El 75% dels majors de 65 anys a Catalunya no té tancat el seu testament vital o de voluntats anticipades, un escrit amb les instruccions que ha de tenir en compte el professional de la salut quan la persona no es pugui expressar sobre el tractament mèdic que vol rebre o com vol ser tractats. És un dels resultats de l'estudi 'La planificació de la gent gran sobre el final de la vida', presentat en el marc de la FiraGran, que ha obert portes aquest dimecres i se celebrarà fins dissabte a les Drassanes de Barcelona. En canvi, vuit de cada deu persones majors de 65 anys han formalitzat el seu testament, perquè és el document de previsió més conegut. Tot i això, l'autora de l'estudi, Sònia Díaz, ha ressaltat que "la mort encara és un tabú; costa parlar-ne i per això costa preveure i planificar determinats documents".

L'estudi, en què han participat 732 persones majors de 65 anys de Catalunya, ha estat elaborat per l'Associació Serveis Integrals per a l'Envelliment Actiu (SIENA) i promogut per Serveis Funeraris de Barcelona-Mémora, amb el suport de FiraGran.

El document de voluntats anticipades o testament vital, en què la persona es pot posicionar sobre aspectes com la donació d'òrgans, és el que menys persones han realitzat, un 24,86%. L'autora de l'estudi i responsable de projectes de SIENA ho atribueix al fet que sigui un document de "poca tradició d'ús i molt vinculat amb el fet de tenir una malaltia". El 62,70% dels enquestats tampoc té previst tancar el seu funeral.

La por a la mort és un dels motius que esgrimeixen les persones enquestades per no realitzar el testament, el funeral o el testament vital. El 72,27% de les persones que no han previst fer aquests documents o tancar el funeral asseguren que no els agrada pensar en aquests temes; un 15,16% pensa que ja se'n cuidaran els fills i el 12,57% restant diu clarament que li fa por la mort.

El 55,46% de les persones grans assegura que compta amb una assegurança de defunció. Els qui més tenen contractat aquest tipus de producte és el grup de gent gran més jove, de 65 a 74 anys.

Els responsables de l'estudi han insistit que és important que la gent gran no només pugui preveure aspectes legals, com l'herència o el patrimoni, sinó també planificar com volen viure i ser cuidats si perden l'autonomia i com volen que sigui el seu comiat."Les herències trenquen famílies"

En la presentació de l'estudi, l'advocat Alejandro Ebrat ha estat contundent a l'hora d'avisar: "Les herències són conflictives, trenquen famílies, i la culpa és, pobret, de la persona que ha mort, perquè no ha fet un testament per evitar els dos problemes principals: els familiars, els de casa, d'una banda, i els impostos que s'han de pagar, de l'altra". "Els conflictes familiars poden arribar a plets interminable", ha alertat.

Ebrat ha assenyalat que un dels problemes principals sorgeix quan no s'ha assignat concretament a cada fill el que hereta: "No s'ha de deixar als hereus decidir, repartir ni opinar, això ho ha de fer el testador". El col·legiat ha assegurat que hi ha "mecanismes de sobre per evitar la situació de col·lapse que es produeix quan no hi ha un acord".

L'advocat ha calculat aproximadament, segons la seva experiència, que la gran majoria d'herències comporten baralles familiars: un 60% es resolen als despatxos i un 20% arriben a judici. Només un 20%, segons aquesta estimació de l'advocat a partir de la seva experiència, es resolen sense conflictes.

La gent gran vol envellir a casa seva

L'estudi també mostra que, en el cas que la salut els impedeixi viure sols, el 73,33% de les persones grans volen envellir a casa seva, amb els suports que faci falta. Només en un 15,83% dels casos, optarien per anar a viure en una residència geriàtrica.

L'opció majoritària és la de viure a casa amb un cuidador (30,8%); en un pis tutelat amb serveis compartits (25,95%); a casa amb els fills (10,83%); amb el sistema de cohousing, és a dir, compartir casa amb amics (8,93%) i anar a un centre de dia i dormir a casa, amb una persona que s'encarregui de tenir-ne cura (7,98%).

En la presentació de l'estudi, també hi ha participat el director de FiraGran, Juli Simón, i el director de desenvolupament corporatiu de Serveis Funeraris de Barcelona-Mémora, Josep París, infermer especialista en Infermeria geriàtrica.

La dinovena edició del Saló de la Gent Gran de Catalunya s'ha inaugurat aquest dimecres a les Drassanes Reials de Barcelona, amb més de 450 activitats gratuïtes durant quatre dies, i amb la previsió de superar l'assistència de 38.000 visitants.

A l'acte d'inauguració, han acompanyat el director de FiraGran el secretari general de l'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras; la diputada de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, Maite Fandos; la regidora d'Infància, Joventut i Gent Gran de l'Ajuntament de Barcelona, Carmen Andrés, i la directora general de Serveis Funeraris de Barcelona-Mémora, Sílvia Ramis.