El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment un recurs del govern espanyol i ha declarat per unanimitat nuls i inconstitucionals cinc articles nuclears de la Llei del Parlament 17/2015 d'igualtat entre homes. El TC ja havia suspès cautelarment la Llei al maig a instàncies d'un recurs del govern espanyol, i ara dóna la raó a l'executiu de Mariano Rajoy i suspèn els articles 33, 36 (apartats 1, 3 i 4), 39 (apartats 1, 2 i 3), 40, 41 (apartats 2, 3 i 4) i 44 de la norma. Els magistrats argumenten que la Generalitat ha legislat en matèries que no són de la seva competència perquè la regulació en l'àmbit laboral, d'igualtat sindical, contra l'assetjament laboral i per als plans d'igualtat correspon a l'Estat. "Només l'Estat té competència per imposar a les empreses i als representants dels treballadors el deure de prevenir l'assetjament sexual", diu la sentència.
Els articles suspesos són centrals de la norma. El 33 és el que estableix que les empreses han d'adoptar mesures per prevenir l'assetjament sexual i per raó de sexe i han de donar resposta a les denúncies i reclamacions que els puguin formular els treballadors afectats.
L'article 36 dicta que les empreses han d'estar obligades a respectar la igualtat de tracte i d'oportunitats a l'àmbit laboral i que els poders públics han d'afavorir l'elaboració de plans d'igualtat a les empreses.
El TC també declara la nul·litat dels articles 39, 40 i 41 de la Llei que estableixen que els sindicats han d'adjudicar a un delegat sindical la funció de vetllar per la igualtat de tracte i que hi ha d'haver una representació paritària dels dos sexes a la negociació col·lectiva i que cal incorporar la perspectiva de gènere als expedients de regulació d'ocupació.
L'article 44, també suspès, estableix que en el terreny dels riscs laborals les empreses hauran de tenir en compte la diferent exposició als factors de risc d'homes i dones.
A la sentència de 39 pàgines, els magistrats argumenten que "només l'Estat té competència per imposar a les empreses i als representants dels treballadors el deure de prevenir l'assetjament sexual per raó de sexe a la feina", i les comunitats "s'han de limitar a adoptar, en l'exercici de les seves competències d'execució, les mesures necessàries per garantir el seu compliment".
El TC apunta en la mateixa direcció pel que fa als plans d'igualtat, delegats sindicals i representació paritària a la negociació col·lectiva. Assegura que les comunitats autònomes no tenen competència per legislar sobre la matèria" adduint que la legislació laboral correspon a l'Estat, i no a les comunitats autònomes.
Malgrat que el govern espanyol també els havia recorregut, el TC no diu res (i per tant manté com a constitucionals) l'article 59, que és el que tipifica les infraccions, i el 64, que estableix la concurrència de les sancions amb l'ordre jurisdiccional penal.
