El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha ordenat a la Guàrdia Civil, policia espanyola i Mossos d'Esquadra que investiguin a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Segons la interlocutòria a la que ha tingut accés l'ACN, Moreno considera a aquestes associacions "impulsores i promotores" de les mocions de suport a la resolució del Parlament de Catalunya del 9 de novembre que declarava l'inici del procés d'independència i que el Tribunal Constitucional va suspendre tres dies després de votar-se a la cambra catalana. L'Audiència Nacional també demana a les forces de seguretat de l'Estat un informe sobre els ajuntaments "que hagin aprovat resolucions similars, les dates en que es van aprovar" o els partits que hi donaven suport. Moreno fa cas així a les diligències prèvies de la Fiscalia que assegura que "tot apunta a que les mocions de suport a la resolució del Parlament responen a una estratègia planificada per generar una situació d'incompliment generalitzat de la llei".
El document recorda que la Fiscalia de l'Audiència Nacional va dir el passat 22 de gener que és aquest òrgan l'encarregat d'investigar els delictes "contra la forma de govern". Uns delictes que inclouen els de sedició i rebel·lió. Segons el Ministeri Fiscal, "si els actes de sedició tenen com a objectiu, al marge de la llei, i tot i que no es faci ús de la violència, impedir la seva aplicació i el normal funcionament de les institucions i, a més, declarar la independència d'una part del territori nacional, tindrien encaix penal com a delictes contra la forma de govern".
El jutge Moreno vol conèixer informació detallada sobre l'AMI, l'ANC i l'ACM. En concret, ordena a totes les forces policials de l'Estat un informe sobre els seus estatuts, components, dates de constitució, mecanismes i vies de finançament i activitats desenvolupades des que existeixen. A més, demana que s'informi si l'Ajuntament de Deltebre (Tarragona) es troba integrat en les associacions esmentades.
La interlocutòria, que anuncia l'inici de les investigacions sobre aquestes associacions, utilitza com a pretext un informe de la Fiscalia de l'Audiència Nacional sobre l'Ajuntament de Vic que el 9 de desembre del 2015 va aprovar una moció de suport a la resolució independentista del Parlament. El document informava que la il·legalitat de la declaració del Parlament "queda certificada en el moment que el TC la invalida i deixa sense efecte per greu incompliment de la Constitució, de manera que la presa de decisions, que facin cas omís a la decisió del TC i la realització d'actes d'execució d'aquest mandat il·legal per qualsevol Autoritat o funcionari públic podrien constituir delicte de sedició, prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions o us indegut de fons públics".
Aquest informe es va elaborar després que Plataforma Vigatana, el partit de Josep Anglada, denunciés la intenció del consistori de Vic de votar la moció.
Sobre el cas específic del ajuntament de la capital d'Osona, el jutge de l'Audiència Nacional ordena al Secretari del Consistori "una còpia de la gravació de la sessió o document en un altre format de les intervencions que van tenir tots els edils en relació amb el seu posicionament sobre la urgència de la proposició i del seu suport".
Un cop estudiats tots els informes que tant Guàrdia Civil, policia espanyola com Mossos d'Esquadra elaborin sobre els punts requerits per el jutge, aquest decidirà si tira endavant el procediment judicial i celebra o no judici.
