El Departament d'Ensenyament de la Generalitat disposa d'una guia sobre prevenció i detecció de l'assetjament escolar, en la qual trobareu informació i recursos per saber què és l'assetjament, com detectar si el vostre fill o filla el pateix i com podeu col·laborar per fer-hi front.
L'assetjament es dóna quan un infant o un jove és agredit psicològicament, físicament o moralment de manera continuada en el temps per un o més companys.
Segons s'especifica en la guia, és important diferenciar l'assetjament escolar d'altres actituds entre iguals, com una baralla o una broma pesada aïllada. Per parlar d'assetjament cal que les conductes agressives es reprodueixin de manera sistemàtica, que tinguin la intenció de fer mal i que, com succeeix en la majoria dels casos, la víctima no pugui o no sàpiga defensar-se.
Cal estar alerta perquè les conductes d'abús solen donar-se en espais físics concrets, però no sempre controlats pels adults (lavabos, passadissos, vestidors...), i durant l'horari lectiu i/o a les sortides i entrades del centre escolar. Darrerament, amb l'ús de mitjans tecnològics, com els mòbils o Internet, han aparegut noves formes d'assetjament.
D'acord amb la informació que es recull en la guia, hi ha diversos tipus d'agressió que es poden considerar assetjament.
Agressions físiques
Directes: pegar, donar empentes, amenaçar, intimidar...
Indirectes: amagar, trencar o robar objectes de la víctima...
Agressions verbals
Directes: escridassar, fer burla, insultar...
Indirectes: malparlar d'algú o difondre rumors falsos quan no hi és, fer que ho senti per casualitat, enviar-li notes grolleres, cartes, e-mails, fer pintades...
Agressions socials
Directes: rebutjar algú en els jocs al pati, en les activitats a la classe…
Indirectes: ignorar algú com si no hi fos o com si fos transparent...
Agressions digitals (utilitzant tecnologies)
Directes: trucades i missatges de text (sms), e-mails, fotografies i vídeos tramesos directament mitjançant el mòbil (mms) o el correu electrònic...
Indirectes: comentaris, fotografies i vídeos penjats a les xarxes socials de manera anònima, vídeos a YouTube, suplantació de personalitat per enviar o publicar material comprometedor...
En la guia s'inclouen diversos enllaços per ampliar la informació sobre aquesta temàtica (com saber, causes, què podem fer, idees falses, recursos i eines i converses)
