01 de gener de 2017
01.01.2017

Els casos d'abusos a menors colpegen la societat catalana el 2016

La informació de societat també deixa l'accident a Freginals, el tancament dels casos Quintana i Raval, la marxa enrere en les revàlides o els casos de Zika i enterovirus

01.01.2017 | 06:30
Els casos d'abusos a menors colpegen la societat catalana el 2016

El cas d´abusos sexuals al col·legi Maristes Sants-Les Corts per part d´un exprofessor ha estat una de les notícies que ha marcat l´any. Un 2016 que també serà recordat pel tràgic accident de Freginals, on 13 estudiants Erasmus van morir quan l´autocar en el qual viatjaven va bolcar a l´AP-7. De fet, tot i que globalment les víctimes a les carreteres han caigut respecte al 2015, aquest any ha deixat accidents molt greus, com ara també el de Pont de Molins de l´abril, amb 7 morts. El tancament judicial dels casos Quintana i del Raval, el primer cas de microcefàlia d´Europa a Catalunya per Zika, l´enterovirus o la retirada de les revàlides que preveia la LOMCE també són notícies destacades de l´any.

Any amb accidents molt greus
L'accident d'un autocar a Freginals (Montsià) el 20 de març, en què tretze estudiants van perdre la vida, i el de Pont de Molins (Alt Empordà) el 2 d'abril, amb set víctimes mortals, són els dos accidents més greus del 2016 a les carreteres catalanes. També l'accident al pantà de Susqueda (la Selva) el 6 de desembre, en què una nena d'un any i dues dones, una d'elles embarassada, van morir, i el de Fornells de la Selva (Gironès) el 30 de gener, en què una noia de 25 anys va perdre la vida després que un conductor begut, sense carnet i a qui li havien immobilitzat el vehicle el mateix dia li envaís el carril. Després d´un repunt de la sinistralitat el 2015, aquest any es tancarà molt probablement amb menys víctimes a les carreteres, baixant de 166 a 141, amb data de 15 de desembre. Per seguir baixant la xifra, Interior va posar en marxa al febrer una ofensiva contra l´ús del mòbil al volant per evitar distraccions. També preocupa el consum de drogues i alcohol quan es condueix.

Els abusos a menors colpegen la societat
La decisió d'un pare de denunciar els abusos que el seu fill havia patit a l'escola dels Maristes Sants-Les Corts per part d'un exprofessor de gimnàstica va fer aflorar un reguitzell de casos que hauria perpetrat aquest mateix docent al llarg dels anys i, també, altres treballadors del mateix centre i d'altres escoles. De Joaquín Benítez, el primer professor denunciat i que va confessar els abusos, el jutjat en va arribar a rebre una vintena de casos en les setmanes següents. La sacsejada que va suposar aquest enfrontament de la societat catalana amb la realitat dels abusos sexuals va fer reaccionar les institucions. El Parlament va aprovar una moció perquè tots els centres, independentment de la titularitat, estiguessin obligats a aplicar els protocols de control. A més, el Govern ha revisat les mesures contra els abusos i ha demanat reformar el Codi Penal per allargar la prescripció dels delictes d´abusos a menors. Precisament, molts dels casos denunciats havien prescrit.

Enterovirus, legionel·losi i zika
Un nadó ha mort aquest 2016 per enterovirus, en un brot que va afectar 110 nens i nenes aquest 2016, provocant alarma per les conseqüències neurològiques, com la d'una nena de tres anys que ha quedat tetraplègica. Dues morts prèvies no es van poder certificar totalment. Es tracta d´un cas a Reus, on no es va poder determinar el virus exacte, i un altre a Mataró, on el nen tenia el virus però es va descartar que fos el causant de la mort. En matèria de salut pública, aquest any també s'han registrat dos morts per brots de legionel·losi a Salou i Mollet del Vallès i dos casos greus de botulisme per haver menjat mongetes en conserva contaminades. 4.000 persones van intoxicar-se amb aigua embotellada per Font d'Arinsal. A més, a l'estiu va néixer a Catalunya el primer nadó europeu amb microcefàlia causada pel virus Zika.

L'activitat derivada torna a la sanitat pública
Els projectes de desprivatitzacions en l´àmbit sanitari, per retornar als equipaments públics activitat que feia la privada, han centrat el 2016. El conseller de Salut, Antoni Comín, ha aturat les derivacions que es feien a la Clínica del Vallès i les ha retornat al Parc Taulí de Sabadell i al Consorci Sanitari de Terrassa, sense deixar sense feina cap treballador. El mateix procés s'ha començat a fer per l'Hospital General de Catalunya, que perdrà part de l'activitat derivada a finals d'aquest 2016, que passarà al Consorci Sanitari i a la Mútua de Terrassa. Paral·lelament, Comín ha anunciat la intenció del Departament de comprar l'HGC, generant tot tipus de reaccions, tot i que l'empresa hagi negat que estigui en venda.

La LOMCE comença a retirar-se
El govern en minoria de Rajoy ha hagut de moure fitxa amb la LOMCE i ha fet marxa enrere amb les revàlides, suspenent el valor acadèmic de les polèmiques proves fins a aconseguir un Pacte Nacional d'Educació. A Catalunya, on les revàlides ja s'havien bloquejat, per primera vegada, l'informe PISA ha deixat el sistema per sobre de la mitjana de la UE, de l'Estat i de l'OCDE. En matèria d'universitats, enguany ha seguit viu el debat sobre la implantació del 3+2 i els rectors s'han aliat per demanar un millor finançament i una rebaixa de les taxes. A la UB, Joan Elias ha agafat el relleu a Dídac Ramírez després de guanyar la segona volta de les eleccions.

Enfrontament institucional pel CIE
El Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha provocat un important enfrontament entre l'Ajuntament i el govern espanyol. El centre va estar tancat per reformes d'octubre a juliol. Tot i que el Parlament i el ple de l'Ajuntament havien aprovat mocions per mantenir-lo tancat i que el 6 de juliol el consistori va ordenar que no es reobrís per falta de llicència d'activitats, el govern espanyol ho va fer el 7 de juliol. Tot i l'advertència del consistori de possibles sancions o precinte administratiu i d'haver acudit als tribunals, el centre roman obert, però ha patit diversos motins, vagues de fam i fins i tot un intent de fuga d'alguns interns.

Tot l´any en nivell 4 sobre 5 d´alerta antiterrorista
Catalunya s´ha mantingut durant tot el 2016 en un nivell d´alerta antiterrorista 4 sobre 5. Els Mossos dediquen un 30% de l´activitat planificada a tasques antiterroristes i, en el cas de la ciutat de Barcelona, la xifra s´eleva al 40%. Un nivell d´alerta que s´ha mantingut durant un any en què Europa ha continuat patint atemptats jihiadistes, com ara el de Niça (França) del juliol, on van morir 84 persones, o Berlín, al desembre, amb 12 víctimes mortals. El Departament d´Interior ha seguit reivindicant la presència dels Mossos en organismes de decisió i, de fet, el conseller Jordi Jané i l´aleshores ministre de l´Interior, Jorge Fernández Díaz, van pactar al maig la presència permanent de la policia catalana a la Mesa d´avaluació de l´amenaça terrorista i la seva integració al CITCO.

Acollida de refugiats
Dels milers de refugiats que havia d'acollir l'estat espanyol arran de la crisi humanitària a Orient Mitjà i el Mediterrani, n'han arribat menys d'un miler, desenes dels quals a Catalunya. Les autoritats catalanes, ajuntaments i Govern sobretot, fa mesos que preparen dispositius d'acollida amb habitatges per als asilats, com la 'Casa Bloc' de Barcelona. A més, diverses entitats socials han impulsat la campanya 'Casa nostra, casa vostra' per millorar l'acollida, atenció i integració de les famílies refugiades.

Quintana, Raval i Messi: casos jutjats
L'Audiència de Barcelona va absoldre al juny els mossos acusats de rebentar un ull a Ester Quintana durant una vaga general el 2012. La sentència no va ser recorreguda, però algunes veus demanen reobrir el cas contra altres agents. Uns altres mossos van ser condemnats a dos anys de presó després d'acceptar un acord que els va evitar el judici per la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez el 2013 al Raval. Leo Messi va ser condemnat a 21 mesos de presó per frau fiscal, igual que el seu pare, i tots dos hauran de pagar 3,5 milions d'euros si el Suprem no revoca la condemna. En el primer cas Neymar, un acord entre Barça, fiscalia i Hisenda ha condemnat el club i ha absolt Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu de frau fiscal.

La llei antidesnonaments, anul·lada pel TC
La part relativa als desnonaments de la Llei 24/2015 va quedar suspesa després que el govern espanyol la recorregués el 29 d'abril davant el Tribunal Constitucional (TC). De seguida, el Govern, el grup promotor de la Llei 24/2015, els municipis i el Consell de l'Advocacia es van posar a treballar de forma conjunta per redactar una nova llei que esquivés la suspensió, si bé el text no ha rebut finalment l'aval de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que considera que els mecanismes que planteja són "cars, lents i confusos". Ha estat en l'últim ple de l'any quan el Parlament ha aprovat la llei substitutòria. La mort d'una dona a Reus el 14 de novembre en un incendi originat per una espelma va evidenciar de la forma mes crua que els articles de pobresa energètica de la Llei 24/2015, que no van ser impugnats, no sempre es compleixen, ja que, abans d'interrompre el subministrament, les companyies estan obligades a sol·licitar un informe als serveis socials per descartar risc d'exclusió residencial. Aquest 22 de desembre, un jutjat de Barcelona va suspendre cautelarment el protocol de pobresa energètica després que ho reclamés la companyia Endesa en considerar que desenvolupava articles de la llei suspesos pel TC.

La prohibició de corrides de toros a Catalunya, anul·lada pel TC
A l'octubre, el Tribunal Constitucional va anul·lar, per vuit vots a tres, els articles de la llei de protecció dels animals de Catalunya del 2010 que prohibien les corrides de toros, en considerar que la Generalitat va envair competències estatals, ja que pot regular els espectacles amb animals, però no pas prohibir-los. El Govern, la CUP, els 'comuns' i grups animalistes van conjurar-se per impedir que es tornin a matar toros en places catalanes, per la via d'ordenances administratives, una nova llei o altres fórmules. Per la seva banda, els protaurins van manifestar la seva alegria i esperen que la propera temporada ja es puguin veure toros a l'única plaça on es podria, la Monumental de Barcelona

Alta tensió pel Banc Expropiat
El desallotjament el 23 de maig del Banc Expropiat, un local de Gràcia okupat i gestionat per diversos col·lectius socials, ha desencadenat episodis d'alta tensió i, també, situacions rocambolesques. Les protestes pel desallotjament van acabar amb tres nits consecutives d'aldarulls, destrosses al barri i diversos ferits i detinguts en enfrontaments entre okupes i mossos d'esquadra. Van ser unes dies també de retrets entre representants polítics municipals i catalans per la gestió que s'estava fent de la crisi i els van seguir cassolades, acampades, més manifestacions i intents per tornar al Banc Expropiat, com el 4 de juny. A l'agost, i en plenes festes de Gràcia, el col·lectiu va okupar un local a tocar de l'anterior immoble i el 27 de novembre els Mossos van desallotjar 18 activistes que hi havien tornat a entrar. Tres dies després, el col·lectiu va anunciar que un dels okupes s'hi havia amagat i van argumentar que no se'l podia desallotjar per la via exprés, però la policia el va treure poques hores més tard.

Pressió policial al ´top manta´
L'Ajuntament de Barcelona ha hagut d'incrementar la pressió policial al 'top manta' davant la saturació d'alguns espais, com el Passeig Joan de Borbó, si bé també ha insistit en la necessitat de buscar solucions sociolaborals per als qui s'hi dediquen. També han atacat l'origen de les falsificacions i la Guàrdia Urbana i l'Agència Tributària han desmantellat la principal organització que produïa i distribuïa per al 'top manta' de Barcelona i d'altres poblacions costaneres. L'operació contra el presumpte sobrecost de 83 milions d'euros a les obres de la Sagrera i la suposada trama corrupta a l'entorn de la consultora Efial, amb una desena de detinguts i una cinquantena d'escorcolls en diversos ajuntaments, han estat altres episodis policials destacats. Els Mossos d'Esquadra van completar el febrer l'operació 'Titan' contra el tràfic de drogues, amb una trentena de detinguts als barris de la Mina de Sant Adrià del Besòs i del Besòs de Barcelona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema