La número dos de la llista de la CUP, Anna Gabriel, ha obert la Conferència Política que els independentistes celebren a Barcelona. I ho ha fet deixant clar que la formació, immersa en les negociacions amb Junts pel Sí per una possible investidura, prioritza "parlar del què, el com i el quan", és a dir, de les polítiques a seguir en el que ells defineixen com a "procés constituent, el pla de xoc d'urgència i l'estratègia per la ruptura". I és per això que ha avisat que la CUP deixa "per després" el "qui", és a dir, el nom del president del Govern. Gabriel, a més, ha avançat que si depèn d'ells "no hi haurà Govern autonòmic" perquè "hi ha d'haver un Govern de transició a la república".

A l'inici de la seva intervenció, a més, Anna Gabriel ha criticat l'excessiva "pressió" que ha ebut la CUP des del 27 de setembre, qualificat-la d "molt dura" i denunciant-hi "mala fe" en haver detectat que hi havia qui posava en boca de la CUP "coses que no ha dit i no farà".

És per això que la CUP ha volgut organitzar aquesta Conferència Política, per "no especular, parlar en versió original de la nova etapa que s'obri, que ja no és de Govern autonòmic ni de processisme, sinó de construcció de la república", en paraules de Gabriel. I és que per a la diputada de la CUP, "la clau de volta" del moment polític "passa per sobre de partits i de patis particulars".

En aquest sentit, Gabriel ha estat la primera en enviar el missatge clar, que la resta han repetit durant tot l'acte, per desvincular-se del debat sobre la investidura d'Artur Mas. "És important que parlem del què, el com i el quan. El qui vidrà després, i vindrà forjat pels nous temps, perquè fiem el futur al contingut i no a una persona", ha sentenciat, tot assegurant que del que es tracta és de poder pactar "fer irreversible el procés i agilitzar el canvi des d'avui mateix".

"Disculpeu les molèsties. No hi haurà Govern autonòmic, hi ha d'haver Govern de transició a la república. Disculpeu les molèsties, estem construint una república", ha conclòs Gabriel. I és que el discurs de la CUP passa ara mateix per centrar-se en intentar fer entendre que el que volen és negociar "la ruptura democràtica, un pla de xoc urgent i un procés constituent". "Tots tres, cap pot fallar", ha dit.

El diputat electe Albert Botran també ha insistit en aquesta necessitat durant la seva intervenció, arribant a dir que la CUP "actuarà amb generositat, alçada de mires i estratègia guanyadora", però avisant que la investidura del president vindrà derivada "dels plantejaments". "Només així té sentit el nostre propòsit de lluitar per la república", ha conclòs.

L'últim a intervenir a l'acte ha estat també un dels més contundents. El diputat electe Josep Manel Busqueta ha volgut deixar clar que la CUP vol "posar en evidència que això avui no va ni d'investir nous Governs autonòmics ni de negociar amb l'Estat nous encaixos impossibles". "Va de sobirania, de com constituïm la república, de drets, d'evidenciar que som molts els que no ens resignem davant els que ens arrabassen les sobiranies".

En aquest sentit, Busqueta ha repetit que "la clau de volta del procés que encetem es basteix des del què, el com i el quan". I ha remarcat -rebent sonors aplaudiments- que la CUP "no volem ni càrrecs ni privilegis". "Això no va de càrrecs, ni de noms", ha dit. Tot i això, també ha admès que Junts pel Sí, "és qui pot i ha de formar Govern", i ha remarcat que espera que faci un executiu "constituent i col·lectiu" perquè en la "construcció de la república no sobra ningú".

Per últim, Busqueta ha arremès contra els que dins i fora de Catalunya volen identificar la independència amb Artur Mas. "Ho han portat fins al ridícul. Nosaltres sabem que no és així, que el procés és col·lectiu, plural, profund i que avança quan caminem", ha dit.

Ruptura amb la legalitat heretada del franquisme

Benet Salellas s'ha ocupat del bloc referent a la ruptura de la legalitat i ja ha començat advertint que la "legalitat heretada del franquisme" no donarà mai a Catalunya "la possibilitat de tenir sobirania", el que obliga a trencar. Ha assegurat que es pot parlar de quan, de com s'ha de produir la ruptura, però "que ningú dubti que si aquest procés va de debò, hi haurà ruptura, perquè és l'única forma de fer aquest procés irreversible".

De fet, Salellas ha subratllat que un primer acte ha de produir-se abans fins i tot de la investidura d'un president i la formació del govern: no obeir cap més decisió del Tribunal Constitucional i que el Parlament faci un pronunciament declarant "institucionalment la seva absoluta incompetència", i més tenint en compte que està presidit per un militant del PP. "No és pot ser àrbitre de dues parts quan els membres són escollits per la part més forta. No es poden arbitrar sobiranies quan ja s'ha declarat que una part és sobirana i l'altra és subsidiària i amputada", ha opinat Salellas, que ha carregat durament contra els pronunciaments de l'alt tribunal en contra de les mesures aprovades pel Govern en contra de la pobresa energètica.

A això li ha sumat també la necessitat de "no acatar algun dels principals embats de l'Estat contra els drets fonamentals", com la Llei Wert, l'anomenada 'llei mordassa' o la reforma de la llei de l'avortament.

Revertir o aturar una desena de privatitzacions

Eulàlia Reguant ha estat l'encarregada d'explicar el pla de xoc social que exigeix la CUP al nou govern, tot reconeixent ja des d'un principi que "no s'arreglarà en quinze dies el que no s'ha fet o s'ha fet malament en quaranta i en els darrers quatre anys". Reguant ha enumerat els pilars bàsics del pla de xoc de la CUP, que passen per aprovar un seguit de mesures urgents per atendre primer els sectors més colpejats, però també per revisar una desena de privatitzacions realitzades, recents o pendents que acosten Catalunya "de forma clara cap a un model de societat sense drets, molt més elitista, especulativa, desigual i irresponsable amb el territori i els recursos naturals".

Reguant ha avisat que aquest pla de xoc no té cabuda en l'actual marc, i per això aplicar-lo ja és desafiar les polítiques del deute i de l'austeritat. "Avui diem que mai fallarem a la plena llibertat política que mereix el nostre poble, però també exigim que tampoc es falli a la justícia social, i s'ha fallat molt els darrers anys", ha conclòs, tot avisant que el procés "no pot deixar enrere ningú, i si ho fa, no avançarà". "La república catalana o serà la de la dignitat de les persones o no serà", ha afegit.

El que fos cap de llista de la CUP al 27-S, Antonio Baños, ha estat l'encarregat de parlar de la seva proposta de "procés constituent". I en això s'ha centrat al seu discurs. I és que per a Baños, "la construcció d'una nova república no és només un canvi de bandera". És per això que ha remarcat que aquesta "és una ocasió per fer un procés democràtic i participatiu de disseny i nova estructura".

"El Parlament no ha de ser un legislador autonòmic, ha de ser l'articulació central del procés constituent. Per això, digui el que digui la legalitat espanyola, ha de ser un Parlament constituent. I en aquest procés cal tenir presents, com al 9-N, totes les persones del país, independentment de la marginació política que pateixi", ha dit, assenyalant que la CUP vol "redireccionar" el poder i que el poble "decideixi més enllà de ser només consultat".

Alguns crits de "president" a Romeva

Des de les primeres files han escoltat les intervencions representants de la societat civil, les entitats de l'entorn independentista i també polítics com Raül Romeva (Junts pel Sí), Oriol Amorós (ERC), Jordi Turull (CDC), Lluís Llach (Junts pel Sí) o David Companyon (EUiA). Precisament una de les presències més celebrades ha estat la de Raül Romeva, que en entrar a la sala ha estat rebut amb aplaudiments i amb alguns crits de "president, president" per part d'una desena dels assistents. En acabar la conferència, també hi ha hagut qui ha volgut fer-se una fotografia amb ell. L'altre que ha rebut aplaudiments en entrar ha estat Lluís Llach.