La consellera de Presidència, Neus Munté, va advocar per acordar la pregunta del referèndum d'independència amb la nova formació dels «comuns» d'Ada Colau, a la qual apel·la a mantenir la unitat pel dret a decidir quan es constati la impossibilitat d'acordar la consulta amb l'Estat.
La portaveu del Govern i vicepresidenta del PDeCAT va destacar en una entrevista que Ada Colau «és un actor important» ja que com a alcaldessa de Barcelona és «part activa» del Pacte Nacional pel Referèndum i «coincideix amb el plantejament» del Govern d'«intentar mantenir el diàleg i la negociació amb l'Estat» per aconseguir un referèndum.
El nou partit de l'esquerra alternativa catalana -integrat pels «comuns», ICV, EUiA i els crítics de Podem- aposta per un referèndum «vinculant» -que de facto seria acordat amb l'Estat- i, almenys de moment, no comprèn la via unilateral que sí que contemplen el PDeCAT, ERC i la CUP si no aconsegueixen un pacte amb el Govern central.
A cinc mesos vista que expiri el termini fixat per celebrar al setembre el referèndum, la dirigent independentista va advocar per acordar la pregunta «amb el màxim d'actors polítics», entre els quals compta «per descomptat amb els comuns, en la mesura que donen suport a un referèndum d'autodeterminació».
Tant ICV com EUiA van ser ja en la fotografia del pacte per la pregunta de la consulta sobiranista del 9-N i, en gran part, van ser responsables el 2014 del format de l'enunciat amb dues preguntes.
La pregunta del referèndum no està acordada encara, però Munté va avançar que no s'imagina «una pregunta extremadament complexa ni en format arbre», com va ser la de la consulta del 9-N. L'altra qüestió de la pregunta que serà objecte de debat entre els sobiranistes és la denominació de si s'aposta per un «Estat» o per una «República» en una hipotètica Catalunya independent, perquè el PDeCAT és més partidària de la primera opció i ERC i la CUP són més proclius a la segona. Munté va opinar que el concepte d'Estat és «més inclusiu i genera menys arestes», encara que és «obvi» que «en ple segle XXI» tot aboca que Catalunya, en el cas que arribés a ser independent, ho seria en una configuració de república.
De la seva banda, el nou partit dels «comuns» defensa que Catalunya es converteixi en una «república social, democràtica i ambientalment justa», que «vol compartir sobiranies amb un Estat plurinacional». En la mateixa línia, Colau va afirmar ahir en una entrevista a la cadena de televisió de Qatar Al-Jazeera que «suposant» que guanyés la independència en un hipotètic referèndum, «no voldria dir que es declarés».
