L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha enviat un missatge al govern espanyol i l’ha emplaçat a afrontar el “repte democràtic” de Catalunya, permetent el referèndum i posant sobre la taula una oferta atractiva alternativa a la independència. “Seria molt intel·ligent que l’Estat fes una proposta en positiu i la votéssim juntament amb la independència en referèndum”, ha reflexionat en veu alta Mas, en la primera de les dues conferències que pronunciarà a Harvard.

En un diàleg acadèmic amb el professor i exministre de Brasil Roberto Mangabeira Unger, el 129è president de la Generalitat ha recordat l’ampli suport que té el dret a decidir a Catalunya “ja que el 80% dels catalans volen el referèndum” i ha apuntat que la “Constitució espanyola permet la seva celebració per poder saber l’opinió de la gent”. Si el ‘sí’ a la independència s’acaba imposant, Mas ha assegurat que imagina Catalunya “sent la Dinamarca del Mediterrani”.

“Això passa per tenir ocupació de qualitat, atur baix, salaris alts, una economia oberta, un estat del benestar robust i sostenible i una democràcia de qualitat”, ha enumerat l’expresident de la Generalitat davant de més de 200 assistents a la Harvard Law School. De fet, Mas ha recordat que el projecte sobiranista català passa per incardinar l’Estat català en la Unió Europa i en les institucions internacionals: "En les darreres dècades, Europa ha esdevingut una gran estructura molt burocràtica i per això volem ajudar a canviar-la", ha assenyalat el 129è president català. Unger també ha tractat com seria la integració del nou Estat català a la Unió Europea i ha qüestionat a Mas si la Catalunya Estat ajudaria a canviar el model de la UE actual. “Europa, actualment, és massa gran pels problemes petits i massa petita pels problemes grans”, li ha respost l’expresident català.

“La nostra UE ideal hauria d'estar preocupada pels assumptes exteriors, la solidaritat, el comerç i la relació entre els països”, ha continuat Mas, que tornant a la postura de l’estat espanyol cap al procés ha demanat a l’Estat que “encari” la demanda catalana. “Primer que permetin fer el referèndum; en segon lloc, constatem el resultat i tercer, si guanya la majoria a favor de la independència, acordem en una taula els termes de la creació del nou Estat”, ha puntualitzat el 129è president català. “Aquest procés s’ha de caracteritzar per ser win-win i on ningú hi surti perjudicat”, ha afegit Mas, que ha recordat una vegada més que en les eleccions del 27 de setembre de 2015 l’independentisme va assolir un 48% dels vots i els partits contraris un 39%.

“Som una economia oberta al món”

L’inici del diàleg acadèmic ha radiografiat l’economia catalana fonamentada al llarg dels anys en la col·laboració entre el sector públic i privat. “Tenim una economia molt diversificada, perquè no som un país poderós ni tenim recursos naturals; per això durant segles la gent ha fet grans esforços per desenvolupar l’economia del país”, ha detallat. El president Mas ha destacat aquesta col·laboració entre sectors com una de les diferències principals entre Catalunya i moltes regions de l’Estat i d’Europa: “No tenir un estat ens va portar a desenvolupar una xarxa d’institucions públiques juntament amb l’àmbit privat”.

L’expresident Mas ha argumentat amb diferents indicadors que Catalunya és “una economia oberta al món”. “Som el 19% del PIB de l’Estat, el 25% de les exportacions i el 28% de les importacions; no som una economia tancada i aïllada”, ha afegit Mas, tot reivindicant “la importància i l’orientació del comerç i de la indústria al llarg dels segles”. "La nostra economia és oberta i connectada a Europa i al món, el nostre caràcter és emprenedor i dinàmic", ha conclòs.

Mas, a la Harvard Kennedy School

La segona intervenció de Mas serà aquest dissabte a la tarda (21.30 hores de la nit a Catalunya) a la Harvard Kennedy School, on l’expresident participarà a la conferència “The future shape of Europe: Accessions and Secessions”. Presentarà el debat el director del Real Colegio Complutense a Harvard, José Martínez, i comptarà amb la participació del vicedirector per a Futurs Estratègics del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS), Scott Aughenbaugh; la diputada holandesa al Parlament Europeu, Esther de Lange; i el professor visitant de la Harvard Kennedy School, José María Beneyto.