Les agressions a metges van augmentar un 37% el 2016, fet que suposa un repunt en la tendència descendent dels últims cinc anys, i són les dones les que van ser en major mesura víctimes de lesions, amenaces, coaccions, maltractament, injúries o coaccions - un 58% davant d'un 41% d'homes-.

Aquestes són algunes de les dades recopilades per l'Observatori Nacional de Agressions de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), a través dels col·legis professionals, que va comptabilitzar l'any passat 495 casos de violència, dels que el 87% es van registrar en el sistema públic i el 13% a la sanitat privada.

Els pacients són els principals agressors (71,5%), seguits de familiars (26,6%) i malalts desplaçats (1,8%) i les causes principals són discrepàncies en l'atenció mèdica (42,8%), el temps a ser atesos (15%) o no receptar el proposat pel pacient (11%).

Les dades, que s'han fet públiques avui en roda de premsa, constaten que des que es va crear l'Observatori fa sis anys, s'han registrat 2.941 agressions, tot i que "sospitem que si es comuniquessin totes les de baixa intensitat aquest nombre podria augmentar posant un zero al darrere ", ha advertit Juan Manuel Garrote, secretari general de l'OMC.

De fet, un 32% de les agressions encara no es denuncien, per la qual cosa la corporació col·legial ha fet una crida a què es comuniquin les conductes violentes.

Entorn del 55% es produeixen en Atenció Primària i el 27% en hospitals i, en ambdós casos, són els serveis d'urgència els que registren un major nombre d'elles, àmbits en els quals els pacients acudeixen "més alterats i angoixats", ha assenyalat el doctor Garrote.

En aquest sentit, el president de l'OMC, Serafín Romero, ha argumentat que els ciutadans estan plantejant els serveis d'urgència, on "es dóna un entorn de major agressivitat", com la porta d'entrada al sistema sanitari, alhora que ha denunciat que la relació metge-pacient "no està en el seu millor moment".

Precarietat laboral, massificació de les urgències, manca d'equitat en l'atenció sanitària o augment de les llistes d'espera són algunes de les raons per les que està "minvant" aquesta relació.

Per la seva banda, el secretari general de Sanitat, Javier Castrodeza, ha subratllat que el tema "preocupa i ocupa" al Ministeri de Sanitat i ha anunciat que, juntament amb el Departament d'Interior, s'està treballant en l'elaboració d'un protocol d'actuació ràpida.

"Es van a impulsar mesures perquè tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil col·laborin en donar el suport necessari perquè aquestes dades vagin disminuint o desapareixent", ha assegurat.

Per comunitats autònomes, les que han registrat un major nombre d'agressions, en termes absoluts, són Catalunya (109), Andalusia (102) i Madrid (99), si bé la major incidència en relació al nombre de metges es dóna a Extremadura, 4,96 per cada 1.000 col·legiats, molt per sobre de la mitjana nacional (2,02).

Del total d'agressions, en el 13,4% dels casos van provocar lesions, de les quals, el 41,2% van ser físiques i el 41,2% psíquiques, i el 16% van comportar baixa laboral. Els insults i les amenaces els reben més les dones i les lesions es donen més en els metges homes.

De les 76 sentències analitzades l'any passat, 56 van ser condemnatòries, 16 absolutòries i en 4 ocasions es va arribar a un acord. A 18 agressors se'ls va imposar pena de presó i la major part (48) van comportar multes.

Dos metges agredits han donat el seu testimoni. Així, el doctor Francisco Devesa ha explicat que va patir una pallissa a les portes de l'Hospital General de València per part d'un pacient i el seu fill.

"Va ser un horror", ha assegurat aquest resident, que ha lamentat que no va tenir suport per part dels seus superiors, que li van demanar que fos més empàtic.

Un cop de puny a l'estómac, un cop de peu a l'abdomen i amenaces de mort va rebre Abel Saldarreaga per part d'un pacient en un centre sanitari rural de Cadis. "Vaig pensar en deixar la medicina, però m'encanta la meva professió i vaig decidir seguir endavant", ha assegurat.