Les negociacions entre Junts Pel Sí i la CUP van acabar ahir amb una última proposta d'acord que els cupaires hauran de discutir en l'assemblea d'aquest 27 de desembre. Una proposta que manté la presidència coral «de transició» amb tres macroconselleries i que reserva la presidència de la Generalitat per a Artur Mas. El diputat Raül Romeva -acompanyat per onze pesos pesants del grup parlamentari- va ser l'encarregat d'explicar en roda de premsa el contingut de l'última oferta que, entre d'altres, fixa en 270 milions d'euros l'import que el futur govern destinarà al pla de xoc social.

«Aquest és l'acord que s'ha treballat amb la CUP», va deixar clar Romeva que, tot i això, va afegir que els negociadors de l'esquerra anticapitalista els han deixat clar que anaven a «recollir» el document per posar-lo en coneixement de les assemblees territorials i, diumenge, de l'assemblea nacional oberta que es farà a Girona.

Així doncs, no és un document «tancat» amb la CUP, sinó l'última proposta de JxSí després d'haver estat tres mesos negociant. El principal element de discòrdia que ha existit fins ara, el nom d'Artur Mas com a president de la Generalitat, es manté sense canvis en aquesta última proposta.

«No hi h cap canvi ni en la forma ni el candidat», va subratllar Romeva. Mas seria l'únic president i mantindria les prerrogatives del seu càrrec, com la de convocar eleccions al Parlament.

Al seu voltant es configuraria l'estructura que el mateix Mas ja va explicar en la segona sessió del debat d'investidura. Tres macroconselleries en les quals el president delegaria funcions executives.Romeva va explicar que, formalment, al Parlament només es votarà per un president, tot i que la investidura de Mas comportaria també la creació d'aquesta «presidència formada per quatre persones».

«No subscrivim la proposta»

Per la seva banda, la CUP va comparèixer a la tarda després que JxSí hagués anunciat la seva proposta. Els diputats cupaires van anunciar que no es posicionaran ni orientaran el vot a l'assemblea que ha de decidir sobre la proposta d'investidura d'Artur Mas, ja que consideren que es tracta d'un «document de Junts pel Sí -JxSí» per «aproximar-se» a les posicions de la formació antisistema.

En una conferència de premsa al Parlament, el diputat de la CUP Albert Botran va assegurar que els parlamentaris són només «intermediaris» i s'«abstindran de valorar i de votar» a l'assemblea la proposta de JxSí, que entenen que és l'última per part de la coalició que integren CDC i ERC.

Botran va definir com «una possibilitat» que JxSí presenti un candidat alternatiu a Artur Mas com a president de la Generalitat si l'Assemblea rebutja aquesta opció, encara que va dubtar que CDC i ERC facin aquest pas «si no ho han fet fins ara». El portaveu cupaire va assegurar que el document sobre «la proposta d'acord cap a la independència no el subscriu la CUP com a organització» fins que sigui validada per l'Assemblea que la formació celebrarà a Girona el 27 de desembre: «És un document que emana de JxSí en ?converses amb nosaltres», va incidir.

Botran va avançar que diumenge que ve els diputats de la CUP seran «escrupolosos» en les seves funcions i es limitaran només a fer «una exposició de com han anat les converses» amb JxSí, sense orientar el vot dels participants a l'Assemblea.

Va subratllar que «per al bo i per al dolent» els diputats de la CUP són només «intermediaris» entre el Parlament i l'Assemblea del partit, màxim òrgan de la formació que decidirà si es recolza o no la investidura d'Artur Mas. Un altre dels diputats presents en la conferència de premsa, Benet Salellas, va incidir en que el document presentat per JxSí és «el seu esforç d'aproximació, no és el nostre document», pel que ha considerat que «ningú no ho ha de defensar» davant l'Assemblea.

Aquest òrgan de decisió de la CUP votarà diumenge sobre quatre escenaris: acceptar l'acord ?polític i donar suport a Mas; rebutjar les dues coses i treballar per buscar un candidat de consens; donar suport a Mas però rebutjar l'acord polític; i finalment descartar-lo tot i emplaçar JxSí a buscar suport en altres grups del Parlament.