La presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, va afirmar ahir que suspendre la Comissió d'Estudi del Procés Constituent que ha creat la cambra legislativa catalana seria «un atac molt greu a la democràcia».
Forcadell es va referir en unes declaracions a Catalunya Ràdio al fet que el Tribunal Constitucional hagi admès a tràmit la petició del Govern perquè sigui suspesa la Comissió d'Estudi sobre el Procés Constituent que ja va ser creada al Parlament.
Segons la presidenta de la cambra legislativa catalana, si el TC acaba suspenent una comissió parlamentària «això seria vist com un atac molt greu a la democràcia» i va defensar la legalitat tant d'aquesta comissió d'estudi com de la decisió de la Mesa a favor de crear tres ponències conjuntes per elaborar les lleis de «desconnexió».
Sobre les peticions de «reconsideració» que han presentat els grups de Ciutadans, PSC i PP, Forcadell ha indicat que les ponències conjuntes «encaixen perfectament en el Reglament de la cambra» encara que els serveis jurídics del Parlament hagin recomanat altres fórmules.
Que els lletrats de la cambra hagin apuntat altres fórmules «no significa que la de les ponències conjuntes no sigui legal», va precisar Carme Forcadell.
«El Parlament no incompleix el Reglament, JxSí i la CUP han elegit una metodologia, que és la ponència conjunta, i és cert que n'hi havia d'altres i els lletrats les apunten, però de cap forma no es pot dir que s'incompleix el Reglament», va subratllar Forcadell.
efe/ddg barcelona
El ple del TC va admetre el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol va presentar contra la Llei 7/2015 del Parlament de Catalunya que regula l'exercici de les professions de l'esport, i va acordar la suspensió cautelar dels preceptes impugnats d'acord a la petició de l'Estat perquè s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució.
Aquesta suspensió té caràcter de temporal i el TC disposa ara de cinc mesos per decidir si la manté o l'aixeca. Els magistrats acorden traslladar la demanda al Congrés dels Diputats, el Senat, al Parlament i a la Generalitat de Catalunya que disposen ara de quinze dies per presentar les al·legacions que considerin convenients.
L'admissió a tràmit no suposa cap pronunciament del TC, que resoldrà el recurs en el futur. El govern espanyol entén que la norma catalana vulnera la Llei d'unitat de mercat i supera les competències de la Generalitat respecte a la signatura d'acords internacionals.
L'executiu espanyol va acordar presentar el recurs divendres de la setmana passada després de rebre l'informe del Consell d'Estat que sosté que hi ha elements suficients per impugnar la norma.
La Llei d'exercici de les professions de l'esport regula la inscripció als registres de les professions de l'esport i l'acreditació de les formacions. Segons el govern espanyol no exclou de l'obligació d'inscriure's a aquests registres als professionals que exerceixin la seva activitat legalment a una altra part de l'Estat però que la vulguin exercir a Catalunya.
Per l'Estat el fet de no excloure aquests esportistes d'altres territoris que vulguin exercir a Catalunya de l'obligació d'inscriure's al registre suposa «una vulneració de la Llei d'unitat de mercat» i és per tant «un element d'inconstitucionalitat» perquè incompleix «el principi d'eficàcia nacional establert».
L'executiu espanyol també denuncia que la Llei preveu que la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat pugui establir convenis i acords d'equiparació de professionals i competències mínimes amb altres registres d'altres estats membres de la UE, fet que «també podria afectar al compliment de les obligacions comunitàries» de l'Estat. Segons el govern espanyol la Llei incorre en un «excés competencial» perquè «Catalunya no té competències per celebrar per ella mateixa convenis i acords internacionals, ja sigui amb estats membres de la UE o altres subjectes internacionals».
