El nou partit dels comuns aposta per «la creació a Catalunya d'una república social, democràtica, i ambientalment justa com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional». Una república que «vol compartir sobiranies amb un Estat plenament de caràcter plurinacional». És a dir, s'ha imposat la proposta del grup impulsor sobre sobirania per a l'eix nacional dels comuns, ja que els assistents a l'assemblea fundacional han tombat les dues esmenes que defensaven antagònicament introduir les tesis més independentistes i les més federalistes al corpus ideològic del nou partit. «Volem sobirania plena de Catalunya», i que sigui «lliurement compartida amb tots els pobles germans de l'Estat», va defensar, ahir, Xavier Domènech, portaveu d'Un País en Comú i defensor de les tesis del grup impulsor al pavelló de la Vall d'Hebron.

Els comuns, per tant, descarten incloure a les tesis fundacionals les aportacions dels sectors més independentistes i dels més federalistes. Aposten, doncs, perquè es creï a Catalunya «una república social» que comparteixin «sobiranies amb un Estat plenament de caràcter plurinacional», la proposta que havia esbossat el grup impulsor. De defensar aquesta tesi, se'n van encarregar Xavier Domènech, Elisenda Alamany, Toni Salado i David Cid, tots ells vinculats de la candidatura que encapçala Domènech als òrgans de direcció. «Volem la sobirana plena de Catalunya» i que aquesta sobirania sigui «lliurement compartida amb tots els pobles germans de l'Estat, que també som nosaltres». «I d'això en diran indefinició. La llibertat, la igualtat i la fraternitat no són indefinició sinó realment revolucionàries», va proclamar Domènech.

L'aspirant a la l'executiva va avisar també que els comuns no es volen quedar «atrapats en fulls de ruta, que són presó, papers incomplets proclamats i mai realitzats». En aquesta línia, va assegurar que l'horitzó del nou espai és la república, però sense renunciar a construir «la llibertat i la igualtat des de la més profunda de les fraternitats». La proposta inicial del grup impulsor es va imposar en les dues votacions: l'esmena independentista va quedar àmpliament t rebutjada per 1.129 vots en contra, 148 a favor i 67 en blanc, mentre que l'esmena federalista va descartar-se per 960 vots en contra, 300 a favor i 98 en blanc.

Renda de ciutadania

Més enllà de l'eix nacional, els comuns van aprovar les ponències sobre model econòmic, ecològic i social. I en aquest sentit va prosperar una esmena d'addició que no només reclama una Renda Garantida de Ciutadania (RGC) sinó que fixa com a horitzó de futur una Renda Bàsica Universal. Amb la RGC, els comuns volen que es garanteixi d'entrada que «cap llar tingui ingressos per sota del llindar de la pobresa i que elimini la trampa de la pobresa», però alhora adverteixen que cal arribar «com a objectiu final» a una renda universal de manera que «les persones percebin uns ingressos bàsics simplement per la seva condició de ser persona». Entre d'altres mesures reclamen, a més, una escala salarial «justa», una fiscalitat progressiva i que es puguin regular públicament els preus del lloguer.

Eutanàsia despenalitzada

En aquest context, el nou partit incorpora a les bases fundacionals el dret a la mort digna, a l'eix 5 de la ponència fundacional i sota el títol Un país inclusiu on tothom tingui cabuda. «Apostem per despenalitzar i regular l'eutanàsia», afirma el text que van aprovar els assistents al pavelló de la Vall d'Hebron. Sobre aquesta qüestió, el nou partit d'Ada Colau pretén que les cures pal·liatives i els «processos de mort digna» estiguin establerts dins «d'un marc legal reconegut» i, per tant, entenen que s'ha de contemplar com un dret tant «l'acompanyament a la mort» com «l'acompanyament al dol».

Revocació de càrrecs a les urnes

A més, els comuns han incorporat una esmena al corpus inicial que reclama poder sotmetre a referèndum, entre d'altres, lleis i normes -també modificar-les o fer-les caure-, així com portar a les urnes la revocació de càrrecs. «La democràcia directa que proposem ha de ser tant presencial com digital i sempre ha de combinar el vot amb la deliberació», insisteix el text que s'ha incorporat al corpus ideològic.

Dret d'avortar «inapel·lable»

L'ideari dels comuns també fixa com una «decisió inapel·lable» el dret a decidir sobre la interrupció de l'embaràs, «sense pràctiques infantilitzadores ni paternalistes que qüestioni la capacitat de decisió», i com un dret garantit per la xarxa sanitària pública. A més, el nou partit reivindica alhora un model policial que «garanteixi els drets humans» i una justícia «eficaç, ràpida i transparent» i «propera». El nou partit defensa la despolitització de la justícia i censura els aforaments. També han acordat plantejar que el català i l'espanyol «són i han de continuar sent» les llengües oficials de Catalunya, juntament l'aranès. En aquest context, els comuns reclamen l'oficialitat del català a les institucions europees.