Xavier Melero, advocat de CDC i del seu extresorer Daniel Osàcar, va qüestionar la delació dels exresponsables del Palau de la Música sobre el presumpte finançament il·lícit del partit i va replicar al fiscal que la «bandera» dels espoliadors de l'entitat és la de la «pirateria», no la catalana. En els seus informes finals davant la sala de l'Audiència de Barcelona que jutja l'espoliació del Palau de la Música, l'advocat d'Osàcar va denunciar la «invalidesa» de les declaracions prestades davant el tribunal pels exresponsables de l'entitat Fèlix Millet, Jordi Montull i la filla d'aquest, Gemma, que segons el seu parer estaven pactades amb la Fiscalia per incriminar CDC.

En una introducció prèvia abans d'entrar en matèria jurídica per provar la hipòtesi que la delació sobre CDC no és vàlida, Melero va dedicar unes paraules a replicar la tesi del fiscal Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, que en els seus informes finals va denunciar que el saqueig del Palau va ser propiciat per un cercle socio-polític en que «la bandera justifica gairebé qualsevol atropellament a la cartera».

Per al lletrat de CDC, si alguna bandera «cal invocar» en el cas de l'espoliació del Palau de la Música és «la de la pirateria», no la catalana, ja que segons la seva opinió les relacions de Fèlix Millet eren «de classe» i «transversals», amb el que abraçaven formacions de tot l'arc parlamentari.

«La bandera és la catalana i em pregunto si hi ha alguna cosa específicament catalana en el cas Palau, si Millet era catalanista, o sobiranista o independentista i si aquesta adhesió va tenir alguna cosa a veure», va afegir.

Melero, que exposarà els seus informes sobre CDC com a responsable civil a títol lucratiu al final del judici i ahir només es va centrar en la defensa d'Osàcar, va posar en qüestió les declaracions incriminatòries de Millet i els Montull, que creu que van vulnerar el «principi de contradicció» perquè no van acceptar contestar a les preguntes de les parts amb l'excepció de la Fiscalia i les seves defenses.

Canvi d'estratègia

L'advocat va recordar que Millet i els Montull no van incriminar durant la instrucció del cas Osàcar i que només a l'inici del judici van canviar la seva estratègia per a, de forma «consensuada» amb el fiscal, repetir «com un mantra» que van fer arribar a CDC comissions de la constructora Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

Per aquest motiu, va insistir que, malgrat que el pacte amb la Fiscalia, que demana vuit anys de presó per al seu client per tràfic d'influències, és «perfectament lícit, legal i transparent», la declaració de Millet i els Montull no té garanties processals.

Melero va destacar que l'extresorer de CDC no ha contribuït a la despatrimonialització del Palau de la Música: «Osàcar és un home honrat», va assegurar Melero, que va recordar que en seu judicial es va investigar si tenia diners a l'estranger i es va comprovar que el seu «exigu i modest patrimoni» estava radicat únicament a Espanya.

En aquest sentit, va destacar que Osàcar es va incorporar el 2005 al càrrec de tresorer de CDC de forma sobtada, sense «transició ni preparació», quan ja estava jubilat, i que exercia la seva feina com a «voluntari». Segons el lletrat, Osàcar va ser tresorer entre el 2005 i el 2010 i les adjudicacions d'obra pública sota sospita sobre suposades «comissions» a CDC van finalitzar el 2003, quan CiU va perdre la Generalitat, que va anar a mans del tripartit (que va governar fins al 2010).

També va descartar que l'extresorer de CDC hagi incorregut en un delicte de tràfic d'influències i, per apuntalar la seva tesi, va insistir que els concursos en què es van adjudicar a Ferrovial les obres sospitoses són impecables, sense que ni tan sols la Fiscalia discuteixi la seva legalitat.

En els seus informes finals, Melero va introduir un comentari per replicar les crítiques del fiscal al «mecanisme ètnicomental molt particular» d'Osàcar, per afirmar en el judici que els 630.000 euros que al Palau de la Música va donar a la fundació Trias Fargas, afí a CDC, pretenien substituir les sevillanes per les sardanes a les festes majors dels pobles.

Segons Xavier Melero, està acreditat documentalment que els diners que la Trias Fargas, actual CatDem, va rebre del Palau van servir per crear una cobla als barris barcelonins de Nou Barris i Gràcia - «van tocar el flabiol, sí», va postil·lar- i perquè actués la cantant Núria Feliu, qui mai ha amagat la seva afinitat a CDC.

«Núria Feliu va cantar, ho juro», va insistir l'advocat defensor d'Osàcar, que va treure importància als qualificatius utilitzats pel fiscal i va defensar que no es pugui atribuir un «problema ètnicomoral a Osàcar», un «ancià» que, segons la seva opinió, és raonable que pensi que «les sevillanes primen en excés sobre un món ideal de sardanes i pubilles a Catalunya».