El president de la Generalitat, Artur Mas, ha proposat aquest dimarts configurar una llista mixta amb societat civil, partits i experts que només es presenti en unes eleccions plebiscitàries i que tingui un mandat d'un any i mig. En aquests 18 mesos, hauria d'iniciar negociacions per assolir la independència, preparar les estructures d'estat i redactar la Constitució, de forma que un cop acabat aquest termini, pogués convocar unes eleccions constituents i un referèndum perquè la ciutadania decidís la "proclamació definitiva del nou estat". Sobre la data, ha assegurat que no serà un problema si hi ha acord en la resta. En tot cas, ha apostat per acabar el procés a finals del 2016.

Mas ha demanat als partits generositat i que facin un pas enrere en les següents eleccions. Al seu parer, Catalunya viu ara mateix un moment en què cal "saber difuminar una mica l'ombra de la ideologia pròpia a canvi de fer brillar la llum de l'ideal comú". "Ara no treballes per una ideologia o per una sola generació, sinó per moltes alhora. La política està molt entrenada a treballar per ara i per al teu partit, però hi ha moments que l'espai passa a ser el de tots i el temps és també el d'abans i el de després", ha argumentat.

Al seu parer, "ha arribat l'hora d'utilitzar l'únic instrument" que queda per "poder fer la consulta" que l'Estat nega a Catalunya, tot i que ha reconegut que "no és el millor dels instruments". "Però no n'hi ha un altre", ha afegit.

Dit això i tenint en compte la reflexió anterior sobre la generositat dels partits, Mas ha proposat una llista "mixta" de partits, societat civil, experts i professionals especialistes en les matèries claus per a la constitució d'un estat. Totes les persones alienes a la política i la majoria de les que proposin els partits haurien d'acceptar no repetir en les eleccions següents. "Es presentarien per un sol cop com un acte de servei al país", ha resumit.

El mandat seria només d'un any i serviria per iniciar les negociacions per assolir la independència, preparar les estructures d'estat i també per redactar la Constitució catalana. Mas ha opinat que és una feina que podria fer el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Passat aquest termini, es tornarien a convocar eleccions, en aquest cas constituents, i també un referèndum definitiu per proclamar l'estat català.

El finançament de la campanya en aquestes eleccions plebiscitàries es faria al marge dels partits a través d'una fundació específica, i les subvencions públiques rebés aquesta llista com a conseqüència dels resultat electorals, es distribuirien entre els partits implicats a fi d'assegurar la seva viabilitat.

Aquesta llista s'hauria de presentar amb un programa electoral que només tingui un únic punt, "una pregunta o programa clar que no doni lloc a discussió sobre què es vota". "No podrem tenir un resultat clar si la pregunta no és clara, saber si es vol que Catalunya esdevingui un estat independent o no. Es tracta de preguntar exactament això i no altres coses", ha argumentat.

Si no és possible fer una única llista que aposti per la independència, Mas ha defensat que almenys n'hi hagi una que obtingui la majoria absoluta al Parlament, que tingui "prou massa crítica, prou acceptació popular, prou majoria com perquè es pugui dir i s'entengui a tot arreu que el 'sí' ha guanyat".

Que el procés hagi conclòs a finals del 2016

Pel que fa al quan, ha insistit que si convoca eleccions anticipades ho farà per fer la consulta definitiva, i no per una altra cosa. La seva aposta és que tot el procés hagi conclòs a finals del 2016, moment en què ja s'estigui a punt per prendre les decisions definitives.

En tot cas, el moment d'aquestes eleccions, ha dit, "no serà cap problema si tota la resta es resol en la bona direcció". "Quan cal no em fa mandra ni recança utilitzar la facultat que em correspon com a president de convocar unes eleccions", ha remarcat.

Mas ha iniciat la seva conferència explicant les causes que han portat Catalunya a demanar majoritàriament un referèndum per decidir el seu futur. Al seu parer, hi ha una causa principal, que és el comportament de l'Estat, "que diu 'no' a tot, que ni fa ni deixa fer, que juga a atemorir i espantar col·lectius de persones vulnerables, que confronta la legalitat amb la legitimitat en lloc de fer-les compatibles, que fa política a través dels tribunals i que pressiona la Fiscalia per inhabilitar, multar o privar de llibertat els membres del Govern que l'únic pecat que han comès és escoltar la gent i fer tot el possible per posar les urnes". "I ho tornarem a fer quan calgui sense por de querelles injustes", ha reblat.

Mas s'ha mostrat escèptic davant d'un canvi d'actitud de l'Estat, i en cas que fos així, ha insistit que l'oferta que facin hauria de passar per les urnes a Catalunya.

El president ha explicat el seu full de ruta davant d'unes 3.000 persones a l'Auditori del Fòrum, entre partits i societat civil, que estava literalment entregat davant del discurs de Mas. Han assistit tots els membres del Govern, i representants dels partits com Josep Rull (CDC), Oriol Junqueras (ERC), David Companyon (ICV-EUiA) i Marina Geli (PSC), entre d'altres.