La Generalitat demanarà prestats un total de 7.520 milions d'euros a càrrec de l'edició d'aquest any del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El Govern català va acordar ahir sol·licitar formalment l'adhesió de la Generalitat a aquest mecanisme de provisió de liquiditat.

Com en edicions anteriors, el FLA cobreix, d'una banda, el dèficit autoritzat per a aquest any a les autonomies i, de l'altra, els venciments de deute. Així doncs, dels 7.520 milions sol·licitats per la Generalitat, un total de 639 milions es destinaran a cobrir l'objectiu de dèficit fixat per l'Estat per a les autonomies, que és d'un 0,3% per a les autonomies.

Els 6.881 milions restants serviran per cobrir els venciments dels valors emesos, préstecs nacionals a llarg termini i préstecs internacionals, així com per fer front al retorn de les liquidacions negatives del model de finançament o bé per finançar préstecs associats als propis mecanismes de liquiditat activats pel ministeri d'Hisenda des de 2012, com el FLA o el Pla de Pagament a Proveïdors.

El vicepresident del Govern català i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va abordar ahir la situació financera de la Generalitat en un primer contacte amb els ministres d'Economia, Luis De Guindos, i d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

A l'aeroport del Prat

La conversa del també líder d'ERC amb els dos ministres en funcions suposen el primer acostament entre els dos executius després dels comicis catalans del 27 de setembre. La trobada entre De Guindos i Junqueras, que el coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, va titllar de «greu error», es va produir a primera hora de la tarda en un lloc poc usual, l'aeroport de Barcelona, aprofitant una escala del ministre a Barcelona en el seu retorn des de Brussel·les, on havia acudit per participar en una reunió de ministres d'Economia i Finances de la UE.

Segons fonts de la Generalitat, que van titllar la reunió de cordial, Junqueras va instar De Guindos a situar la relació financera entre les dues administracions al marge de la polèmica política.

Sobre Catalunya, aquestes fonts han assegurat que De Guindos ha avalat la demanda de la comunitat de poder reemplaçar deute a curt termini per deute a llarg termini per millorar la seva situació financera.

Abans de la reunió, De Guindos ja havia mostrat des de Brussel·les el seu suport al fet que la Generalitat pugui convertir finançament a curt termini en deute a llarg termini, a la vegada que ha recordat que «quan venç és assumida pel FLA».

Evitar les notes de S&P

En aquest sentit, el ministre ha assegurat que el Govern central recolza Catalunya en tot el que pot per evitar que l'agència de qualificació Standard and Poor's (S&P) rebaixi la nota d'aquesta comunitat i perquè faci front als problemes de finançament a curt termini. La Generalitat té pactada amb un grup de bancs una emissió de deute a llarg termini i pretén que aquest deute passi a formar part del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).

I és que, actualment, la Generalitat segueix sent incapaç d'acudir als mercats per si sola a captar finançament, pel que es veu abocada a cobrir les seves necessitats de liquiditat amb mecanismes com el FLA.

D'una altra banda, també ahir, en aquest cas al matí, Junqueras va prendre la iniciativa i va trucar per telèfon al ministre d'Hisenda per abordar la situació financera de la Generalitat, una altra conversa que ha estat cordial, segons fonts coneixedores dels contactes.

Hisenda i Generalitat han discrepat en les últimes setmanes a càrrec de la liquidació del sistema de finançament autonòmic del 2014, atès que el Govern català aspirava a rebre abans del previst uns 700 dels 1.400 milions que creu que li corresponen per l'estimació a la baixa d'ingressos que va fer el Govern el 2014.

Fonts del Ministeri d'Hisenda van assegurar a Efe que tots dos van conversar sobre les finances de la Generalitat i que el ministre li va dir a Junqueras que es buscaran solucions per a aquelles comunitats que demanen avançaments de la liquidació del model de finançament del 2014, però a la vegada va subratllar que no hi haurà tractes diferencials per a cap comunitat.