Josep Maria Pelegrí deixarà el departament d'Agricultura del Govern, que liderava des de final del 2010, després d'haver lidiat amb problemes com el veto rus a importar productes europeus com la fruita o la carn, amb especial pes a Catalunya, o bé l'aplicació del nou model de Política Agrària Comuna (PAC).
L'actual president del consell nacional d'UDC és un home d'estricta confiança del líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que ja va exercir de conseller, en aquest cas de Governació i Relacions Institucionals, entre 2002 i 2003, en l'últim govern de Jordi Pujol abans de l'arribada del tripartit.
També va ser regidor de l'Ajuntament de Lleida entre 1991 i 1999 i el 1992 va entrar a treballar en el departament de Medi Ambient de la Generalitat, del qual va arribar a ser delegat territorial a Lleida entre 1996 i 1999.
El 1999 va ser nomenat director general de Qualitat Ambiental, càrrec que va ocupar fins al 2001, quan va passar a ser director general d'Administració Local del departament de Governació.
Igual que els seus predecessors en el departament d'Agricultura, com Josep Grau, Antoni Siurana o Joaquim Llena, Josep Maria Pelegrí també és de Lleida.
Nascut el 1965, Pelegrí està casat i té dos fills, és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i milita en UDC des de l'any 1982.
En aquesta última legislatura, Pelegrí ha denunciat l'aplicació "centralista" que ha fet segons el seu parer el Govern central de la Política Agrària Comuna (PAC) europea.
Com a conseller, ha censurat que aquest criteri podria portar a l'agricultura catalana a rebre ajudes molt inferiors a la mitjana espanyola.
Per aquest motiu, Pelegrí ha impulsat un recurs contenciós administratiu contra els decrets aprovats el 2014 pel Govern en aplicació de la Política Agrària Comuna (PAC) per al nou període de programació 2014-2020, per considerar que contenen contradiccions manifestes respecte la normativa comunitària.
De perfil mediàtic discret, el titular d'Agricultura ha estat notícia en l'última legislatura principalment per crisi com la del veto rus a les importacions d'aliments de països europeus.
En el cas català, aquesta mesura va posar en seriosos compromisos el sector de la carn i de la fruita, i va mobilitzar sindicats, patronals i el mateix Govern en reclamació de mesures de compensació.
L'històric projecte del canal Segarra-Garrigues o bé la polèmica generada per la retallada de les primes a les sis plantes de tractament de purins de Catalunya han estat altres assumptes de la seva agenda política en aquests últims anys.
