La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega estan citades aquest dimarts davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar com a imputades en la querella presentada per la fiscalia i entitats espanyolistes com UPyD i Manos Limpias per l'organització del procés participatiu del 9-N. Totes dues seran interrogades sobre els detalls de l'organització de les votacions, tant abans, com durant i després. Rigau i Ortega, juntament amb el president de la Generalitat, Artur Mas, que està citat dijous que ve, estan imputats pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions.
Després que el Tribunal Constitucional suspengués part de la Llei de Consultes i el decret de convocatòria, el Govern va decidir fer un procés participatiu, aprofitant altres preceptes no anul·lats de la llei. El govern espanyol va portar això també al TC, que també ho va suspendre. Dies abans del 9-N es van fer diversos preparatius com encarregar urnes de cartró, paperetes i sobres al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), una empresa de la Generalitat que dóna feina als presos en tallers d'ocupació. També es va utilitzar el cens de l'Idescat per identificar els ciutadans amb dret a vot, es va fer servir el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Generalitat (CTTI) per centralitzar els resultats, es van distribuir ordinadors als punts de votació, es va obrir una web per explicar el procés participatiu i es va llogar un pavelló de la fira per donar els resultats de les votacions el mateix 9-N, que va anar a càrrec de la vicepresidenta Joana Ortega.
El neguit sobre la cessió d'instituts i escoles públiques per a les votacions, traslladat pels seus directors a la Conselleria d'Ensenyament, va fer que responsables del departament es reunissin amb ells per explicar-los que tenien tres opcions, segons van explicar al TSJC dos alts càrrecs: decidir no cedir l'espai, deixar les claus a algun voluntari de l'organització del 9-N o fer-se càrrec ells mateixos de l'edifici mentre estigués obert per a les votacions. A més, els professors també podien ser voluntaris.
El dissabte abans de la votació alguns particulars i entitats van denunciar els preparatius, igual que el mateix diumenge. Els jutges de guàrdia que van rebre les denúncies van preguntar a la fiscalia el seu parer, i el ministeri públic va optar per no demanar la paralització de les votacions de forma cautelar, perquè podria haver generat algun tipus de desordre públic.
Aquestes denúncies van ser acumulades en la querella que ja a l'octubre havia presentat el sindicat ultra Manos Limpias. Després d'aquell diumenge es van viure dies de pressió pública perquè la fiscalia també presentés una querella. La junta de fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reunida de forma extraordinària va decidir no presentar la querella, en considerar que no hi havia prou elements per acusar de desobediència als dirigents de la Generalitat, ja que la jurisprudència estableix que només existeix aquest delicte quan hi ha hagut avisos directes i reiterats que s'han desobeït.
Finalment, però, la junta de fiscals del Tribunal Suprem va decidir per àmplia majoria ordenar al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, presentar la querella, que es va circumscriure a Mas, Ortega i Rigau i pels quatre delictes ja citats.
La querella va ser admesa a tràmit pel TSJC, que la va unificar amb la de Manos Limpias i altres entitats espanyolistes. Dies més tard, el fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce, dimitia del seu càrrec per motius poc clars.
Des d'aleshores, el magistrat instructor del TSJC ha anat demanat alguna documentació a la Generalitat, sobretot referent a aspectes tècnics de l'organització de les votacions, com factures dels proveïdors, ordres internes sobre la gestió de la web i el CTTI o l'encàrrec al CIRE. Al juliol es va prendre declaració a diversos inspectors d'Educació, a una responsable territorial i a una directora d'institut. Els inspectors van assegurar que alguns responsables de centres educatius els havien confessat haver rebut pressions i ser amenaçats per obrir els edificis, però no van poder concretar en què van consistir les amenaces i pressions. La directora de l'institut de Badalona va dir que li havien explicat què podia fer, però no es va sentir pressionada.
El TSJC ha citat com a testimonis una directora de L'Hospitalet que es va negar a cedir el seu centre i sí que es va sentir pressionada, i a responsables de la Generalitat i proveïdors sobre alguns dels preparatius logístics, informàtics i tècnics del 9-N. Però tots aquests ho faran després de la declaració de Rigau, Ortega i Mas.
La citació com a imputats de tots tres ha despertat una onada d'indignació entre els sobiranistes i els favorables al dret a decidir. Per aquest dimarts i per dijous hi ha convocades concentracions davant del TSJC coincidint amb les declaracions i per aquest dimarts estan previstes concentracions al vespre davant de tots els ajuntaments. L'acte a Barcelona consistirà en la lectura d'un manifest amb la presència de l'alcaldessa, Ada Colau, el secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, i el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, així com l'expresident del Parlament i president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol.
