La Plataforma per la Llengua ha reclamat que els jutges que exerceixen a Catalunya tinguin el requisit de saber català després que la setmana passada el Departament de Justícia va fer públic que només un 8,4% de les sentències que es van dictar a Catalunya l’any 2015 eren en aquesta llengua. Segons les mateixes dades, el percentatge s’ha reduït en quatre punts respecte de l’any anterior i a la meitat vist el 2009. A parer de l’ONG, aquesta situació es deu a “una estratègia política clara” de l’Estat espanyol per desprestigiar la llengua catalana. Per això reclama que es modifiqui la Llei orgànica del poder judicial perquè els jutges, lletrats i fiscals de l’Estat tinguin el requisit de conèixer el català. Ara mateix està considerat un mèrit.

L’ONG també considera que la llei hauria d’exigir que els jutges, lletrats i fiscals que exerceixen a Catalunya fossin competents en llengua catalana per poder treballar en el domini lingüístic i en el dret civil de Catalunya. De la mateixa manera opinen que el castellà hauria de deixar de ser la llengua per defecte de la justícia “tal com estableix la llei espanyola”. A més recorden que el Consell d’Europa ja va recomanar a l’Estat, “que n’ha fet cas omís”, que modifiqués el marc jurídic a fi que les autoritats judicials a les comunitats autònomes puguin fer els procediments en català a petició d’una de les parts.

L’entitat recorda que el Congrés dels Diputats va rebutjar la Proposició de llei del Parlament de Catalunya que pretenia garantir l’oficialitat del català en l’àmbit de la justícia a través de la modificació de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), de la Llei per la qual es regula l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, i d’altres normes correlatives, i que hauria inclòs el requisit de saber català. El PP i UPyD hi van votar en contra a la cambra espanyola, mentre que els populars i Ciutadans s’hi van oposar al Parlament.

També reclama que la Generalitat desenvolupi unes polítiques clares per defensar els drets lingüístics dels usuaris i que aquests puguin escollir lliurement la llengua que prefereixin en les seves relacions amb l’Administració de Justícia.

La Plataforma per la Llengua també posa de manifest que les proves de l’accés a l’advocacia “no es poden fer en català” i que “cap text del BOE publicat en aquesta llengua té validesa jurídica”. Al mateix temps, l’entitat assegura que un 75% dels advocats que usen el català afirmen que se’ls ha suggerit canviar al castellà als jutjats, “fet que suposaria una discriminació explícita”.