La Generalitat ha volgut consultar a la ciutadania diverses qüestions relacionades amb set grans àmbits en l'última enquesta "mnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicada ahir. Entre aquestes, una de clara i molt relacionada amb esdeveniments actuals en la tensa relació entre Catalunya i la resta de l'Estat:?«Es fa un mal ús de la justícia quan aquesta s'utilitza per resoldre problemes polítics i de confrontació política?». En la resposta un 75% dels catalans rebutja la politització de la Justícia (un 45,8 hi està d'acord i un 30% molt)?mentre que un 11,2% està en desacord amb l'afirmació i a un 6,8% li és igual.

En total, per realitzar l'enquesta s'han fet 1.200 entrevistes i s'han plantejat preguntes molt diverses. En el primer bloc, anomenat «Territori i Catalunya», un 54,7%? dels enquestats considera que el Govern de la Generalitat sí que ha de tenir una política d'acció exterior pròpia en contra del 30,7% que pensen totalment l'oposat. Un 14,7% o no ho sap o no contesta.

En la mateixa línia, un 62,5% dels catalans considera que és pertinent que la Generalitat desenvolupi la xarxa de delegacions a l'exterior per incrementar les inversions, exportacions i per tenir veu pròpia al món. Un 25,9% està en contra de les anomenades «ambaixades». A banda, un 63,8% creu que Catalunya ha de tenir veu pròpia davant les institucions europees sobre els temes que la Generalitat té competències.

En l'apartat de «Seguretat i Justícia», a banda de la politització judicial, es fan altres preguntes. Per exemple, si la competència de l'Administració de Justícia (ara compartida amb l'Estat) fos només de la Generalitat, menys d'un 50% (un 49,4%) creu que milloraria el funcionament de la Justícia i un 20,4%?creu que no i un 12,9 ni hi està d'acord ni en desacord. En una altra pregunta, un 58,5% està d'acord que l'estada d'un intern a la presó s'ha d'apropar al màxim possible a la vida fora per afavorir la reinserció una vegada hagi complert la condemna de l'individu.

En l'apartat de «Societat», un 81% és favorable a reforçar l'ensenyament de la llengua catalana a les persones immigrades i un 71,6% troba bona o molt bona el nivell de convivència amb aquestes persones immigrades que viuen a Catalunya. En aquest mateix apartat de societat, es fa una pregunta clara:?«Els diputats han d'obeir en tot moment la voluntat del poble?». Un 82% creu que sí (un 49,7% hi està d'acord i un 32,3% molt d'acord). Un 68,3%?creu que el poble, i no els polítics, haurien de ser qui prengui les decisions polítiques més importants, i una aclaparadora majoria del 88,5% coincideix amb què «els representants polítics parlen molt i fan poc».

En aquest apartat també es fan altres preguntes amb respostes com que un 53,6%?coneix alguna persona jove del seu entorn que ha hagut de marxar a treballar a l'estranger en els últims d0s anys.

Sobre la «llengua», es posa xifra a una realitat coneguda. Un 42,3% considera el castellà com a llengua pròpia, un 29,5% té el català com a llengua pròpia i un 20,5% les dues per igual. A més, un 45,5% dels enquestats té el castellà com a llengua d'ús habitual, contra el 27,9% que parlen el català més sovint i un 21,9 totes dues per igual. Sobre la identitat, un 41,9% se sent tan espanyol com català, un 19,3% més català que espanyol, un 14,4% només català, 8,8% només espanyol, un 5,3%?més espanyol que català la resta no ho sap o no contesta.

En l'apartat de «Treball i Ocupació», un 57,4% no acceptaria una feina amb un salari inferior per tenir uns horaris més adaptats a les seves necessitats personals (un 39% sí que ho acceptaria). Sobre «Medi Ambient», es constata que un 89,2%?ja practica hàbits per reduir consum d'aigua (com tancar l'aixeta mentre es renta les dents). Tot i això, a la cisterna del vàter, un 67,9% admet que no utilitza cap dispositiu d'estalvi d'aigua. A banda, un 66,5%?fa servir alguna mesura per a l'estalvi i l'eficiència energètica a casa seva.

Finalment, sobre «Salut», un 73,4%?està d'acord que la seva infermera del CAP prescrigui medicaments, un 55,4% preferiria ser atès per qualsevol metge i no el de capçalera si l'atenen abans de 48 hores. A més, un 46,3% destinaria els recursos en Salut a reduir el temps de les llistes d'espera, seguit de millores en els equipaments sanitaris (un 25,5%) i finalment, entre altres, un 86,2% avala que la regularització dels clubs de cànnabis per disminuir els problemes associats al seu ús.