«Com a mosso, i com a ciutadana, salvar una vida és el més gratificant que hi ha». L'anoienca Elisabet Vidal, caporal dels Mossos d'Esquadra de la Regió Policial Central, mai no s'havia trobat en la urgència d'haver de salvar la vida d'algú, i menys estant fora de servei, ella sola. Dissabte, però, l'instint la va fer sospitar d'un cotxe aparcat a prop de la carretera, als Prats de Rei. I, en acostar-s'hi, va descobrir que, a dins, hi havia un home inconscient inhalant gasos, provinents del tub d'escapament. Vidal va aturar el motor, va obrir portes i va reanimar 'home, que va tornar en si. «Cinc minuts més i ja hauria estat massa tard», diu.

Els fets van tenir lloc dissabte a 1/4 de 9 del matí a la carretera C-1412a, entre Igualada i Calaf, poc abans d'arribar als Prats de Rei. La caporal anoienca es desplaçava amb el seu cotxe particular al lloc de feina, a la comissaria de Manresa. De cop i volta, va observar un cotxe estacionat en una zona de descans. «Estava aparcat de forma esbiaixada, d'una manera estranya, fregant uns arbres. I els vidres estaven entelats, com si hi hagués algú a dins», explica. «Em va sobtar molt aquella hora del matí. I m'hi vaig apropar per veure si hi passava alguna cosa».

En fer-ho, es va adonar que sortia alguna cosa del tub d'escapament. «Era una mànega. Vaig pensar de seguida que, a dins, hi havia algú que s'estava intentant suïcidar», diu. La caporal va baixar del cotxe, va trucar el 112 i va constatar que el vehicle tenia el motor engegat. La mànega, connectada al tub d'escapament, passava enganxada al cotxe fins a la porta del copilot i, un cop allà, entrava a dins del vehicle a través de la finestra, per l'únic espai lliure.

«Vaig mirar a través del vidre del conductor. Estava molt entelat, però vaig divisar la silueta d'un home estirat al seient de darrere. I vaig veure la seva mà groguenca», relata l'anoienca.

«El primer que vaig pensar és que estava mort», confessa. Però ella tenia molt clar que no es podia estar de braços plegats. «Vaig obrir la porta del conductor, que per sort no estava bloquejada, ja que, si no, hauria hagut de trencar el vidre. Un cop a dins, vaig notar de seguida l'ambient carregat pels gasos», explica la caporal. Immediatament, va tancar el motor del cotxe i va obrir les altres dues portes del vehicle per ventilar-lo.

Segons prossegueix, «els dos seients del pilot i del copilot estaven tirats cap endavant. I vaig entrar fins al seient de darrere per reanimar l'home. Ell era força corpulent i jo sola m'hauria costat treure'l a fora del cotxe», explica.

Vidal el va sacsejar per si es despertava. Però no va reaccionar. Aleshores, li va fer les maniobres de reanimació i, amb tan sols dues o tres compressions, va tornar en si. «Estava desorientat. Vaig voler tranquil·litzar-lo i li vaig preguntar què hi feia allà. Em va respondre que s'havia parat a descansar». Al cap de res, van arribar els Mossos i el SEM, que va atendre l'home i el va traslladar a l´hospital. «Els metges van dir que, dins de tot, estava bé, i que la intoxicació havia estat lleu. Però que, si hagués estat inhalant gasos cinc minuts més, hauria estat fatal», afirma.

L'anoienca va ser felicitada aquell dia per tots els companys de feina. A la nit, admet, no va poder dormir gens. «Mentre va durar l'actuació, no vaig estar espantada. Només penses en els passos que has de fer, en les diverses situacions que poden succeir, en els diversos resultats i, en funció del resultat, el pas que has de fer a cada moment», explica. «Però, és clar, havia viscut una situació extrema, jo sola, sense cap altre agent que m'ajudés. Jo no sabia si l'home, un cop es despertés, es mostraria agressiu o no!», exclama. Per tant, «l'ensurt em va venir després de l'actuació. Però, al final, tot va anar bé i estic contenta», afirma somrient. Des del dia dels fets no ha tornat a veure ni a parlar amb l'home, i ara ella s'interessarà pel seu estat.