El Tribunal Constitucional va admetre ahir a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat promoguts pel Govern central contra el Codi de Consum de Catalunya i contra el decret llei que va reformar la llei catalana de Comerç per regular els establiments comercials.

Les dues normes queden suspeses de forma provisional fins que el Tribunal Constitucional resolgui sobre el fons de l'assumpte en un termini no superior a cinc mesos.

El Codi de Consum va ser aprovat pel Parlament de Catalunya al desembre del 2014 per incloure mesures contra "la pobresa energètica" i de protecció de les persones que han contractat crèdits i préstecs hipotecaris.

L'esmentat Codi va ser impulsat per suplir un decret que prèviament havia estat suspès pel Constitucional i incloïa garanties addicionals per als ciutadans que contracten crèdits o préstecs hipotecaris, a fi d'evitar clàusules abusives.

Quant a la llei del Comerç, el Govern central la va impugnar en entendre que entra en conflicte amb la normativa europea en prohibir l'establiment d'equipaments comercials fora de zones urbanes.

Segons el parer de l'Executiu, la norma catalana impedeix que existeixin establiments comercials fora de la trama urbana consolidada, vulnerant allò disposat, amb caràcter bàsic, a la Llei d'Ordenació del Comerç Minorista i a la Llei de Lliure Accés a les Activitats de Serveis i el seu Exercici, prohibició que a més és contrària al dret comunitari.

En el seu plantejament, el Govern central va recordar que ja ha defensat l'aplicació d'aquests principis davant lleis de comerç similars d'altres comunitats autònomes.

Un recurs "d'urgència"

La Generalitat va interpretar com una mostra d'"hostilitat" del Govern central el fet que el Tribunal Constitucional hagi deixat en suspens dues normatives catalanes després del recurs presentat per l'Executiu espanyol, i va avançar que sol·licitarà al TC que "s'aixequi la suspensió" de les dues normes. En un comunicat, el conseller d'Empresa i Ocupació en funcions, Felip Puig, va reaccionar així a la decisió del TC d'admetre a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat promoguts pel Govern contra el Codi de Consum de Catalunya i contra el decret llei que va reformar la llei catalana de Comerç per regular els establiments comercials.

"Una vegada més es posa de manifest que els paràmetres de la societat solidària que perseguim els catalans no tenen res a veure amb la lectura restrictiva i insolidària de la Constitució que defensa el Govern central", va assegurar el conseller Puig.

Segons el conseller, al paralitzar aquestes dues lleis, el Govern "posa traves a les mesures que el govern català implanta per ajudar aquelles persones víctimes de pobresa energètica o aquelles persones que poden patir un desnonament".

"Cada setmana ens recorden que les aspiracions dels catalans en qüestions que afecten el nostre benestar i la nostra economia -com la pobresa energètica o l'ordenació comercial- no caben en la Constitució", va sentenciar el conseller.

Per això, va donar les indicacions necessàries als serveis jurídics per tramitar "amb urgència" la petició davant el TC perquè les dues normes no quedin en suspens mentre no hagi sentència.

El Codi de Consum va ser aprovat pel Parlament de Catalunya al desembre del 2014 i inclou mesures contra "la pobresa energètica" i de protecció de les persones que han contractat crèdits i préstecs hipotecaris.

Pel que fa a la llei del Comerç, el Govern la va impugnar a l'entendre que entra en conflicte amb la normativa europea al prohibir l'establiment d'equipaments comercials fora de zones urbanes.

L'ILP d'habitatge, en risc

Paral·lelament, el Ministeri d'Hisenda va advertir al Departament de Territori i Sostenibilitat que presentarà un recurs davant el Tribunal Constitucional si no es rectifica la Llei sorgida de la ILP -Iniciativa Legislativa Popular- de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i contra la Llei de l'impost que grava els pisos buits.

El conseller Santi Vila va advertir que el Govern destinarà "els esforços que calguin a desactivar" la decisió del govern espanyol de presentar aquests recursos davant el Constitucional.

Vila creu que aquesta decisió és "inadmissible" perquè "ningú entén que dues lleis tan importants per promoure el dret social a l'habitatge puguin ser bloquejades pel Govern espanyol".