En un congrés organitzat per l'escola de negocis IESE, el president català va destacar que la pregunta es regirà per un «criteri bàsic» de «claredat».

Des de Barcelona, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va avisar que «si el que Puigdemont o el Govern plantegen és una actuació que no cap en el marc constitucional, el Govern central, en l'exercici de les nostres obligacions, perquè és la nostra obligació garantir que la llei es compleixi a Espanya, haurem d'actuar en conseqüència, però com que no sabem encara en què consisteix, no anticiparem cap mesura».

El secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, va assenyalar que, si ell fos empresari i concorregués al concurs licitat per la Generalitat per fabricar les urnes, «tindria molt clar que quan em presento a un concurs, em presento per a alguna cosa legal».

La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va recordar que el Govern central disposa de «tots els instruments necessaris» per protegir els ciutadans i els funcionaris davant possibles «amenaces» amb l'eventual celebració d'un referèndum.

De la seva banda, l'exentrenador del Barça Josep Guardiola, que llegirà un manifest a l'acte de diumenge convocat per les entitats sobiranistes a Montjuïc, va defensar el referèndum. «L'únic que fem és demanar exercir el dret al vot, no fem res corrupte, no robem els diners de la gent, només demanem que la gent pugui votar», va explicar.