Els Mossos d'Esquadra van detenir diumenge a Igualada Tomás P., d'uns 45 anys, que compleix una condemna per un delicte sexual similar comès el 2002, acusat de segrestar, violar i intentar matar una dona a Castellbisbal durant un permís penitenciari de tres dies.
Segons van fonts pròximes al cas, els fets van ocórrer el matí de dissabte passat, dia 29, quan el presumpte agressor, un pres que compleix condemna a la presó de Ponent de Lleida a qui el jutge de vigilància penitenciària va concedir un permís de tres dies, va abordar la dona a Igualada quan aquesta es dirigia al seu vehicle després de sortir d'un domicili. El sospitós se la va emportar fins a una zona boscosa de Castellbisbal, a uns 45 km d'Igualada, i un cop allà suposadament la va violar, la va agredir amb una arma blanca i li va robar.
La víctima, que va poder demanar ajuda a través del seu telèfon mòbil, està ingressada en un hospital de Martorell i presenta lesions rellevants, segons van confirmar les mateixes fonts.
El presumpte agressor va ser detingut a Igualada cap a les 14.00 hores de diumenge, dia 30. Segons les fonts consultades, els Mossos d'Esquadra es van posar darrere la pista del detingut perquè el seu nebot va intentar treure diners amb una targeta de crèdit de la víctima.
El detingut compleix condemna en règim de segon grau, per un delicte de violència sexual molt similar comès el 2002. El jutge de vigilància penitenciària li va concedir un permís de tres dies, que finalitzava ahir a les 16.00 hores. Es tracta del tercer permís d'aquestes característiques que se li concedia per sortir de presó, ja que el primer el va obtenir durant tres dies del mes de juliol passat i el segon al setembre passat, també de tres dies, sense que consti que es produís cap incidència. En el seu dia a dia se li havia concedit el permís 100.2, molt habitual en el règim penitenciari, que li permetia sortir a treballar en un taller exterior, en aquest cas el Centre de Producció de Raimat, molt a prop de la presó, gestionat pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE).
L'intern seguia voluntàriament el programa de tractament específic per a condemnats per violència sexual, segons les fonts.
La taxa de reincidència en violacions i agressions sexuals en els condemnats per delictes sexuals, un cop abandonen la presó, se situa a Catalunya en el 6%.
L'error del 2004
El pres ja es va beneficiar el 2004 d'un error judicial que el va deixar en llibertat quatre mesos, abans de començar a complir una condemna de 26 anys de presó per una altra violació. Tomás P. va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona el gener del 2005 a 26 anys de presó per violar la matinada del 24 d'octubre de 2002 una dona a Martorell, a la qual va segrestar, va robar i va intentar matar d'una ganivetada al coll, i per lesionar una altra dona a Abrera.
Una falta de coordinació entre la Fiscalia i la secció segona de l'Audiència de Barcelona, que el va jutjar i va condemnar, va provocar que l'1 de novembre de 2004 el violador, que estava empresonat en espera d'anar a judici, quedés en llibertat en no tramitar-se la pròrroga de presó preventiva, transcorreguts els dos primers anys després de la seva detenció.
Protecció a les dues víctimes
Aquest error judicial va obligar a extremar la protecció de les dues dones que van ser les seves víctimes i va obrir una polèmica entre la Fiscalia -que va reclamar el seu immediat ingrés a la presó- i l'Audiència, fins que finalment el tribunal va acordar al febrer del 2005 el seu empresonament, quan ja l'havia condemnat a 26 anys de presó, mentre resolia els recursos.
En el judici, l'acusat va reconèixer haver atacat les dues dones, encara que va assegurar que ho va fer amb l'única intenció de robar-los i amb les seves facultats minvades per la ingesta de tranquil·litzants i de pastilles d'èxtasi.
A més dels 26 anys de presó -dels quals com a màxim en complirà 20-, l'Audiència també el va condemnar a indemnitzar les seves dues víctimes amb 6.000 euros cada una i a no poder acostar-se a Martorell -població situada a molt poca distància de Castellbisbal-, per un període de 5 anys un cop quedi en llibertat.
