L'advocat de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, Xavier Melero, s'ha preguntat de forma retòrica aquest divendres al migdia, durant la presentació del seu informe final en el judici pel 9-N, si el seu client era l'única autoritat que havia d'aturar el procés participatiu, si el propi TC no ho va requerir específicament, la fiscalia ni cap jutge de guàrdia ho van fer i el propi govern espanyol tampoc va actuar i va minimitzar les votacions. De fet, ha dit que "si Mas es va equivocar ho va fer de la mà de molta gent qualificada", com els juristes a qui ell va consultar. Per això, ha dit que invocava no pas el precepte legal de 'in dubio pro reo', sinó el de 'in dubio pro libertate'.

En contraposició al fiscal, Melero ha dit que intervindria en català, com ha fet en tot el judici, i ha recriminat a la fiscalia la seva "manca d'autonomia" ja que la junta de fiscals de la Fiscalia General de l'Estat va revocar la decisió de la junta de fiscals de Catalunya de no presentar cap querella pels fets. També ha recriminat al govern espanyol el seu "intent de mediatitzar la justícia", i ha recordat que el Suprem ha dit en alguna sentència que no es pot usar la justícia per dirimir conflictes polítics.

També ha estat força dur amb el ministeri públic quan ha dit que no es discuteix cap de les seves proves acusatòries, ja que Mas "mai s'ha amagat darrere dels voluntaris" ni el seu "impuls polític" al procés participatiu. "Mas no volia desobeir, però encara que hagués volgut no hagués pogut", ha dit, ja que el procés ja estava en mans de voluntaris, ha assegurat.

L'advocat ha volgut enumerar les diverses accions o inaccions de les autoritats espanyoles davant del 9-N. Ha recordat que el recurs del govern espanyol es va presentar el 29 d'octubre, 15 dies després de la convocatòria per part de Mas, i que el TC no es va reunir de forma immediata, com havia fet el 29 de setembre, sinó cinc dies després.

Melero, irònicament, ha recordat la petició de l'advocacia de l'estat demanant el requeriment del TC al Govern i que el tribunal no va incloure en la seva providència. Segons ell, això "demostra que no tenia el menor interès o voluntat de donar executivitat a les seves decisions". "En una redacció estereotipada i mecànica de la providència descarta qualsevol esment al que demanava l'advocacia de l'estat, cosa que té una transcendència indiscutible", ha afegit.

Entre el 4 i el 9 de novembre no hi ha cap altra autoritat que actuï ni recordi o notifiqui personalment als dirigents catalans la suspensió del TC. El dia 9, davant de denúncies en jutjats, ni jutges de guàrdia ni fiscals demanen paralitzar el procés. Tampoc ho fa ningú fins el 25 de novembre quan es va acabar del tot el procés participatiu. Entremig, el 17 d'octubre, la junta de fiscals catalans descarta una querella, i polítics espanyols com Rajoy o Rafael Catalá minimitzen els efectes de les votacions.

Per tot això, s'ha preguntat perquè "si ningú va fer res, l'únic que havia d'actuar era Mas". "Ho havia de parar ell perquè no ho parava ningú?", ha dit de forma retòrica. L'expresident, segons Melero, tenia dubtes i va consultar a experts juristes. "El més prudent era evitar per tots els mitjans comprometre la seguretat jurídica de cap funcionari", ha insistit. "Si es va equivocar, ho va fer de la mà de gent mol qualificada", ha dit.

A partir d'aquí, ha fet una valoració jurídica dels dos delictes dels quals s'acusa a Mas, Ortega i Rigau: desobediència i prevaricació. Sobre la desobediència, ha reiterat que la jurisprudència estableix que aquesta ha de ser "contumaç i reiterativa", i ha recordat que la providència del TC "no tenia cap mandat exprés ni un destinatari concret". "No es pot desobeir el que no s'ha requerit", ha afegit. Com a contraposició, ha recordat que en el 'cas Atutxa' sí que hi va haver reiterats requeriments desobeïts.

Per això, si es vol condemnar per desobediència, caldrà ser "innovador i creatiu", i com a exemple d'això ha dit que el TC "després d'aquell 4 de novembre ha reconegut com s'han de fer les coses" i ara notifica aquest tipus de providències de forma personal, com ha passat amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Melero ha conclòs que no vol invocar el conegut precepte de 'in dubio, pro reo', que estableix que en cas de dubte raonable els tribunals han d'absoldre els acusats, sinó el de 'in dubio pro libertate', que estableix que en cas de dubte sobre una norma sempre ha de prevaldre la llibertat.