Les diferències entre el PDECat i la CUP sobre els nous pressupostos de la Generalitat són conegudes, ja des d'abans de la qüestió de confiança del president Carles Puigdemont, sobretot amb les discrepàncies sobre l'augment de l'IRPF a les rendes altes o de l'impost de successions, com demana la CUP. Però lluny d'arribar a acostaments en aquesta qüestió, les dues formacions han tornat a topar en obert malgrat alguns intents per evitar el xoc en aquest front.

Ahir, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, va demanar a la CUP aparcar els debats «ideològics» per poder aprovar uns pressupostos «instrumentals i no típics» i evitar, així, el «bloqueig» del procés independentista. «No vulguem ser més ideològics del compte en un procés de sumes i majories que demana un esforç de tothom», va subratllar apel·lant a la «generositat» de les parts.

En una entrevista a l'ACN, Pascal va advertir que apujar l'IRPF o l'impost de successions en un territori «especialment gravat» seria un «error» perquè podria minvar la «competitivitat interior i exterior» del país i «castigar» les classes mitjanes i els sectors productius. «Seria tirar-nos pedres sobre la pròpia teulada», va il·lustrar.

Tot i això, el PDECat s'avé a estudiar la incorporació d'algun impost de cara als nous comptes però va evitar precisar-ne el contingut per no enterbolir les converses entre Govern i partits. Fins a la data, fonts d'Economia i dels equips negociadors van coincidir a assenyalar que estudien la creació d'una taxa per a les begudes ensucrades, un gravamen als bancs, impostos a les grans fortunes i les nuclears i un tribut contra l'especulació immobiliària.

Abans, Pascal havia insistit que l'aprovació dels comptes és «fonamental» perquè el procés independentista segueixi avançant. Per això, els actors polítics de JxSí i la CUP estan obligats a «entendre's», ser «generosos» i «sortir de les zones de confort partidista» per facilitar l'entesa, va assenyalar.

Pascal va recordar l'episodi del juny, quan el projecte pressupostari va quedar embarrancat en el primer tràmit i va derivar al setembre en la qüestió de confiança. Per això, els comptes s'han de veure com quelcom «instrumental» i no com els «típics» comptes «als que hem estat acostumats fins ara», va dir Pascal demanant no repetir errors del passat i aparcar les qüestions ideològiques.

Per la seva part, la diputada i responsable de l'àrea econòmica de la CUP, Eulàlia Reguant, va replicar Pascal discutint que sigui classe mitjana qui cobra més de 60.000 euros anuals. Ho va fer a Twitter en una cadena de missatges, el primer dels quals amb una taula de l'Idescat amb els salaris bruts anuals del 2014 a Catalunya, que situen el salari mitjà en 23.927,17 euros. «Hi ha qui insisteix en parlar de les classes mitjanes. Mirem les dades i valorem:?qui són les classes mitjanes? Més de 60.000 euros anuals? No!», escrivia. Segons Reguant, «la desigualtat entre el 10% que cobra menys (si cobra) i el 10% que cobra més» és com a mínim «el que hauríem d'abordar». I?es va preguntar:?«Això és ideologia? Si».

En un altre tuit, va afegir que «quan només el 4% de la població declara més de 60.000 euros d'ingressos anuals tenim dos problemes:?el frau fiscal i una desigualtat imperant» i va dir que «podem mirar a un altre costat o abordar la redistribució de la riquesa i atacar el frau per reduir (i eliminar) les desigualtats». Finalment, «la construcció de la sobirania real també passa per això, eines que ens permetin governar-nos en tots els sentits també ara i aquí», va reblar.