Si demà hi haguessin eleccions el clan de Mas i també la CUP perdrien vot de manera substantiva. En cap manera Mas seria reelegit, cosa que és el seu únic objectiu. No tinc enquestes sobre aquest punt, però no calen. Finalment, la majoria de diaris ho estant reconeixent.
Atès que l'únic i excloent objectiu de Mas és la seva ben personal reelecció, queda clar que l'home està desesperat. Paral·lelament, la majoria dels ciutadans tenim els nassos farcits d'un ego malaltís.
Diumenge tot va empitjorar. Fonts de la CUP em diuen que la tercera i darrera votació va donar «una majoria de 5 o 6 vots a favor del no (sic) votar Mas». Afegeixen que la cúpula de la CUP va optar per la bestiesa absoluta i increïble de dir que s'havia assolit un empat tècnic, a 1.515 vots per banda.
Dues hores després en una crònica en el digital El Español vaig escriure que ho considerava matemàticament impossible.
Hi ha hagut estadístics i matemàtics que han fet el càlcul, trobant que la possibilitat era d'un 0,0003 per cent. Ho sigui que entesos. Se'ns ha pres el pèl, denigrant encara més la política i a tots els ciutadans.
Hi ha un clam per reclamar eleccions. La gran distinció no seria en el temps: se celebrarien unes poques setmanes després de les ja previstes. La gran distinció seria que haurien de correspondre a una nova situació política.
No hi podria haver una artificiositat com és això de «Junts pel Sí» perquè ERC voldria anar sense el cadàver de CDC (traient així més escons), la franquícia catalana de Podem (junt amb Iniciativa) tindria millor resultat, el PSC podria millorar i la CUP perdria vot, a més que es podria presentar dividida i amb una part unida o col·ligada amb Podem.
Per tant hi hauria canvis diversos que agradarien o desplaurien de forma variada. Ara bé, hi hauria un gran bé genèric: serien una foto del que hi ha, perquè Mas ja no seria part del món polític català.
Fa temps que no hi és per a res de positiu, sinó només per a fer nosa. Com a gestor ha estat un desastre absolut i com a creador de fum intoxicant no hi podria haver hagut ningú més adient. Ens ha fet molt mal. Necessitàvem persones honrades i ell no en té gens el perfil. Necessitàvem bons gestors i ell no ha fotut ni brot, palesament, excepte esbatussar-se pel seu ego.
Ara bé, hi ha moltes incerteses. El passat 27 de setembre el dirigent més pro-Mas de la CUP, David Fernández, va dir que la nit del nou (sic) de gener seria llarga. És la darrera en que Mas pot fer que el Parlament investeixi un candidat a president. O sigui que Fernández ja preveia munyir Mas fins al darrer moment, forçant-lo al que vulgui, o a presentar un candidat que no sigui ell, presumiblement Neus Munté. Per tant, el suspens pot durar més que en un film d'Alfred Hitchcok.
Queda certificat que la CUP no és un partit fiable. Ximple qui no ho vegi. Quant a Mas, com a persona, és pitjor que res i que tothom. He conegut tots els presidents de la Generalitat, excepte José Montilla. El llegat de Pujol fou desastrós i, ai las, potenciat encara a dia d'avui per Mas. Però el de Mas té el drama agreujant de la seva prepotència i de la seva supèrbia. Això s'ha d'exposar seriosament i a fons.
Un dels punts que caldrà recordar és com fa setmanes a Manresa, en l'assemblea de la CUP, hi va haver el doble de vots contra la candidatura de Mas que no pas a favor. Diumenge passat, en la primera votació a Sabadell, un 47 per cent va ser contra Mas i un 45 a favor. A la segona, un 49 fou contra i un 48 a favor. A la tercera van guanyar per poquíssim els contraris a Mas. Però s'optà per l'inefable empat, sense, ai las, cap vot en blanc ni nul, i això que només era la vigília dels Sants Innocents.
Diumenge tot el secessionisme es va dissimular sobre un fal·laç «jo no hi era». A veure si això acaba sent veritat, en especial per a Mas. Qui continuarà és Junqueras qui, amb mirada sorneguera, ha estat jugant a l'absent. S'entén: fa temps que tot es veia a venir.
Com a contrast, i sent significatiu respecte a què passa dins de la CDC residual, Carles Campuzano diputat electe, i roquista (de Miquel Roca) de sempre, ha reclamat la celebració, com sigui, d'unes noves eleccions catalanes.
??No crec que ignori que seran, finalment, l'enterrament polític de Mas. Si Mas anés de la mà de CUP només podria allargar la seva agonia unes poques setmanes. Així seria i prou.
