El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha obert avui a estudiar formes de renegociar el deute de Catalunya, sense incloure l'impagament, en la seva primera reunió amb la CUP, en què els antisistema no han expressat un compromís explícit de donar suport als Pressupostos, mentre rebutgen el projecte BCN World.

Ni les diputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel ni la consellera de Presidència i portaveu, Neus Munté, han tingut inconvenients a verbalitzar, després de la reunió, que entre el president i la CUP existeixen discrepàncies, però també punts d'acords i, abans que res, voluntat d'entesa.

Durant una hora i mitja, Puigdemont ha abordat amb Boya i Gabriel al Palau de la Generalitat qüestions especialment polèmiques, com el projecte lúdic i turístic de BCN World o la privatització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), però també assumptes globals de més sintonia, com el suport de la CUP a l'estabilitat parlamentària o els Pressupostos de la Generalitat.

Sobre aquest últim assumpte, la CUP ha traslladat a Puigdemont la "línia vermella" que els Pressupostos siguin "eminentment socials" i que hi figuri el pla de xoc que es preveu en la declaració del Parlament del 9N, suspesa pel Tribunal Constitucional.

Un extrem que accepta el Govern, que, en aquest sentit, està "tranquil" perquè coincideix amb la CUP en què els Pressupostos "són necessaris i seran socials", ha expressat Munté.

No obstant això, les diputades 'cuperaires' no han explicitat de moment un compromís per donar suport als Pressupostos, atès que estan en espera de poder analitzar la proposta que faci l'executiu, però els han vinculat a l'evolució del procés sobiranista.

"Estem davant una legislatura excepcional, marcada per la consecució de les bases per crear una nova república", ha afirmat Gabriel, que d'aquesta manera ha donat a entendre que podrien avalar uns Pressupostos o d'altres qüestions sempre que vegin que s'avança en el full de ruta.

"No farem el joc a l'unionisme", però a la CUP tampoc li "tremolaran les cames" si cal rebutjar un projecte de Junts pel Sí que sigui contrari "a la transversalitat independentista i a la necessitat d'ampliar la seva base social", així com tampoc "en exercir la ruptura amb l'Estat espanyol". "No estem aquí per afavorir cap partit", ha conclòs Gabriel.

Segons la CUP, el president català "s'ha mostrat favorable a auditar el deute i a parlar amb les entitats financeres" sobre el seu refinançament i el pagament dels corresponents interessos, cosa que la CUP valora de manera molt positiva.

Munté ha indicat que Puigdemont -que avui ha tancat la ronda amb els grups del Parlament- s'ha compromès a treballar conjuntament amb la CUP "per analitzar els conceptes i la magnitud del deute i la possibilitat de la seva renegociació", però ha descartat recórrer a l'impagament, com demanava el partit antisistema, perquè "un país seriós ha de pagar el deute".

En canvi, la CUP ha traslladat a Puigdemont el seu rebuig al complex turístic BCN World a Vila-Seca i Salou (Tarragonès) perquè no accepta un projecte que pivoti "sobre l'especulació i el joc", encara que veu amb bons ulls que es pugui fer una consulta al territori que encara no està clara.

La iniciativa la va plantejar ahir Puigdemont com una possible fórmula per abordar un assumpte conflictiu, però Munté ha aclarit avui que l'esmentada consulta és una possibilitat que encara no està "tancada", ni tan sols "prou madura".

Davant les crítiques de la CUP, la portaveu del Govern ha deixat clar que "en cap cas" es tracta d'un projecte "basat en l'especulació i el joc", atès que, segons ha dit, només el 6 % està dedicat al joc i "sota normatives de control molt estrictes".

Precisament, avui el màxim directiu de Hard Rock, Hamisch Dodds, ha viatjat fins a Barcelona per entrevistar-se durant una hora amb el president català, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, al Palau de la Generalitat.

La multinacional americana Hard Rock ha reafirmat el seu interès per participar en aquest macrocomplex hoteler i d'oci, previst a Vila-seca i Salou (Tarragonès), en què preveu destinar una inversió d'uns 2.500 milions d'euros.