després de l'enquesta de divendres d'El Periódico és una obvietat dir que CDC -o com es digui- continua perdent expectativa de vot. També és obvi tornar a dir que Mas vol recuperar la presidència de la Generalitat i que Puigdemont no se li oposa, malgrat ser cada dia més proper a Junqueras.

El govern de la Generalitat no vol ni pot fer res, per incapacitat i per fallida econòmica total, mentre que la gran patent de cors que és el seu aparell de propaganda, propi o subvencionat, està radicalitzant-se fins al deliri.

En aquest marc, divendres a la tarda vaig sentir a TV3, per primera vegada, en un programa que sembla que volia ser d'economia, una periodista que no havia escoltat mai, de nom Gemma Aguilera, d'uns 40 anys.

Mai no havia escoltat res de semblant. Dins el seu ideari ultraindependentista va ser d'una radicalitat tan brutal que superà tot el que havia mai sentit o llegit en el marc d'altres ideologies. Jo estava acompanyat i ambdós quedàrem bocabadats i esgarrifats, escoltant-la amb temor. Aconsello intentar recuperar i veure el programa a Internet. Compte: pot gelar la sang.

Va ser maximalisme a l'enèsima potència. Sincerament, vaig tenir por. He sentit persones menys diguem-ne dures, sectàries, crues i també sense cap concessió a altres visions, que malgrat ser verbalment menys brutals que Aguilera van arribar a cometre barbaritats. No sé què passarà amb Aguilera en el terreny dels fets, però crec tenir raó en sentir por i vergonya pel fet que es pugui parlar com ho va fer Aguilera en una TV teòricament pública. Calia fixar-se en la seva mirada, l'actitud postural i gestual, així com la radical absència de matisos. Això darrer arribava a fer riure. Però res del que exposo és per riure. Certament, no tothom que és ultraradical comet monstruositats. Però sí que per dur-les a terme cal tenir característiques, com l'odi, la ignorància i el menyspreu pels altres que poden sobrar-li a Aguilera.

Estava acompanyada de dos responsables del programa -la miraven devotament, respectuosos, com atemorits, malgrat que el seu currículum és entre banal i nul. Ara bé, Aguilera pontifica, dogmatitza, sacralitza o dimonitza, clama, exclou, sempre genèricament i militantment. No havia vist mai res de semblant, tant aquí com enlloc, i sóc un bon consumidor de TV foranes. Era la viva encarnació del que vaig evitar a TV3 en el meu temps. Ara hi ha un procés de radicalització del que ja eren uns mitjans públics i subvencionats només radicals. Malgrat que el pretès autogovern català està en fallida i la sanitat pública devorada, em diuen que el perímetre propagandístic del poder català està creixent, sobretot en dos mitjans digitals, en un dels quals treballa la inefable Aguilera. Em diuen que eren "l'artilleria de (Francesc) Homs" amb la qual ara s'obre o amplia un altre front. Això té efecte en el marc d'un ampli deliri col·lectiu en el qual la cosa aquesta independentista vol continuar somniant truites. Volen fer creure que l'independentisme català és possible i fins i tot desitjable. No veuen que Rajoy (ni cap dirigent d'Espanya) no ho podria atorgar encara que volgués.

Tot el seu discurs secessionista és una gran mentida, penjada d'un núvol. Estem a dues passes d'estar tutelats com passà a Grècia. La Unió Europa (UE) viu en el món real, on destaquem pel nostre endeutament amb bancs estrangers i amb el Banc Central Europeu. Està perfectament a l'agenda la possibilitat que perdem l'empara europea. Ho escric perquè ho sé, carai. Els mentiders de torn ens volen fer creure que a la UE estan delerosos per la independència de Catalunya. Fa riure. Això està a milions d'any llum. Amb un dèficit públic d'entre un 4,5 i un 5 per cent ningú pot acceptar ni tan sols parlar-ne. Avui Catalunya és una bogeria a evitar, no un model a seguir. La UE demana a Rajoy no cedir més respecte a Catalunya. Ho escric prou clar? Qui ho entén molt bé és Podem. Atès que vol carregar-se l'ordre democràtic i l'economia lliure de mercat fa manyagues a la cosa independentista, unint les dues bogeries en un sol determinisme. Seria molt fàcil explicar-ho si hi haguessin els mitjans. Però no hi són. Hi ha els diners i els mitjans de la Generalitat, amb personatges com el que he exposat. Si us plau, llegeixin o escoltin Aguilera. També poden tenir tremolors.