El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest dijous que el Govern no modificarà l'impost de successions. El número 2 de l'executiu ha explicat en una entrevista al programa .Cat de TV3 que un increment del tipus impositiu tindria una utilitat marginal negativa, és a dir, acabaria representant una baixada en la recaptació. Precisament la reforma d'aquest impost és una de les opcions que la CUP ha posat sobre la taula per afrontar el pla de xoc social. Junqueras ha subratllat que disposar d'uns nous pressupostos seria important per afrontar les necessitats de Catalunya, tot i que ha deixat clar que aquests no seran els que els catalans "necessiten i es mereixen" perquè el govern espanyol és qui fixa l'import total dels comptes catalans. En tot cas, la conselleria no presentarà els pressupostos al Parlament si no en té garantida l'aprovació.
El president d'ERC ha recordat que l'any 2014 ja es va modificar l'impost de successions a partir d'un pacte entre el seu partit i CiU. "Ens trobem tots còmodes en el context actual i no hi ha voluntat de modificar-lo", ha insistit. Segons les previsions de la conselleria, incrementar els tipus impositius acabaria significant una reducció global de la recaptació. Precisament aquest mateix dijous, en una entrevista al diari ARA la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha demanat al Govern que modifiqui successions per poder finançar, entre d'altres, el pla de xoc social que l'executiu s'ha compromès a tirar endavant.
L'esquerra anticapitalista serà decisiva per aprovar uns nous pressupostos de la Generalitat. Junqueras ha insistit que aquest és precisament l'objectiu del Govern, tot i que ha deixat clar que no tanca la porta a fer definitiva la pròrroga pressupostària. "Volem aprovar pressupostos i el que farem és sondejar l'oportunitat que siguin aprovats.
Com que no depèn només de nosaltres, en cas que no tinguem la majoria suficient, prorrogarem els pressupostos de forma definitiva", ha avisat. Junqueras ha subratllat que en els pressupostos del 2015 ja es va incorporar una partida àmplia de contingències preveient que els comptes del 2016 podrien acabar sent prorrogats, tot i que la situació "ideal" per afrontar "les necessitats dels ciutadans" seria comptar amb els números actualitzats.
"Som conscients que no seran els pressupostos que els ciutadans de Catalunya necessiten i mereixen", ha assenyalat. Segons ell, el fet que el total del pressupost el decideixi el govern espanyol, que és qui fixa les previsions de creixement de l'economia, calcula les bestretes i fixa el sostre de dèficit de les comunitats autònomes, impedeix a la Generalitat afrontar millor les necessitats de la societat catalana.
Com ha passat els darrers anys, la conselleria d'Economia haurà d'intentar quadrar uns 4.000 milions d'euros de diferència entre les despeses i els ingressos. Una situació que podria veure's beneficiada en part pel pagament addicional que l'Estat ha de fer de la bestreta del 2014, per la previsió de creixement de l'activitat econòmica i, per tant, de la bestreta que ha de transferir l'Estat corresponent a aquest 2016, i per l'increment dels impostos propis de la Generalitat, com el de successions i actes jurídics documentats. Junqueras calcula que es podrien rebre uns 2.000 milions d'euros més en ingressos gràcies a aquests conceptes, però ha explicat que quedarien ràpidament eixugats per decisions "arbitràries" del govern espanyol, com la reducció del sostre de dèficit fins el 0,3%.
Sistema de finançament
La millora en el sistema de finançament podria servir també per aconseguir ingressos addicionals. Junqueras ha afirmat que està disposat a "escoltar", tot i que ha destacat que els governs espanyols "mai" han complert els acords de finançament amb Catalunya. En aquest sentit, i suposant que Cristóbal Montoro continuï sent el ministre d'Hisenda, el vicepresident català ha lamentat que la negociació amb ell "no hagi estat exitosa ni tan sols per part de cap president de comunitat autònoma del PP". En aquest sentit, Junqueras ha criticat la distribució "arbitrària i per criteris polítics" tant del sostre de dèficit com de les bestretes i ha carregat contra els interessos del FLA corresponents als exercicis 2013 i 2014 als que la Generalitat ha de continuar fent front.
Pagament a les farmàcies
Pel que fa a les factures pendents que té el Govern amb els farmacèutics, Junqueras ha dit que "la voluntat" de la Generalitat és que es paguin "immediatament, en els propers dies". El conseller d'Economia i Hisenda ha argumentat que, si les farmàcies no han rebut els diners, és perquè el Punt General d'Entrada de Factures de l'Administració General de l'Estat (FACE) no funciona. "Pagarem si en govern espanyol compleix amb l'obertura del seu sistema informàtic, que diu que no se li connecta", ha ironitzat el vicepresident.
Hisenda Pròpia i independència
La conselleria que encapçala Junqueras serà l'encarregada d'impulsar la Hisenda Pròpia catalana. Un organisme que, segons ha explicat el conseller d'Economia, no es posarà en funcionament fins que "tinguem prou garanties per no posar en perill el paper dels nostres ciutadans". Tot i que no ha volgut aclarir quin percentatge de la recaptació impositiva hauria de poder assumir l'Agència Tributària Catalana en el moment de la desconnexió (fa uns dies va parlar del 60%), Junqueras ha reconegut que caldrà que aquest percentatge sigui prou alt perquè el Govern tingui prou credibilitat per aconseguir que algú li financi la resta. "Quant més alt sigui el percentatge, més fàcil serà donar confiança per obtenir aquest crèdit", ha subratllat.
Precisament la credibilitat internacional és un dels factors que el vicepresident creu que jugarà a favor de Catalunya en la negociació de la independència amb l'Estat. Junqueras està convençut que la República Catalana estarà en millors condicions de retornar el deute als creditors internacionals que el Regne d'Espanya, fet que creu que facilitarà que els tenidors del deute exigeixin una negociació entre els governs.
Com ja ha expressat en altres ocasions, el president d'ERC ha recordat que, bàsicament, el repartiment d'actius i passius entre Catalunya i Espanya es podria fer de quatre formes diferents: en funció de l'aportació fiscal de Catalunya a les arques estatals, la més perjudicial per al Principat; en funció del PIB; en funció de la demografia; o en funció de la despesa efectiva, la més favorable. "La diferència entre escollir un o altre criteri pot ser de 220.000 milions d'euros a 110.000 milions", tenint en compte que el deute de l'estat espanyol supera el bilió d'euros.
