El Consell Executiu del Govern va aprovar la creació de la Comissió Interdepartamental de Transparència i Govern Obert. Aquest nou òrgan ha de permetre que les polítiques de transparència, reutilització de dades i de participació ciutadana s'apliquin a tota l'administració de la Generalitat i també ha d'establir criteris de qualitat democràtica. L'òrgan ha de reforçar, a més, la coordinació dels diferents departaments de la Generalitat en aquesta matèria i estarà adscrit al Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Substitueix la Comissió Interdepartamental de Transparència i Accés a la Informació Pública, que depenia del Departament de Governació. La comissió es reunirà, com a mínim, cada quatre mesos, i hi participaran membres de tots els departaments de la Generalitat, així com responsables de les unitats de la matèria. La nova comissió s'encarregarà d'aprovar i avaluar estratègies i directrius per garantir la normativa de transparència i Govern «obert» per part de l'Administració de la Generalitat. acn/ddg barcelona
La Fiscalia s'oposa a l'arxiu de la causa del 9-N perquè veu «sòlids indicis delictius» en l'actuació de l'expresident català Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que van continuar i «intensificar» la preparació de la consulta «desafiant» la suspensió del Tribunal Constitucional. En un escrit, els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled demanen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ?desestimi la petició d'arxiu de la causa plantejada per les defenses de Mas, Ortega i Rigau, que van al·legar que havien cessat i desistit de la preparació, organització i execució de la consulta i la van deixar en mans exclusivament de voluntaris després de la suspensió ordenada pel Constitucional.
La Fiscalia, que sosté que Mas «va desafiar obertament i pública la suspensió» acordada pel TC el 4 de novembre, conclou que si bé és cert que van ser voluntaris els que van atendre materialment les votacions del 9-N a les respectives taules, «les tasques organitzatives i logístiques per preparar la votació havien continuat malgrat la suspensió, sempre controlades per l'Administració autonòmica».
Les defenses de Mas, Ortega i Rigau van demanar l'arxiu de la causa dies abans que el magistrat instructor del TSJC Joan Manuel ?Abril remetés tot el cas al Tribunal Suprem, en entendre que els fets atribuïts a l'exconseller de Presidència Francesc Homs -actualment aforat per ser diputat al Congrés- no es poden desvincular dels comeseos per Mas, Ortega i Rigau.
El Suprem ha rebut ja l'exposició raonada del magistrat i ha acordat la devolució immediata de les diligències originals al TSJC perquè, fins que es resolgui sobre el contingut de la seva petició sobre Homs, entén que qui ha de seguir instruint la causa és l'alt tribunal català.
Sobre Mas, els fiscals adverteixen que «intencionadament i sense altra empara que la seva simple voluntat, va desatendre el mandat del Tribunal Constitucional i va incomplir l'obligació, que com a convocant li pertocava, de deixar sense efecte l'acte de convocatòria i, conseqüentment, cursar les ordres corresponents per aturar els procediments en marxa».
Segons els fiscals, l'expresident català, «auxiliat directament per destacats membres del seu govern», com Ortega, Rigau i Homs, «va desafiar obertament i pública» la suspensió del procés participatiu ordenada pel Constitucional.
En un altre ordre de coses, la mesa del Parlament va ajornar el debat sobre l'admissió a tràmit de la moció de la CUP que insta a aplicar la resolució del 9-N. De fet, el màxim òrgan de la cambra no va tramitar cap moció amb l'argument que la setmana vinent no hi ha ple i poden fer-ho dimarts que ve. A més, a la reunió faltava el representant de Catalunya Sí que es Pot a la mesa, Joan Josep Nuet. JxSí estudia què fer amb el text però de moment no hi ha una posició consensuada al respecte.
La portaveu del Govern, Neus Munté, va voler fer una reflexió emmarcada en aquest debat, tot i que va afirmar que no la volia circumscriure al cas de la moció «en particular». «Cal esforç i intel·ligència, i no pertoca facilitar les coses als nostres adversaris», va sentenciar Munté.
