Designat el passat juliol, el Delegat de la Generalitat a Lisboa, Ramon Font, guanyarà 85.000 euros l'any, és a dir 7.083 euros al mes. En pessetes serien 14.142.810 pessetes a l'any o més d'un milió cent mil pessetes al mes. Serà gairebé la meitat del que guanya el director de TV3, 164.9965,72 euros a l'any. És el sou públic més alt de Catalunya i correspon a la feina més porca: falsejar-ho tot tothora.

Fins ara, Ramon Font "coordinava un programa de promoció exterior de la Generalitat a Portugal i a Brasil". La font que me n'informa em diu que Font continuarà fent no se sap què en relació a Brasil, així com els territoris portuguesos de les Açores i de Madeira.

És el que se'n va dir una canongia. A més, ja se sap que aquestes funcions solen tenir despeses afegides, tant de restaurant com de desplaçaments. Anar un parell de vegades a l'any als arxipèlags esmentats i al Brasil ha de ser una delícia. No morirà d'esgotament.

Tot va així. La Generalitat ha augmentat un vuit per cent la despesa per coses com les esmentades. La creació de la conselleria dedicada als afers internacionals hi pesa. Però també hi figura la multiplicació dels càrrecs dedicats de fet al control de la informació.

Són malifetes que han de ser exposades. Ara bé, efectuar-ho de manera extensa requeriria una enciclopèdia. En tot cas, s'hauria d'intentar dur a terme una avaluació. Quin resultat pot esperar-se d'una delegació a Portugal? Cap ni una. Els portuguesos són partidaris de tenir un Estat unitari, com van demostrar en un referèndum oficial que va rebutjar una molt modesta regionalització.

Però la realitat i l'efectivitat no té res a veure amb el tema. La Generalitat fa comèdia en fer veure que obra en el terreny internacional, quan només actua per voluntat d'ensarronar. L'eficàcia objectiva no té res a veure amb aquella comèdia.

Així, a Brussel·les hi va designar com a "delegat permanent" un antic i modest funcionari comunitari. Pel sol fet d'usar aquell títol improcedent no hi ha manera que ningú el rebi. Però no hi fa res. A un govern sense nord o amb dos nords antagònics (ERC vol fer president Junqueras i CDC prepara el retorn de Mas) li resultaria millor que no fer volar inútils coloms.

En aquesta setmana, a més del cinisme diguem-ne internacionalista hem patit el del conseller de Salut, l'inefable Toni Comín. Va dir que reduiria l'enviament de pacients a tres centres privats. En principi no hi hauria res a dir, però no va precisar res. On aniran aquells malalts? Com es milloraran les instal·lacions, o tan sols s'obriran instal·lacions públiques tancades? Com s'augmentarà el personal públic per atendre'ls? A partir de quin dia es durà a terme?

Comín va voler anar per la via de "l'efecte d'anunci". No pot intentar fer res més perquè no hi entén ni un borrall. Avui la sanitat ex-pública és un castell de cartes on se n'han tret moltes. No s'aguanta. Precisa grans canvis que siguin coherents, per a tornar, en una primera i immediata fase a estar com estava la sanitat pública quan Mas, Mas-Collell i Boi Ruiz van arribar al poder.

Això és precisament el que Comín vol evitar. Els diguem-ne generosos amics de Mas, en especial en períodes preelectorals són els mateixos, inclòs Jaume Aubia, el perillós cap del "sector de negocis sanitaris de CDC". Està invisible però mai inactiu.

De cara a la galeria el que més ha canviat és la personalitat del conseller. Ruiz escridassava. Ara Comín ha optat pel to light. Té un somriure irònic que resulta feridor. No pot amagar la seva despectiva frivolitat. Permet recordar la més elemental i menys il·lustrada "gauche divine", que es creia morta i enterrada. Ja són ganes d'estar orsai i tenir fetge per assumir-ho.