Encara no fa ni un mes que el nou conseller de Salut, Toni Comín, va ser designat i prengué (jurídicament) possessió del càrrec. Però el càrrec no ha pres efectivament possessió d'ell, ni hi ha cap prova que mai ho arribi a fer. Ha fracassat. No han calgut els tradicionals 100 dies.

En menys d'un mes ha acreditat l'absoluta incapacitat que sempre ha aparentat tenir empeltada de frivolitat. Mai no havia mostrat cap aptitud per gestionar res. Malgrat que fa mesos que Junqueras el va triar, Comín sabent-ho, res no indica que s'hagi interessat per res relacionat amb la seva nova feina, és a dir per la tasca que no (sic) farà.

Comín encarna una frase irònica anglosaxona segons la qual "quan algú ha demostrat no (sic) saber gestionar una empresa petita confia-li una altra de gran". Comín ha passat de no gestionar res a ser el titular de la conselleria amb l'empresa més gran de Catalunya i no fa cap esforç.

La cosa no va només de gestió sinó de galtes, de menyspreu per un tema gravíssim, que té a veure amb la vida i la qualitat de vida de tots nosaltres. Fonts que ja l'han tractat em diuen que està tan verge en sanitat com en el dia en què va ser designat conseller. No veuen que hagi fet cap esforç, ni que pensi a fer-lo.

Com molts polítics, menysprea els dossiers. Això ha de ser cosa dels subalterns dels machaca. Ell es mou a pel que fa a ideologia, en la superestructura, com diuen els marxistes. Formen un gran estament on hi ha destacat Artur Mas. No són gens modestos, ni competents, ni humans. Saben que la seva incompetència fa mal, però se'ls en fot.

He escrit alguns centenars d'articles sobre el que va ser i no és la sanitat pública catalana, inclòs com Artur Mas va desitjar i presidir la seva destrucció. Vaig exposar el paper del clan sanitari de CDC. Hi ha milers de pàgines d'instrucció processal que, en el seu moment, acreditaran el que hauria de ser una causa general contra una maldat monumental.

Ha resultat ser -i continuarà sent- profundament lesiva per a la ciutadania. He escrit una infinitud de vegades, sense que ningú ho reproduís, que en el 2012 hi hagué a Catalunya un insòlit augment del 5,3 per cent de la mortalitat. El Sindicat de Metges va usar aquelles dades, que jo personalment havia tret de documents oficials de la mateixa Generalitat, per organitzar una enquesta en el seu butlletí. Un 78 per cent dels consultats respongueren que la causa eren "les retallades sanitàries". Ara bé, cap mitjà no n'ha dit mai res, ni un mot, malgrat els anys passats. Després de la meva primícia, la Generalitat dóna les dades molt desagrades. Calcular-ho ara implicaria molts més càlculs i possiblement la mateixa poca difusió. N'estic fart. Amb el silenci de tot el món polític no es pot fer res. Comín ignora que els països moderns tenen sistemes públics de salut, d'uns tipus que he explicat en molts articles meus que estan a internet, sempre referits a la nostra trista realitat. En canvi no he vist cap plantejament general, seriós i públic per part de cap polític, excepte uns pocs treballs efectuats sota el franquisme, per persones gens franquistes.

Cal un sistema perquè calen uns principis directors públics i garantits legalment, és a dir no pas declarats sinó promulgats. Crec que el més important és el de l'equitat, és a dir el dret a ser tractat tothom igual davant la malaltia. Sense això que ningú parli de l'Estat del Benestar.

Aquí i ara, per obra d'Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz tenim instaurat el menyspreu total a l'equitat. Però Comín sembla que se'n fot. Com se'n van fotre, durant el procés de destrucció, Oriol Junqueras, la inefable diputada d'ERC Alba Vergés i tot el seu partit. Sense la seva complicitat activa no estaríem així. Com a prova aporto totes i cadascuna de les intervencions parlamentàries de Junqueras i de Vergés. Hauré d'efectuar un altre comentari sobre l'estat de la qüestió. Cal deixar clar de què es fot Comín. Com passava a Ruiz, Comín dormirà igual, com si res. Al seu pare i amic meu això li trauria la son.