Junts pel Sí detalla el seu full de ruta cap a la independència

Després d'haver repassat els passos del full de ruta jurídic de Junts pel Sí per arribar a la independència acompanyat per Josep Rull, Marta Rovira, Carme Forcadell, Muriel Casals i Carles Puigdemont, el comissionat per a la Transició Nacional i membre també de la candidatura independentista, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha volgut reconèixer que "a ningú no se li amaga la complexitat d'aquest procés". "Jo sóc perfectament conscient que quan es fa un esbós d'aquesta manera es deixen uns flancs a la crítica extraordinaris", ha dit el jurista, que acte seguit ha indicat que aquest full de ruta està "pensat i planificat amb tot detall i amb tot rigor per assegurar que no hi haurà salts al buit en cap moment".

"Estem preparats tant en els aspectes jurídics i legals com pel que fa a les estratègies polítiques", ha continuat Viver i Pi-Sunyer, que ha afegit que, de fet, això últim és el que és més rellevant.

Ha apostat perquè aquest full de ruta no sigui un "document petrificat i inamovible", sinó que tingui capacitat d'adaptar-se a "circumstàncies canviants, algunes perfectament previsibles, que seran promogudes per posicions contràries" a la independència. Ara bé, ha demanat preservar el nucli dur "amb convicció, tossuderia i coratge". "Sense que es distregui el soroll, que serà molt i enorme", ha conclòs.

Les etapes del procés

Després de les eleccions del 27 de setembre i d'obtenir un "mandat explícit" per iniciar la creació de l'estat català, si així fos el cas, el primer que faria el Parlament seria una declaració solemne d'inici del procés, que aniria acompanyada de quatre elements: una proposta d'obertura de negociacions amb l'estat espanyol per fer efectiu aquest mandat; d'una comunicació adreçada a les autoritats de la UE donant compte que s'ha iniciat el procés, que Catalunya vol obrir negociacions amb l'estat espanyol, i que vol continuar formant part de la zona euro; una comunicació dirigida als líders de les grans organitzacions internacionals i tots els caps d'estat i de govern, i un mandat explícit al Govern de la Generalitat perquè adopti les mesures necessàries per implementar la declaració solemne d'inici d'aquest procés.

El següent pas serà l'inici del procés constituent, és a dir, una feina gestionada per la societat civil i no regulada jurídicament per elaborar la Constitució. D'aquesta forma, s'evitarien impugnacions, ja que Catalunya seguiria formant part de l'ordenament jurídic espanyol.

En paral·lel a això, es crearia un govern de concentració que posaria en marxa les estructures d'estat, activitat, ha dit Viver i Pi-Sunyer, "essencialment material" i tampoc formalitzada jurídicament. En aquest marc, el Govern començaria amb el "reclutament i formació dels dirigents i de la resta de persona que han de gestionar les grans i petites estructures d'estat". Aquestes estructures es divideixen en quatre blocs: de l'estat del benestar, econòmiques, per a l'acció exterior i per a la governança i reforçament de l'administració.

L'executiu també hauria de treballar en la projecció internacional del procés i en la preparació del reconeixement internacional del nou estat. Una tercera funció seria la de la gestió ordinària de les competències que ja té la Generalitat. Junts pel Sí vol que el nou estat recuperi aquells decrets i instruments prohibits pel govern espanyol i pel TC, com el decret de pobresa energètica, la dació en pagament o l'impost sobre dipòsits bancaris.

Negociacios amb l'Estat

El Govern també portaria a terme les negociacions amb l'estat espanyol per assolir la independència. "El nostre desig és pactar i sobretot dialogar, dialogar i dialogar", ha dit Pi-Sunyer. En aquestes negociacions caldria acordar el repartiment d'actius i passius, la subrogació de convenis, la gestió de les fronteres amb l'Estat, els traspassos de funcionaris i organismes i aspectes clau pel que fa al sistema energètic, la conca de l'Ebre o l'espai radioelèctric, entre d'altres. Caldria negociar tots els béns materials que Espanya administra ara a Catalunya, com les infraestructures. També s'hauria de parlar dels béns a l'estranger que són compartits i dels béns econòmics i financers, els actius (fons de la Seguretat Social, fons de compensació) i els passius (deutes de Catalunya avalats per Espanya i deutes d'Espanya que podrien correspondre a Catalunya).

Aquesta fase, ha explicat, acabaria en el moment en què es consideri que "existeixen ja les condicions mínimes necessàries indispensables perquè el futur estat català pugui exercir el seu poder al territori de Catalunya i s'hagin acomplert els acord amb l'estat espanyol", sense excloure tampoc un referèndum que es pugui oferir.

En aquest punt es produiria la proclamació de la independència, que tindria una part declarativa i una altra de normativa, ja que proclamaria la desconnexió respecte a l'ordenament jurídic vigent tot i que com a dret intern es continuaria aplicant l'espanyol en tot allò que no contradigués la proclamació d'independència. Així, aquesta declaració inclouria un mandat explícit per aprovar en un termini breu la Llei de transitorietat jurídica, que regularia elements bàsics com el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern. Aquesta llei serviria per garantir la "seguretat jurídica" fins que s'aprovi la Constitució.

En aquest sentit, el següent pas seria la Llei del procés constituent, que regula la fase parlamentària d'elaboració del text constitucional incorporant la feina de la societat civil que s'hauria fet prèviament. Aquesta llei acabaria amb un mandat al president perquè convoqués eleccions constituents en un mes, de les que sortiria un nou govern que aprovaria la Constitució definitiva. L'últim pas seria ja la ratificació o no per referèndum.

Els signants del full de ruta

En nom de l'Assemblea de Municipis per a la Independència, Carles Puigdemont ha remarcat que aquest moviment garanteix una "capil·laritat que cap altra proposta política no té", ja que té el suport institucional però també de la majoria de municipis catalans.

Per part de CDC, Josep Rull ha apuntat que "com més clara i rotunda" sigui la victòria del 'sí', "més obligats estaran a seure a la taula de negociació" i més fortalesa tindrà Catalunya per negociar. "Això va de democràcia, i quan un poble s'alça i utilitza els instruments més poderosos que hi ha, que és la força legítima de les urnes, aquest és un procés imparable", ha exclamat.

Marta Rovira, d'ERC, ha enumerat un reguitzell de motius que fan que molts catalans, ha dit, s'hagin adonat que l'Estat "ha donat l'esquena" als catalans. El nou país, ha continuat, servirà perquè Catalunya ja no tingui la factura més cara de la llum, aposti pel corredor mediterrani i sobretot pugui generar els instruments que ajudin els que més pateixen.

Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium Cultural, ha indicat que aquest full de ruta està al servei d'una causa: "guanyar el benestar que l'esforç dels ciutadans catalans pot pagar". "El que fem ho fem perquè tots plegats podem i volem viure millor", ha dit.

Carme Forcadell, expresidenta de l'ANC, ha remarcat que Junts pel Sí demostra i és la prova que els ciutadans són capaços d'anar junts "quan està en joc la democràcia, la llibertat, la dignitat, el progrés i el futur del país".