Ahir el matí, demano a un participant quin és el problema principal del mal anomenat Congrés Fundacional de CDC. Em respon a l'instant: "Nosaltres volem que Mas plegui i ell no vol plegar."

Afegeix: "Si Mas digués, sense embuts, que plega ara mateix, el problema del nom es resoldria en un minut. Ell havia creat una espècie de trobada referendària encotillada i ha estat la gota del nom la que ha originat una inundació. Estem emprenyats per voler fer-nos fer de comparsa, en un acte que té més d'assemblea feudal que de congrés de partit del segle XXI".

Aquesta és la veritat. Però la cúpula de CDC va continuar mentint tot el dia amb la pretensió de fer creure que l'únic problema era la collonada del nom. Lògicament, ho efectuà mitjançant l'ajut de TV3. Era prendre l'opinió pública i, encara més, els militants de CDC per ximples, i no dic res dels diguem-ne congressistes de l'incorregiblement mentider partit. Per tant, tenien la veritat a un pam del seu nas.

El diguem-ne congrés es va voler mostrar dividit respecte a aquesta banalitat per tapar que, efectivament, estava dividit. Però sobre temes gens banals. El primer era el domini omnímode d'Artur Mas. El segon, el seu medievalisme polític i organitzatiu. Tot estava muntat de dalt a baix, fins al ridícul. Si a l'edat mitjana s'haguessin celebrat congressos, hagués estat de manera tan poc democràtica com va ser ahir l'aquelarre de CDC. És un partit que sempre em recorda un adagi de Jean-Baptiste Karr : "Com més canvia, més és la mateixa") (Plus ça change, plus c'est la même chose).

Tot estava dat i beneït. S'argumentava en base a ximpleries, cosa que equivalia a prendre els assistents per ximples. He assistit a gairebé tots els congressos celebrats aquí des de la Transició i cap estava tan collat.

"Mas vol regnar com a un rei absolut en tot el partit" em diu una font. Afegeix que no vol que Carles Puigdemont formi part de la cúpula del nou (o vell) partit. També procurarà que hi hagi el mínim de diputats i de càrrecs polítics. Inicialment no n'hi volia cap. En canvi, ha privilegiat Jordi Turull, el membre de l'antiga cúpula més proper a la família Pujol i al món dels negocis de CDC.

Per analogia, els metges són els millor situats per entendre el que està passant a CDC. És una FMO (Fallida Multi Orgànica). En vulgar, "la mort de vell". Es tracta del traspàs d'un ancià per un constipat, o una diarrea, o qualsevol banalitat que, ai las, es ve a afegir a mil malalties més. Un dia hi haurà una FMO. Però encara no serà demà per vergonya pels catalans.

El darrer acte del drama ha durat cinc anys, durant els qual Mas ha fet tots els papers de l'auca. Primer, com fidel servidor de la cort familiar de Jordi Pujol pare. Segon, com marmessor (executor testamentari) del cap d'aquella cort, protegint la poltrona destinada a Oriol Pujol. Etcètera.

Aviat va donar una giravolta. Fou la de presentar-se com un incendiari polític per contraposició a la Catalunya rural, regionalista, tradicional que havia mostrat Pujol. En cinc anys, Mas substituí com gran referent el bisbe Torras i Bages i Prat de la Riba pel "Noi del Sucre", el Che Guevara i Anna Gabriel. No està malament ni és res teòric: ara hi ha dos grans candidats a la Generalitat Ada Colau i Junqueras.

Abans del congrés i ahir, tot ha estat esperpèntic. Els líders fallits de CDC ( i disposats a ser-ho qualsevol partit) només parlaven de la seva manera nova o moderna de fer les coses. Semblava que se'n fotessin. També seria "nou" prohibir l'electricitat i restablir les espelmes. En sentir-los, George Orwell (1903-1950) s'hagués sentit empetitit i hagués pogut qualificar d'obra realista la seva magistral novel·la 1984.

En canvi, Espriu hagués hagut de recordar uns seus insuperats i molt actuals versos: "De vegades és necessari i forçós / que un home mori per un poble, / però mai no ha de morir tot un poble/ per un home sol: / recorda sempre això, Sepharad".

En realitat, ni CDC hauria de morir per causa de dos homes ben sols, ben identificats i molt massivament repudiats, Pujol i Mas. La prova rau en que encara ahir vaig rebre informació de persones amb el carnet de CDC a la butxaca, cosa que em succeeix des de fa molts anys. Algun dia explicaré com això es donà i encara es dóna. Certament és curiós.