Una reforma constitucional i un posterior referèndum a "tot" Espanya pot ser el "camí" per salvar la situació a Catalunya, segons l'expresident del Parlament Europeu Josep Borrell, qui "a priori" no té "res en contra" d'això. "Jo crec que aquest és el camí, a priori no tinc res en contra, però si hi ha obstacles constitucionals insalvables caldrà buscar una altra forma de resoldre-ho", va dir en una entrevista amb Efe.

"Un referèndum? Si la legalitat ho permetés, per què no?", es va preguntar el polític socialista després de recordar que el Tribunal Constitucional "ha dit que aquest tipus de plantejaments es poden fer, però en el marc d'una reforma de la Constitució".

Això és precisament, va recordar, "el que ara està plantejant el Partit Socialista", que es faci "una reforma de la Constitució" i que sigui "votada a tot Espanya, naturalment també a Catalunya".

El camí "de les presses", que segons el seu parer han emprès els nacionalistes catalans, "no arriba enlloc" i carrega contra les tesis que una declaració d'independència unilateral no tindria conseqüències per a Catalunya en el seu encaix en la Unió Europea.

"Aquests senyors que estan disposats a saltar-se la Constitució espanyola suposen que a Europa estan disposats a saltar-se els tractats per donar-los gust, però això no és així", va sentenciar Borrell abans d'indicar que encara que el nacionalisme sigui "hegemònic" a Catalunya i "controli els mitjans", "no és majoritari", per això l'expresident del Parlament Europeu va instar a "trencar l'espiral de silenci" d'"aquesta part de la societat catalana que no és independentista i que està callada".

Encara que és "molt probable que una part molt important de la societat catalana hagi entrat en una dinàmica psicològica de desvinculació amb Espanya", Borrell creu que "cal mobilitzar tots els que pensin que la solució dels problemes de Catalunya no es resolen per art de màgia simplement amb la independència".

Però el que passa a Catalunya, va afegir, passa també en altres regions europees i és a causa del "contraatac de la globalització", que porta a un replegar-se per protegir la identitat.